Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esc��ndol" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
arçot arçot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
escàndol públic escàndol públic

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  escàndol públic, n m
  • es  escándalo público, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

escàndol públic escàndol públic

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escàndol públic, n m
  • es  escándalo público, n m

<Dret penal>