Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "escatinyar" dins totes les àrees temàtiques

caps blancs

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

caps blancs

<Botànica>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

catxel

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca catxel, n m
ca carculla, n f sin. compl.
ca escopinya de gallet, n f sin. compl.
ca gall, n m sin. compl.
ca gallet, n m sin. compl.
ca petxina ratllada, n f sin. compl.
es berberecho
fr coque commune
en common edible cockle
nc Cerastoderma edule

Definició

Mol·lusc lamel·libranqui bivalve, d'uns 3 a 5 centímetre de diàmetre, de perímetre arrodonit i d'un color blanc groguenc, comestible.

cloïssa

<Zoologia > Espècies pesqueres>

ca cloïssa, n f
ca escopinya llisa, n f sin. compl.
ca grúmol, n m sin. compl.
es almeja fina
fr blanchet
en clam
nc Tapes (Ruditapos) decussatus

Definició

Mol·lusc acèfal bivalve comestible, pertanyent al gènere Tapes.

cloïssa daurada

<Zoologia > Crustacis>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cloïssa daurada, n f
ca copinya, n f sin. compl.
ca escopinya de llet, n f sin. compl.
es almeja bicuda
es almeja dorada
es almeja margarita
es almeja pirulo
nc Venerupis aurea

<Zoologia > Crustacis>

descamisar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca descamisar, v tr
ca escamisar, v tr sin. compl.
es descamisar, v tr
fr déchirer l'écorce (dessous le liège), v tr
en remove the outer covering (to), v tr

encaminar

<Informàtica > Maquinari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca encaminar, v tr
es direccionar
fr acheminer
fr router
en route, to

<Informàtica > Maquinari>

Definició

Determinar el trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins d'una xarxa de commutació de paquets per a arribar a la seva destinació.

encaminar

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca encaminar, v tr
es direccionar
es encaminar
fr acheminer
fr router
en route, to

<Infraestructures tecnològiques > Xarxes de telecomunicació > Elements constitutius>

Definició

Determinar el trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins d'una xarxa de commutació de paquets per tal d'arribar a la seva destinació.

ennuegar-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ennuegar-se, v intr pron
ca engargussar-se, v intr pron sin. compl.
ca escarcanyar-se, v intr pron sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc, se li han entravessat a la gola.

escalivar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca escalivar, v tr

<Procediments culinaris > Cocció > Rostits>

Definició

Coure al caliu hortalisses o fruita, com ara pebrots, albergínies, cebes o pomes.