Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escamot" dins totes les àrees temàtiques

àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  esquadró, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  escat vegigal, n m var. ling.
  • nc  Squatina oculata
  • es  pez ángel
  • fr  ange de mer ocellé
  • en  smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - angel: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  esquadró, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  escat vegigal, n m var. ling.
  • nc  Squatina oculata
  • es  pez ángel
  • fr  ange de mer ocellé
  • en  smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - angel: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca
adenoacantoma adenoacantoma

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adenoacantoma, n m
  • ca  adenocancroide, n m sin. compl.
  • ca  carcinoma escatós adenoide, n m sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Adenocarcinoma que conté elements escatosos ben diferenciats, derivats d'una metaplàsia de les glàndules tumorals. Es presenta en l'endometri i en la vesícula biliar.
altura de l'esglaó altura de l'esglaó

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  altura de l'esglaó, n f
  • es  altura del escalón
  • en  step height

<Química > Química analítica>

Definició
Diferència entre les altures de les línies de base abans i després d'un pic en cromatografia integral.
anàlisi de proximitats anàlisi de proximitats

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de proximitats, n f
  • ca  escalat multidimensional, n m
  • es  análisis de proximidades
  • en  multidimensional scaling

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Tècnica de representació, en un espai euclidià de dimensió reduïda, d'elements definits per una matriu de proximitats.
anàlisi de proximitats anàlisi de proximitats

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de proximitats, n f
  • ca  escalat multidimensional, n m
  • es  análisis de proximidades
  • en  multidimensional scaling

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Tècnica de representació, en un espai euclidià de dimensió reduïda, d'elements definits per una matriu de proximitats.
atzavara atzavara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

banc convertible en taula banc convertible en taula

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  banc convertible en taula, n m
  • es  escaño, n m
  • fr  archebanc, n m
  • fr  banc-table convertible, n m
  • en  chest-bench, n
  • eu  txitxilu, n
  • eu  zizailu, n
  • eu  zizeilu, n
  • eu  züzülu, n

<Fusteria > Mobles>

bitllet bitllet

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bitllet, n m
  • ca  dau, n m
  • ca  escacat, n m
  • ca  tac, n m
  • es  taco, n m
  • fr  case (échiquier), n f
  • eu  tako, n

<Fusteria > Construccions>, <Fusteria > Mobles>