Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "escarment" dins totes les àrees temàtiques

badia

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca badia, n f
es bahía
fr baie
en bay
en embayment

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Entrada del mar o d'un llac a la costa, de menys extensió que un golf.

bisnaga

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bisnaga, n f
ca bisnagues, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca escuradents, n m alt. sin.
ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca siscla bisnaga, n f alt. sin.
ca escura dents, n m var. ling.
ca escuradent, n m var. ling.
ca fonollasa blanca, n f var. ling.
ca patinagues, n f pl var. ling.
ca siscla visnaga, n f var. ling.
ca visnaga, n f var. ling.
ca visnagra, n f var. ling.
ca xistra, n f var. ling.
nc Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).

bisnaga

<Botànica>

ca bisnaga, n f
ca bisnagues, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca escuradents, n m alt. sin.
ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca siscla bisnaga, n f alt. sin.
ca escura dents, n m var. ling.
ca escuradent, n m var. ling.
ca fonollasa blanca, n f var. ling.
ca patinagues, n f pl var. ling.
ca siscla visnaga, n f var. ling.
ca visnaga, n f var. ling.
ca visnagra, n f var. ling.
ca xistra, n f var. ling.
nc Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).

botó d'escapament

<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca botó d'escapament, n m
es regulador
en key finger button

<Música>

Definició

Part del mecanisme d'un piano vertical.

botó d'escapament

<Arts > Música > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca botó d'escapament, n m
es botón de escape, n m
es pilotín de escape, n m
fr bouton d'échappement, n m
it bottoncino di scappamento, n m
en escapement button, n
en regulating button, n
en set-off button, n
de Auslösepuppe, n f

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>

Definició

Pilotí de regulació de l'escapament.

braç

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca braç, n m
es brazo
es estamento

<Història del dret>

Definició

Grup dels que, a manera de cambra, representaven els diferents estaments a les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nota

Àmbit: Catalunya
Els braços eren els grans grups socials i polítics que configuraven la Cort General del Principat de Catalunya o els anomenats parlaments. Cal dir que aquesta estructura era parella en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca, per la qual cosa els braços mallorquins participaven en la Cort General del Principat de Catalunya. Aquesta estructura es va mantenir inalterada fins a l'abolició de les Corts a resultes de la promulgació dels respectius decrets de Nova Planta, al segle XVIII, a conseqüència de la guerra de Successió.
En la cort general que convocava el monarca, l'assistència dels representants dels braços o estaments era totalment obligatòria. En canvi, en els parlaments (convocatòria aleatòria o excepcional per a un tema concret), l'assistència era només voluntària. Ja des dels inicis de la Cort General del Principat de Catalunya, en l'època de Jaume I (1208-1276) s'entreveia que els braços eren tres grans grups: l'eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial (els representants de l'alta burgesia de les ciutats dependents directament del monarca).
En aquella època medieval, el braç més important i amb més prestigi era l'eclesiàstic (cal recordar que quan es creà la Diputació del General, el president fou sempre el diputat del braç eclesiàstic). Aquest braç estava format pels bisbes de Catalunya i pels abats i els priors dels grans monestirs catalans (com ara Poblet, Santes Creus, Sant Cugat i Ripoll), i d'alguns convents que tenien capítol, tots ells amb exercici del règim senyorial, amb llurs vassalls, i amb el mer i mixt imperi. També hi tenien representació els capítols catedrals, i els grans comanadors de l'orde de l'Hospital (com ara el castellà d'Amposta). Com que ostentaven la jurisdicció d'un gran nombre de viles i llocs del territori català, els habitants d'aquests llocs no assistien a les sessions de les Corts, sinó que ho feien els senyors, que eren els encarregats de defensar llurs drets i demanar noves gràcies. Tot aquest braç era presidit per l'arquebisbe de Tarragona, el qual sovint era el representant de tots els braços a l'hora de respondre a les qüestions que plantejava el rei.
El braç militar estava compost pels alts representants de la noblesa laica (no cal dir que molts prelats també formaven part d'aquests llinatges de l'aristocràcia feudal): en aquest braç hi havia comtes, vescomtes, barons, cavallers i homes de paratge. L'estament militar era presidit pel duc de Cardona, sens dubte, el llinatge laic més important del Principat de Catalunya. Durant certes èpoques hi va haver tensions entre els membres de l'alta i la baixa noblesa (bàsicament els homes de paratge), ja que els darrers intentaren formar un quart braç independent.
El darrer braç de la cort general era l'anomenat reial, també conegut amb el nom de braç popular. Aquest braç estava integrat per membres o ciutadans que representaven les universitats, les ciutats i les viles que depenien directament del rei, el qual els concedia nombrosos privilegis i immunitats, un dels quals va ser poder participar en la Cort General del Principat de Catalunya. Tots plegats podien negociar directament amb el rei tant qüestions de política general per al conjunt de l'estament com la concessió de privilegis amb caràcter particular que milloressin llur desenvolupament. Presidits per un membre de la ciutat de Barcelona, llur nombre variava d'acord amb la importància de la localitat.
A finals del segle XIII (a partir de les importants Corts de Pere II del 1283), les ciutats representades eren dotze, però, amb el temps, el nombre de viles i ciutats anà augmentant. Al segle XIV ja eren els membres dels consells municipals els encarregats d'elegir llurs representants a la Cort General del Principat de Catalunya.
V. t.: estament n m

