Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "escopir" dins totes les àrees temàtiques

badaine

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca badaine, n f
es escoplo, n m
fr bédane, n f
en chisel, n
de Lochbeitel, n m

badaine

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca badaine, n m
ca badaina, n f sin. compl.
es badano
es escoplo
fr bédane
en cape chisel
en mortise chisel

<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall>

Definició

Enformador de fulla estreta, més gruixuda que ampla, utilitzat per a fer mosses, forats, traus per a les metxes i, els més estrets, per a la col·locació de fixes tot picant sobre el mànec amb una maça.

Nota

Només queda en ús el badaine per a la col·locació de fixes. Per a fer els traus de les metxes el badaine ha estat substituït per la traucadora de cadena.

badaine

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca badaine, n m
ca badaina, n f sin. compl.
es bedano, n m
es escoplo, n m
es badano, n m sin. compl.
fr bédane, n m
fr ciseau à mortaiser, n m
en cape chisel, n
en mortise chisel, n
eu bedano, n
eu beran, n
eu eskopre, n
eu xixel, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

biblioteca escolar

<Ciències socials > Educació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca biblioteca escolar, n f
es biblioteca escolar
fr bibliothèque scolaire
en school library

<Educació > Didàctica > Formació permanent>

Definició

Biblioteca situada en un centre educatiu i que constitueix un servei auxiliar d'aquest centre, que conté, entre altres, obres complementàries als programes d'ensenyament que s'hi desenvolupen.

calendari escolar

<Ciències socials > Educació>

ca calendari escolar, n m
es calendario escolar
fr calendrier scolaire
en school calendar

<Educació > Organització i gestió educatives > Organització educativa>

Definició

Distribució del temps al llarg d'un any acadèmic que especifica les dates d'inici i finalització de les activitats educatives, els períodes de vacances i els dies no lectius.

camí escolar

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca camí escolar, n m
ca itinerari escolar, n m sin. compl.
es camino escolar, n m
en safe walking route to school, n
en school walk route, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició

Itinerari senyalitzat que condueix a una escola, pensat perquè els alumnes puguin fer tots sols i d'una manera segura, a partir d'uns 8 anys, el camí entre el seu domicili i el centre escolar.

Nota

1. Tot i estar pensats per a infants sols, els camins escolars requereixen una certa assistència dels adults, per exemple per acompanyar-los fins al punt en què s'hi incorporen.
2. Un camí escolar sol tenir característiques com ara la senyalització amb cartells específics, la protecció amb tanques en punts conflictius, l'adaptació de la freqüència semafòrica als vianants i un control especial de la policia.

canal de l'escopidor

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

ca canal de l'escopidor, n f
es vierteaguas del marco
fr gorge de jet d'eau
en drip

<Fusteria > Construccions > Elements de bastiments i tancaments>

Definició

Solc longitudinal en forma de mitja canya que es fa en el galze de l'escopidor d'un bastiment per recollir l'aigua que hi pugui penetrar, la qual sortirà a l'exterior pel forat de desguàs.

canal de l'escopidor

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

ca canal de l'escopidor, n f
es vierteaguas del marco, n m
fr goutte d'eau, n f
fr larmier, n m
en drip, n
eu marko isurki, n

<Fusteria > Construccions>

cap-roig

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cap-roig, n m
ca cap de drac, n m sin. compl.
ca escorpí, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
ca escórpora groga, n f sin. compl.
ca escórpora roja, n f sin. compl.
ca gallina, n f sin. compl.
ca gallina de mar, n f sin. compl.
ca gallina de penegal, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca penegal, n m sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca polla d'alguer, n f sin. compl.
ca polla de mar, n f sin. compl.
ca raina, n f sin. compl.
ca rascassa, n f sin. compl.
ca rascla, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca roja, n f sin. compl.
ca rufí, n m sin. compl.
ca ca-roig, n m var. ling.
ca ca-rotgell, n m var. ling.
ca ca-rotgí, n m var. ling.
ca calroig, n m var. ling.
ca cap roig, n m var. ling.
ca capo, n m var. ling.
ca capròtj, n m var. ling.
ca cavet, n m var. ling.
ca ciprino, n m var. ling.
ca escorcho, n m var. ling.
ca escorpa, n f var. ling.
ca escorpa roja, n f var. ling.
ca escorpena, n f var. ling.
ca escorpena roja, n f var. ling.
ca escorpi, n m var. ling.
ca escòrpora, n f var. ling.
ca escorpora de fonera, n f var. ling.
ca gallina de panegal, n f var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca rascasa, n f var. ling.
ca rayna, n f var. ling.
ca rotja, n f var. ling.
nc Scorpaena scrofa
nc Scorpaena lutea var. ling.
nc Scorpaena scrofra var. ling.
nc Scorpaena scropha var. ling.
nc Scorpaera scrofa var. ling.
es araña
es cabracho
es escorpena
es escórpena
es escorpina
es raño
es rascacio
fr rascasse rouge
it scorfano rosso
en grooper
en large-scaled scorpion fish
en red scorpionfish
de Grouper
de Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig

<Zoologia > Peixos>

ca cap-roig, n m
ca cap de drac, n m sin. compl.
ca escorpí, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
ca escórpora groga, n f sin. compl.
ca escórpora roja, n f sin. compl.
ca gallina, n f sin. compl.
ca gallina de mar, n f sin. compl.
ca gallina de penegal, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca penegal, n m sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca polla d'alguer, n f sin. compl.
ca polla de mar, n f sin. compl.
ca raina, n f sin. compl.
ca rascassa, n f sin. compl.
ca rascla, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca roja, n f sin. compl.
ca rufí, n m sin. compl.
ca ca-roig, n m var. ling.
ca ca-rotgell, n m var. ling.
ca ca-rotgí, n m var. ling.
ca calroig, n m var. ling.
ca cap roig, n m var. ling.
ca capo, n m var. ling.
ca capròtj, n m var. ling.
ca cavet, n m var. ling.
ca ciprino, n m var. ling.
ca escorcho, n m var. ling.
ca escorpa, n f var. ling.
ca escorpa roja, n f var. ling.
ca escorpena, n f var. ling.
ca escorpena roja, n f var. ling.
ca escorpi, n m var. ling.
ca escòrpora, n f var. ling.
ca escorpora de fonera, n f var. ling.
ca gallina de panegal, n f var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca rascasa, n f var. ling.
ca rayna, n f var. ling.
ca rotja, n f var. ling.
nc Scorpaena scrofa
nc Scorpaena lutea var. ling.
nc Scorpaena scrofra var. ling.
nc Scorpaena scropha var. ling.
nc Scorpaera scrofa var. ling.
es araña
es cabracho
es escorpena
es escórpena
es escorpina
es raño
es rascacio
fr rascasse rouge
it scorfano rosso
en grooper
en large-scaled scorpion fish
en red scorpionfish
de Grouper
de Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>