Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escissió" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca escissió conversacional, n f
- es escisión conversacional
- fr scission conversationnelle
- en conversation split
<Lingüística>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escissió de societats, n f
- es escisión de sociedades
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'escissió de societats és regulada pels articles 252 al 259 de la Llei de societats anònimes (LSA) i, igual que en el cas de la fusió, la Llei de societats de responsabilitat limitada (LSRL) remet a la regulació de la LSA.
L'article 233 de la LSA fa referència a dues classes de fusió.
1. FUSIÓ PER CONSTITUCIÓ. Implica l'extinció de les societats implicades amb transmissió en bloc de llur patrimoni a una societat de nova constitució.
2. FUSIÓ PER ABSORCIÓ. Implica l'absorció d'una o més societats per una altra ja existent que n'adquireix el patrimoni i augmenta, si escau, el capital social.
En ambdós casos el procediment que cal seguir és el mateix i es caracteritza, essencialment, per l'exigència d'un sol acord social, el de fusió, i d'una única escriptura pública, la de la fusió, i també pel caràcter imperatiu, atès que si no se segueix el procediment tipificat en la llei no se n'obtenen els efectes que s'hi estableixen.
També cal tenir en compte la modalitat de la fusió impròpia, una operació de concentració empresarial que no s'ajusta al procediment típic de la fusió i que, per tant, no té els mateixos efectes.
Entre les operacions d'escissió se'n diferencien diversos tipus.
1. ESCISSIÓ TOTAL. Comporta la divisió de la totalitat del patrimoni d'una societat que es dissol, en dues o més parts que es transmeten a una o diverses societats constituïdes amb motiu de l'escissió (escissió per creació), o a una o diverses societats que ja existeixen (escissió per absorció), o a societats constituïdes amb motiu de l'escissió, i a societats que ja existeixen (escissió mixta).
2. ESCISSIÓ PARCIAL. Comporta la divisió de part del patrimoni d'una societat que es constitueix en unitats econòmiques independents, però sense extingir-se, i es traspassa en bloc el patrimoni segregat a una o diverses societats que ja existeixen, de nova constitució o bé totes dues alhora.
Els principals efectes derivats de la fusió són: a) la transmissió en bloc i a títol universal dels patrimonis (els de les societats absorbides o escindides a la societat de nova creació o a la societat absorbent). En el cas que el procediment de fusió no s'adeqüi als preceptes legals, la transmissió dels elements patrimonials s'ha d'ajustar a la llei de circulació específica; b) la continuïtat dels socis de les societats que s'extingeixen, que és possible per mitjà de la relació de bescanvi, que té per finalitat canviar les participacions que els socis tenien en el capital de les societats extingides per participacions en la nova societat, i c) l'extinció (tret en el cas d'escissió parcial) i dissolució sense liquidació de les societats absorbides o fusionades (o escindides). Aquesta extinció no comporta l'extinció de les relacions jurídiques en què participaven aquestes societats, sinó el canvi de titularitat en favor de la societat adquirent.
Aquests efectes es produeixen d'una manera automàtica amb la inscripció de la fusió en l'oficina de Registre Mercantil corresponent, sens perjudici de la publicació preceptiva en el Boletín Oficial del Registro Mercantil (BORME).
La regulació de la fusió opera amb caràcter supletori en les operacions d'escissió, motiu pel qual s'ha d'atendre al procediment d'aquesta, per bé que cal assenyalar els aspectes particulars divergents. Tots els processos es poden estructurar en tres fases.
1. FASE PREPARATÒRIA. Aquesta fase encara no està regulada; la pràctica demostra que la preparació del projecte de fusió és el resultat d'un seguit d'actes unilaterals i de consens. Es caracteritza per la presa de contacte entre les societats interessades en la fusió, a fi de localitzar les que són més aptes per a participar en l'operació. Els actes que es duen a terme acostumen a prendre la forma de protocols (protocol inicial i protocols annexos), el contingut dels quals és més ampli que el del projecte de fusió, ja que solen recollir aspectes que no són en el projecte, com són els objectius de la fusió i determinades negociacions destinades a agilitar el procés, la infracció del quals només generaria responsabilitat, en la mesura que suposa una ruptura del principi general de la bona fe en la negociació dels contractes.
2. FASE DECISÒRIA. Per a poder dur a terme la fusió s'exigeixen un seguit de documents, el primer dels quals constitueix el document bàsic de tota l'operació: el projecte de fusió, on hi ha totes les condicions i dades de l'operació i que permet a les juntes de les societats participants manifestar-se sobre si és convenient.
D'acord amb l'article 234 de la LSA, correspon als administradors de les societats que participen en la fusió, la redacció i la subscripció del projecte que, en els mesos següents a la redacció, ha de ser aprovat per les juntes generals de totes les societats participants.
El contingut mínim que ha de tenir el projecte és fixat per l'article 235 de la LSA; ha d'incloure les dades identificatives de les societats participants, els motius de la fusió i els objectius que es pretenen aconseguir, i el tipus de bescanvi de les accions o participacions amb indicació, si escau, de la compensació complementària en metàl·lic i el procediment previst per a portar a terme el bescanvi.
