Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escarnidor" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

abeurador escalfador abeurador escalfador

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abeurador escalfador, n m
  • es  bebedero calentador
  • fr  abreuvoir réchauffant
  • it  abbeveratoio a riscaldamento
  • en  warmed drinking trough
  • en  warmed waterer
  • de  beheizter Tränke

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Abeurador automàtic proveït d'un termòstat que, en funció de la temperatura ambiental, connecta una resistència elèctrica que escalfa la tassa de l'abeurador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigüera, n f
  • ca  escurador, n m
  • ca  fregadora, n f
  • ca  pica, n f
  • ca  rentador, n m
  • es  fregadero
  • es  fregador
  • fr  évier
  • en  kitchen sink
  • en  sink
  • de  Spülbecken

<Construcció>

animal vell d'escorxador animal vell d'escorxador

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  animal vell d'escorxador, n m
  • es  animal de desvieje
  • fr  animal réforme
  • en  cull
  • en  culling

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Animal vell separat del ramat que es du a l'escorxador per a ús alimentari.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
arçot arçot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
arc atalussat arc atalussat

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc atalussat, n m
  • ca  arc escarpat, n m
  • es  arco ataludado
  • es  arco escarpado

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Arc format per un parament vertical i un altre d'inclinat.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assarb, n f
  • ca  canal de drenatge, n m
  • ca  clamor, n f
  • ca  escorredor, n m
  • es  azarbe
  • es  canal de descarga
  • es  canal de drenaje
  • es  escorredero

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Braçal de séquia pregon per a escórrer l'aigua que hi ha al subsol i evitar la formació d'aiguamolls.
atordidor atordidor

<Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  atordidor, n m
  • ca  estabornidor, n m
  • es  aturdidor
  • fr  étourdisseur
  • en  stunner

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>