Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esca�ment" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acarament, n m
- ca confrontació, n f sin. compl.
- ca encarament, n m sin. compl.
- es careo, n m
- es confrontación, n f
- es cotejo, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- L'equivalència castellana cotejo s'utilitza fent referència a documents, no pas a persones. El substantiu català encarament, en canvi, s'utilitza sols per a persones.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarament, n m
- ca confrontació, n f sin. compl.
- ca encarament, n m sin. compl.
- es careo, n m
- es confrontación, n f sin. compl.
- es cotejo, n m sin. compl.
<Dret processal>
Nota
- En castellà, careo es fa servir per a persones; cotejo, per a documents, i confrontación, per a totes dues coses. El català no manté aquesta distinció; podem parlar d'acarament o de confrontació de testimonis i de lletres, per exemple.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca analitzador de gasos d'escapament, n m
- es analizador de gases de escape
- fr analyseur de gaz d'échappement
- en exhaust gas analyzer
<Trànsit > Vehicle > Manteniment>, <Trànsit > Impacte ambiental>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca badia, n f
- es bahía
- fr baie
- en bay
- en embayment
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca badia, n f
- es bahía
- fr baie
- en bay
- en embayment
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca botó d'escapament, n m
- es regulador
- en key finger button
<Música>
Definició
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca botó d'escapament, n m
- es botón de escape, n m
- es pilotín de escape, n m
- fr bouton d'échappement, n m
- it bottoncino di scappamento, n m
- en escapement button, n
- en regulating button, n
- en set-off button, n
- de Auslösepuppe, n f
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca braç, n m
- es brazo
- es estamento
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els braços eren els grans grups socials i polítics que configuraven la Cort General del Principat de Catalunya o els anomenats parlaments. Cal dir que aquesta estructura era parella en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca, per la qual cosa els braços mallorquins participaven en la Cort General del Principat de Catalunya. Aquesta estructura es va mantenir inalterada fins a l'abolició de les Corts a resultes de la promulgació dels respectius decrets de Nova Planta, al segle XVIII, a conseqüència de la guerra de Successió.
En la cort general que convocava el monarca, l'assistència dels representants dels braços o estaments era totalment obligatòria. En canvi, en els parlaments (convocatòria aleatòria o excepcional per a un tema concret), l'assistència era només voluntària. Ja des dels inicis de la Cort General del Principat de Catalunya, en l'època de Jaume I (1208-1276) s'entreveia que els braços eren tres grans grups: l'eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial (els representants de l'alta burgesia de les ciutats dependents directament del monarca).
En aquella època medieval, el braç més important i amb més prestigi era l'eclesiàstic (cal recordar que quan es creà la Diputació del General, el president fou sempre el diputat del braç eclesiàstic). Aquest braç estava format pels bisbes de Catalunya i pels abats i els priors dels grans monestirs catalans (com ara Poblet, Santes Creus, Sant Cugat i Ripoll), i d'alguns convents que tenien capítol, tots ells amb exercici del règim senyorial, amb llurs vassalls, i amb el mer i mixt imperi. També hi tenien representació els capítols catedrals, i els grans comanadors de l'orde de l'Hospital (com ara el castellà d'Amposta). Com que ostentaven la jurisdicció d'un gran nombre de viles i llocs del territori català, els habitants d'aquests llocs no assistien a les sessions de les Corts, sinó que ho feien els senyors, que eren els encarregats de defensar llurs drets i demanar noves gràcies. Tot aquest braç era presidit per l'arquebisbe de Tarragona, el qual sovint era el representant de tots els braços a l'hora de respondre a les qüestions que plantejava el rei.
El braç militar estava compost pels alts representants de la noblesa laica (no cal dir que molts prelats també formaven part d'aquests llinatges de l'aristocràcia feudal): en aquest braç hi havia comtes, vescomtes, barons, cavallers i homes de paratge. L'estament militar era presidit pel duc de Cardona, sens dubte, el llinatge laic més important del Principat de Catalunya. Durant certes èpoques hi va haver tensions entre els membres de l'alta i la baixa noblesa (bàsicament els homes de paratge), ja que els darrers intentaren formar un quart braç independent.
El darrer braç de la cort general era l'anomenat reial, també conegut amb el nom de braç popular. Aquest braç estava integrat per membres o ciutadans que representaven les universitats, les ciutats i les viles que depenien directament del rei, el qual els concedia nombrosos privilegis i immunitats, un dels quals va ser poder participar en la Cort General del Principat de Catalunya. Tots plegats podien negociar directament amb el rei tant qüestions de política general per al conjunt de l'estament com la concessió de privilegis amb caràcter particular que milloressin llur desenvolupament. Presidits per un membre de la ciutat de Barcelona, llur nombre variava d'acord amb la importància de la localitat.
A finals del segle XIII (a partir de les importants Corts de Pere II del 1283), les ciutats representades eren dotze, però, amb el temps, el nombre de viles i ciutats anà augmentant. Al segle XIV ja eren els membres dels consells municipals els encarregats d'elegir llurs representants a la Cort General del Principat de Catalunya. - V. t.: estament n m
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>
- ca càncer de mama localment avançat, n m
- es cáncer de mama localmente avanzado
- fr cancer du sein localement avancé
-
it
carcinoma mammario
localmente avanzato - en locally advanced breast cancer
<Sinologia > Patologia mamària > Malalties malignes>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca carta de cessament, n f
- es carta de cese
- es carta de llamada
- fr lettre de rappel
- it lettera di richiamo
- en letter of recall
- ar خطاب استدعاء
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>