Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escamot" dins totes les àrees temàtiques

carcinoma escatós, negatiu per a VPH (anomalia morfològica) carcinoma escatós, negatiu per a VPH (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  carcinoma escatós, negatiu per a VPH (anomalia morfològica)
  • es  carcinoma escamoso, VPH-negativo (anomalía morfológica)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

carcinoma escatós, positiu per a VPH (anomalia morfològica) carcinoma escatós, positiu per a VPH (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  carcinoma escatós, positiu per a VPH (anomalia morfològica)
  • es  carcinoma escamoso, VPH-positivo (anomalía morfológica)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

card burral card burral

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card de moro card de moro

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card de moro, n m
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  caderlina, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card catalina, n m alt. sin.
  • ca  cardelina, n f alt. sin.
  • ca  cardelines, n f pl alt. sin.
  • ca  cardellet, n m alt. sin.
  • ca  cardellina, n f alt. sin.
  • ca  cardeta, n f alt. sin.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  card catelina, n m var. ling.
  • ca  carderllina, n f var. ling.
  • ca  catelines, n f pl var. ling.
  • ca  catrelines, n f pl var. ling.
  • nc  Scolymus hispanicus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card de moro card de moro

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card de moro, n m
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  caderlina, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card catalina, n m alt. sin.
  • ca  cardelina, n f alt. sin.
  • ca  cardelines, n f pl alt. sin.
  • ca  cardellet, n m alt. sin.
  • ca  cardellina, n f alt. sin.
  • ca  cardeta, n f alt. sin.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  card catelina, n m var. ling.
  • ca  carderllina, n f var. ling.
  • ca  catelines, n f pl var. ling.
  • ca  catrelines, n f pl var. ling.
  • nc  Scolymus hispanicus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card marià card marià

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó cardó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó de paraire cardó de paraire

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó de paraire, n m
  • ca  card de paraire, n m alt. sin.
  • ca  carda de paraire, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardinxa, n f alt. sin.
  • ca  cardó, n m alt. sin.
  • ca  cardot, n m alt. sin.
  • ca  cardot de paraire, n m alt. sin.
  • ca  cardús, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinya de cardar, n f alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
  • nc  Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
  • nc  Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>