cap-roig

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cap-roig, n m
ca cap de drac, n m sin. compl.
ca escorpí, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
ca escórpora groga, n f sin. compl.
ca escórpora roja, n f sin. compl.
ca gallina, n f sin. compl.
ca gallina de mar, n f sin. compl.
ca gallina de penegal, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca penegal, n m sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca polla d'alguer, n f sin. compl.
ca polla de mar, n f sin. compl.
ca raina, n f sin. compl.
ca rascassa, n f sin. compl.
ca rascla, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca roja, n f sin. compl.
ca rufí, n m sin. compl.
ca ca-roig, n m var. ling.
ca ca-rotgell, n m var. ling.
ca ca-rotgí, n m var. ling.
ca calroig, n m var. ling.
ca cap roig, n m var. ling.
ca capo, n m var. ling.
ca capròtj, n m var. ling.
ca cavet, n m var. ling.
ca ciprino, n m var. ling.
ca escorcho, n m var. ling.
ca escorpa, n f var. ling.
ca escorpa roja, n f var. ling.
ca escorpena, n f var. ling.
ca escorpena roja, n f var. ling.
ca escorpi, n m var. ling.
ca escòrpora, n f var. ling.
ca escorpora de fonera, n f var. ling.
ca gallina de panegal, n f var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca rascasa, n f var. ling.
ca rayna, n f var. ling.
ca rotja, n f var. ling.
nc Scorpaena scrofa
nc Scorpaena lutea var. ling.
nc Scorpaena scrofra var. ling.
nc Scorpaena scropha var. ling.
nc Scorpaera scrofa var. ling.
es araña
es cabracho
es escorpena
es escórpena
es escorpina
es raño
es rascacio
fr rascasse rouge
it scorfano rosso
en grooper
en large-scaled scorpion fish
en red scorpionfish
de Grouper
de Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig

<Zoologia > Peixos>

ca cap-roig, n m
ca cap de drac, n m sin. compl.
ca escorpí, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
ca escórpora groga, n f sin. compl.
ca escórpora roja, n f sin. compl.
ca gallina, n f sin. compl.
ca gallina de mar, n f sin. compl.
ca gallina de penegal, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca penegal, n m sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca polla d'alguer, n f sin. compl.
ca polla de mar, n f sin. compl.
ca raina, n f sin. compl.
ca rascassa, n f sin. compl.
ca rascla, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca roja, n f sin. compl.
ca rufí, n m sin. compl.
ca ca-roig, n m var. ling.
ca ca-rotgell, n m var. ling.
ca ca-rotgí, n m var. ling.
ca calroig, n m var. ling.
ca cap roig, n m var. ling.
ca capo, n m var. ling.
ca capròtj, n m var. ling.
ca cavet, n m var. ling.
ca ciprino, n m var. ling.
ca escorcho, n m var. ling.
ca escorpa, n f var. ling.
ca escorpa roja, n f var. ling.
ca escorpena, n f var. ling.
ca escorpena roja, n f var. ling.
ca escorpi, n m var. ling.
ca escòrpora, n f var. ling.
ca escorpora de fonera, n f var. ling.
ca gallina de panegal, n f var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca rascasa, n f var. ling.
ca rayna, n f var. ling.
ca rotja, n f var. ling.
nc Scorpaena scrofa
nc Scorpaena lutea var. ling.
nc Scorpaena scrofra var. ling.
nc Scorpaena scropha var. ling.
nc Scorpaera scrofa var. ling.
es araña
es cabracho
es escorpena
es escórpena
es escorpina
es raño
es rascacio
fr rascasse rouge
it scorfano rosso
en grooper
en large-scaled scorpion fish
en red scorpionfish
de Grouper
de Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

carcassa de llit

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca carcassa de llit, n f
es armazón de cama, n m
es aro, n m
es cuja, n f sin. compl.
fr encadrement, n m
eu ohazur, n
eu ohe-bastidore, n

<Fusteria > Mobles>

carlet

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca carlet, n m
ca carlet de Mura, n m sin. compl.
ca carlet vermell, n m sin. compl.
ca carló, n m sin. compl.
ca escarlet, n m sin. compl.
ca escarlet vermell, n m sin. compl.
ca vinassa, n f sin. compl.
es higróforo escarlata
fr champignon de couche
fr rose des prés
nc Hygrophorus russula
nc Hygrophorus rusula
nc Tricholoma russula

<Botànica>

Definició

Bolet de la família de les higroforàcies, comestible i apreciat, de barret carnós i massís, viscós, de color de carn o purpuri i de cama robusta amb la base una mica afuada.