Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escaire" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
- ca Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
- ca Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
- ca Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
- ca Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
- ca Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)
A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.
[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?
- es escribir / enviar un mensaje de WhatsApp, v intr
- es escribir / enviar un wasap, v intr
- es wasapear, v intr
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.
- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.
En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap o wassap?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?
- es escribir / enviar un mensaje de WhatsApp, v intr
- es escribir / enviar un wasap, v intr
- es wasapear, v intr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.
- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.
En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap o wassap?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca úlcera per pressió, n f
- ca úlcera de decúbit, n f sin. compl.
- es úlcera de decúbito
- es úlcera por decúbito
- fr escarre de décubitus
- fr plaie de lit
- en bedsore
- en decubitus ulcer
<Infermeria > Infermeria geriàtrica>
Definició
Nota
- Acostuma a aparèixer en la regió sacra, els trocànters i els talons en malalts enllitats o amb sedestació persistent, especialment ancians.
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca úlcera per pressió, n f
- ca úlcera de decúbit, n f sin. compl.
- es úlcera de decúbito, n f
- es úlcera por decúbito, n f
- fr escarre de décubitus, n f
- fr ulcère de décubitus, n m
- en bedsore, n
- en decubitus ulcer, n
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>
Definició
Nota
- L'úlcera per pressió acostuma a aparèixer en la regió sacra, els trocànters i els talons en malalts enllitats o amb sedestació persistent, com ara les persones afectades per una paraplegia o els ancians.
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia als agents per a eliminar escares, n f
- en desloughing agents allergy, n
- cod 294187009
<Al·lergologia>
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca aparèixer, v intr
- es publicar, v intr
- es salir, v intr
- es salir a la venta, v intr
- fr paraître, v intr
- en appear, to, v intr
- en come out, to, v intr
- it uscire, v intr
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca aparèixer, v intr
- es publicar, v intr
- es salir, v intr
- es salir a la venta, v intr
- fr paraître, v intr
- en appear, to, v intr
- en come out, to, v intr
- it uscire, v intr
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arangí bord, n m
- es prasio, n m
- fr épiaire des brisants, n m
- fr prasium, n m
- en white hedge nettle, n
- nc Prasium majus
<Enginyeria forestal>
<Música > Teoria de la música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca becaire, n m
- es becuadro
- fr bécarre
- en natural
<Música > Teoria de la música>