Cal advertir que encara que la Llei no estableix quin ha de ser el procediment que s'ha de seguir per a determinar-lo, sí que aporta dades que han de ser tingudes en compte, i és un criteri bàsic la comparació del valor real de les accions o participacions. Aquest valor es determina després de valorar les diferents entitats que hi intervenen, per la qual cosa s'ha de tenir en compte el preu d'una empresa en funcionament, no n'hi ha prou amb el valor determinat pel net patrimonial reflectit en el balanç de fusió. En tot cas, s'ha de respectar la igualtat de tracte de tots els socis, i no són aplicables les limitacions estatutàries que facin pràcticament impossible la transmissió d'accions i participacions.
El projecte també ha de contenir la data a partir de la qual s'han d'imputar a la societat de nova creació o a la societat absorbent les operacions que durant aquesta època duguin a terme les societats que s'han d'extingir; els drets que s'han d'atorgar, en la societat absorbent o en la nova societat, als titulars d'accions de classes especials i als que tinguin drets especials distints de les accions en les societats que s'extingeixen o, si escau, les opcions que se'ls ofereixen, i, finalment, els avantatges de qualsevol classe que s'han d'atribuir, en la societat absorbent o en la nova societat, als experts independents que intervinguin en el procés i als administradors.
El projecte d'escissió s'assimila al de fusió, però cal designar i repartir els elements de l'actiu i del passiu que s'han de transmetre a cadascuna de les societats beneficiàries, i cal repartir entre els accionistes de la societat escindida les accions o les participacions que els corresponguin en el capital de les societats beneficiàries i el criteri que ha de regir dit repartiment.
Juntament amb el projecte de fusió i escissió, altres documents que cal presentar són: l'informe dels administradors de les societats participants, l'informe d'experts independents (art. 236 LSA) i el balanç de fusió. Un cop realitzats, es convoca la junta de les societats participants, amb una antelació mínima d'un mes, a fi d'aprovar l'acord de fusió corresponent. Els accionistes poden consultar aquests documents a la seu de cadascuna de les societats afectades.
El quòrum necessari per a aprovar l'acord de fusió és el que estableix l'article 103 de la LSA i s'aprova per majoria de vots favorables. Un cop aprovat l'acord, s'ha de publicar tres vegades en el BORME i en els dos periòdics més llegits a la província on hi hagi el domicili social de les societats participants. Els creditors de les societats es poden oposar a la fusió en el termini d'un mes des de la data de l'última publicació, fins que es garanteixin llurs crèdits no vençuts en el moment de la publicació.
3. FASE D'EXECUCIÓ. L'eficàcia de l'acord de fusió o escissió adoptat se supedita al fet que totes les societats participants atorguen l'escriptura de fusió o escissió i la inscriuen en el Registre Mercantil que correspongui.
L'article 244 de la LSA i l'article 227 del Reglament del Registre Mercantil estableixen que l'escriptura de fusió ha de contenir la declaració dels atorgants del compliment del deure d'informació als socis, obligacionistes i representants dels treballadors; la declaració que els creditors socials (en cas de fusió) no s'hi oposen; el balanç de fusió de les societats que s'extingeixen i l'acord de fusió o escissió.
A més, segons el tipus de fusió, s'hi ha de fer constar més mencions exigides per a la constitució d'una societat (fusió per constitució) o les modificacions estatutàries necessàries (fusió per absorció). L'escriptura de fusió ha d'anar acompanyada del projecte de fusió, dels informes dels administradors i experts, i dels exemplars dels periòdics on s'anuncia la convocatòria de junta.
En el cas d'escissió de societats, l'escriptura ha de fer constar la classe d'escissió que s'ha fet, i indicar si es produeix o no l'extinció de la societat que transmet i si la societat beneficiària ja existia o és de nova creació.
La fusió inscrita pot ser impugnada mitjançant l'exercici d'acció de nul·litat o d'anul·labilitat (art. 115 LSA) i s'ha de dirigir contra la societat absorbent o la de nova creació en un termini de sis mesos des de la inscripció de la fusió (si és interposada pels socis o els administradors) o des de la publicació en el BORME (si és interposada per terceres persones).
En el cas d'escissió de societats, l'article 259 de la LSA estableix que si la societat beneficiària assumeix una obligació a causa de l'escissió i no la compleix, hauran d'assumir-la la resta de societats beneficiàries, i si la societat escindida no ha deixat d'existir, ho haurà de fer ella mateixa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca escissió fonològica, n f
- es escisión fonológica
- fr scission phonologique
- en phonemic split
<Lingüística>
Definició
Nota
- El fonema llatí /e/, per exemple, evoluciona tant a /e/ com a /ɛ/. L'escissió pot ser primària o secundària: en el primer cas l'escissió no produeix una nova oposició en el sistema fonològic però en el segon cas sí que es crea una nova oposició.
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca escissió nuclear, n f
- es escisión nuclear
<Física>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca escissió parcial de fàscia
- en fascia stripping
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escissiparitat, n f
- ca escissió binària, n f sin. compl.
- ca fissiparitat, n f sin. compl.
- es escisión binaria
- es fisión binaria
- en binary fission
<Biologia cel·lular > Embriologia i reproducció>
Definició
Nota
- L'escissiparitat és la forma de reproducció típica dels bacteris.
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escissiparitat, n f
- ca escissió binària, n f sin. compl.
- ca fissiparitat, n f sin. compl.
- es escisión binaria
- es fisión binaria
- en binary fission
<Biologia cel·lular > Embriologia i reproducció>
Definició
Nota
- L'escissiparitat és la forma de reproducció típica dels bacteris.
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca zona d'escissió, n f
- es zona de escisión
<Física>
