Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escarransit" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca manxiuleta, n f
- ca clavellina borda, n f sin. compl.
- ca didalera negra, n f sin. compl.
- ca clavellina, n f alt. sin.
- ca clavellinera borda, n f alt. sin.
- ca clavellinera negra, n f alt. sin.
- ca corretja, n f alt. sin.
- ca didalera, n f alt. sin.
- ca didalera obscura, n f alt. sin.
- ca digital negra, n f alt. sin.
- ca digital obscura, n f alt. sin.
- ca escorregia, n f alt. sin.
- ca gangrenosa, n f alt. sin.
- ca lleterol, n m alt. sin.
- ca lleterot, n m alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cornitjola, n f var. ling.
- ca corregia, n f var. ling.
- ca corretjola matxo, n f var. ling.
- ca corrigia, n f var. ling.
- ca corrogia, n f var. ling.
- ca escarrasia, n f var. ling.
- ca escorrecia, n f var. ling.
- ca escorretja, n f var. ling.
- ca escorrocia, n f var. ling.
- ca escorrugia, n f var. ling.
- ca escurrecia, n f var. ling.
- ca escurrigia, n f var. ling.
- ca hierba gangrenosa, n f var. ling.
- ca mansiuleta, n f var. ling.
- ca sabatetes de Cristo, n f pl var. ling.
- nc Digitalis obscura L. subsp. obscura
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca manxiuleta, n f
- ca clavellina borda, n f sin. compl.
- ca didalera negra, n f sin. compl.
- ca clavellina, n f alt. sin.
- ca clavellinera borda, n f alt. sin.
- ca clavellinera negra, n f alt. sin.
- ca corretja, n f alt. sin.
- ca didalera, n f alt. sin.
- ca didalera obscura, n f alt. sin.
- ca digital negra, n f alt. sin.
- ca digital obscura, n f alt. sin.
- ca escorregia, n f alt. sin.
- ca gangrenosa, n f alt. sin.
- ca lleterol, n m alt. sin.
- ca lleterot, n m alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cornitjola, n f var. ling.
- ca corregia, n f var. ling.
- ca corretjola matxo, n f var. ling.
- ca corrigia, n f var. ling.
- ca corrogia, n f var. ling.
- ca escarrasia, n f var. ling.
- ca escorrecia, n f var. ling.
- ca escorretja, n f var. ling.
- ca escorrocia, n f var. ling.
- ca escorrugia, n f var. ling.
- ca escurrecia, n f var. ling.
- ca escurrigia, n f var. ling.
- ca hierba gangrenosa, n f var. ling.
- ca mansiuleta, n f var. ling.
- ca sabatetes de Cristo, n f pl var. ling.
- nc Digitalis obscura L. subsp. obscura
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinassa, n f
- ca gargalla, n f sin. compl.
- ca lora, n f sin. compl.
- ca pi carrasser, n m sin. compl.
- ca pi cerrut, n m sin. compl.
- ca pi escarrassó, n m sin. compl.
- ca escarrassó, n m alt. sin.
- ca lores, n f pl alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi, n m alt. sin.
- ca pi bord, n m alt. sin.
- ca pi gargalla, n m alt. sin.
- ca pi larici, n m alt. sin.
- ca pi mascle, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi negral, n m alt. sin.
- ca pi negre, n m alt. sin.
- ca pi serrut, n m alt. sin.
- ca pi sorrut, n m alt. sin.
- ca pina, n f alt. sin.
- ca pi gargallà, n m var. ling.
- nc Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
<Botànica > pinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinassa, n f
- ca gargalla, n f sin. compl.
- ca lora, n f sin. compl.
- ca pi carrasser, n m sin. compl.
- ca pi cerrut, n m sin. compl.
- ca pi escarrassó, n m sin. compl.
- ca escarrassó, n m alt. sin.
- ca lores, n f pl alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi, n m alt. sin.
- ca pi bord, n m alt. sin.
- ca pi gargalla, n m alt. sin.
- ca pi larici, n m alt. sin.
- ca pi mascle, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi negral, n m alt. sin.
- ca pi negre, n m alt. sin.
- ca pi serrut, n m alt. sin.
- ca pi sorrut, n m alt. sin.
- ca pina, n f alt. sin.
- ca pi gargallà, n m var. ling.
- nc Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
<Botànica > pinàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pinassa, n f
- ca pi d'Àustria, n m sin. compl.
- ca pi escarrasó, n m sin. compl.
- es pino negral, n m
- fr pin noir d'Autriche, n m
- en Austrian pine, n
- nc Pinus nigra
<Enginyeria forestal>