Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escassetat" dins totes les àrees temàtiques

escalfeta escalfeta

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escalfeta, n f
  • es  braserillo
  • es  chofeta
  • fr  chaufferette
  • en  footwarmer

<Equipament de la llar>

Definició
Braseret portàtil.
escalfeta escalfeta

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  escalfeta, n f
  • ca  maridet, n m

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Braser petit i portàtil.
mapa escanejat mapa escanejat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mapa escanejat, n m
  • es  mapa escaneado
  • en  scanned map

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Imatge digital d'un mapa original analògic obtinguda per mitjà d'un escàner, sovint georeferenciada.

Nota

  • Un mapa escanejat pot servir per a diferents propòsits, com ara la conservació i l'arxiu de documents originals, la utilització d'una imatge del mapa com a fons cartogràfic d'altres dades o l'extracció semiautomàtica d'elements vectorials.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
mapa escanejat mapa escanejat

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mapa escanejat, n m
  • es  mapa escaneado
  • en  scanned map

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Imatge digital d'un mapa original analògic obtinguda per mitjà d'un escàner, sovint georeferenciada.

Nota

  • Un mapa escanejat pot servir per a diferents propòsits, com ara la conservació i l'arxiu de documents originals, la utilització d'una imatge del mapa com a fons cartogràfic d'altres dades o l'extracció semiautomàtica d'elements vectorials.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
mapa escanejat mapa escanejat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mapa escanejat, n m
  • es  mapa escaneado
  • en  scanned map

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Imatge digital d'un mapa original analògic obtinguda per mitjà d'un escàner, sovint georeferenciada.

Nota

  • Un mapa escanejat pot servir per a diferents propòsits, com ara la conservació i l'arxiu de documents originals, la utilització d'una imatge del mapa com a fons cartogràfic d'altres dades o l'extracció semiautomàtica d'elements vectorials.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
penegal penegal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  penegal, n m
  • ca  escorpeta, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  rascasseta roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí de forària, n m sin. compl.
  • ca  rufina, n f sin. compl.
  • ca  serrà imperial, n m sin. compl.
  • ca  serrà penegal, n m sin. compl.
  • ca  panagal, n m var. ling.
  • ca  panagall, n m var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  panegall, n m var. ling.
  • ca  panegals, n m pl var. ling.
  • ca  peragall, n m var. ling.
  • ca  rufi de furari, n m var. ling.
  • ca  serra imperial, n m var. ling.
  • ca  serrà palagal, n m var. ling.
  • ca  serra panegal, n m var. ling.
  • ca  serrà panegal, n m var. ling.
  • ca  serrà pelegal, n m var. ling.
  • ca  serrà-imperial, n m var. ling.
  • nc  Helycolenus dactylopterus
  • nc  Helicolenus dactylopterus dactylopterus var. ling.
  • nc  Helicolenus maderensis var. ling.
  • nc  Sebastes dactyloptera var. ling.
  • nc  Sebastes dactylopterus var. ling.
  • nc  Sebastes imperialis var. ling.
  • es  gallineta
  • es  polla
  • fr  rascasse de fond-chêvre
  • fr  rascasse de fons
  • fr  rascasse du nord
  • fr  sébaste
  • en  blue mouth
  • en  rock fish-blue mouth
  • en  rockfish
  • de  Blaumaul

<Peixos > Escorpènids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  penegal, n m
  • ca  escorpeta, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  rascasseta roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí de forària, n m sin. compl.
  • ca  rufina, n f sin. compl.
  • ca  serrà imperial, n m sin. compl.
  • ca  serrà penegal, n m sin. compl.
  • ca  panagal, n m var. ling.
  • ca  panagall, n m var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  panegall, n m var. ling.
  • ca  panegals, n m pl var. ling.
  • ca  peragall, n m var. ling.
  • ca  rufi de furari, n m var. ling.
  • ca  serra imperial, n m var. ling.
  • ca  serrà palagal, n m var. ling.
  • ca  serra panegal, n m var. ling.
  • ca  serrà panegal, n m var. ling.
  • ca  serrà pelegal, n m var. ling.
  • ca  serrà-imperial, n m var. ling.
  • nc  Helycolenus dactylopterus
  • nc  Helicolenus dactylopterus dactylopterus var. ling.
  • nc  Helicolenus maderensis var. ling.
  • nc  Sebastes dactyloptera var. ling.
  • nc  Sebastes dactylopterus var. ling.
  • nc  Sebastes imperialis var. ling.
  • es  gallineta
  • es  polla
  • fr  rascasse de fond-chêvre
  • fr  rascasse de fons
  • fr  rascasse du nord
  • fr  sébaste
  • en  blue mouth
  • en  rock fish-blue mouth
  • en  rockfish
  • de  Blaumaul

<Peixos > Escorpènids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trepadella, n f
  • ca  esparcet, n m sin. compl.
  • ca  esparceta, n f sin. compl.
  • ca  garagot, n m sin. compl.
  • ca  pimpineta, n f sin. compl.
  • ca  pipirigall, n m sin. compl.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí de bancal, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí ver, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  gall anglès, n m alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba mora, n f alt. sin.
  • ca  trepadella vera, n f alt. sin.
  • ca  esparseta, n f var. ling.
  • ca  estaca rosins, n m pl var. ling.
  • ca  estaca rossins, n m pl var. ling.
  • ca  estacarosins, n m pl var. ling.
  • ca  gall inglès, n m var. ling.
  • ca  pipirigallo, n m var. ling.
  • ca  sanfuenc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí de bancal, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí ver, n m var. ling.
  • ca  trapadella, n f var. ling.
  • nc  Onobrychis viciifolia Scop.
  • nc  Onobrychis sativa Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

trepadella trepadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trepadella, n f
  • ca  esparcet, n m sin. compl.
  • ca  esparceta, n f sin. compl.
  • ca  garagot, n m sin. compl.
  • ca  pimpineta, n f sin. compl.
  • ca  pipirigall, n m sin. compl.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí de bancal, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí ver, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  gall anglès, n m alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba mora, n f alt. sin.
  • ca  trepadella vera, n f alt. sin.
  • ca  esparseta, n f var. ling.
  • ca  estaca rosins, n m pl var. ling.
  • ca  estaca rossins, n m pl var. ling.
  • ca  estacarosins, n m pl var. ling.
  • ca  gall inglès, n m var. ling.
  • ca  pipirigallo, n m var. ling.
  • ca  sanfuenc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí de bancal, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí ver, n m var. ling.
  • ca  trapadella, n f var. ling.
  • nc  Onobrychis viciifolia Scop.
  • nc  Onobrychis sativa Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>