Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escor��a" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cincona, n f
  • ca  arbre de la quina, n m sin. compl.
  • ca  quina (escorça), n f sin. compl.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  quinquina, n f alt. sin.
  • nc  Cinchona sp. pl.

<Botànica > rubiàcies>

crosta crosta

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  crosta, n f
  • ca  cotna, n f sin. compl.
  • ca  escorça, n f sin. compl.
  • ca  pell, n f sin. compl.
  • es  corteza, n f
  • fr  croûte, n f
  • en  rind, n

<Formatges > Components del formatge>

Definició
Part externa del formatge, que pot presentar fongs, llevats, cera o altres revestiments alimentaris i que té la funció de permetre'n la maduració, protegir-lo o definir-ne característiques exteriors.

Nota

  • 1. Hi ha crostes naturals, que es creen de manera espontània durant la maduració, i crostes artificials o sintètiques, generalment parafines. Hi ha també crostes florides, en què les floridures poden haver crescut de manera natural i espontània durant la maduració, per l'addició de fongs a la quallada o per la polvorització de la part externa del formatge una vegada ja té la seva forma; crostes amb condiments, com ara carbó vegetal, espècies o herbes aromàtiques, i crostes rentades, que es produeixen fregant la superfície del formatge amb salmorra, llevats, cervesa, ratafia o brisa, entre d'altres, durant la maduració.
  • 2. Hi ha crostes comestibles i n'hi ha que no ho són. Les crostes artificials o sintètiques no són comestibles. Entre les crostes naturals, es mengen les que aporten gust o aromes al formatge, que formen part del seu gust, com ara les toves o humides. En canvi, no es mengen les eixutes, dures o deshidratades ja que no aporten res al formatge.
destructor d'escorta destructor d'escorta

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  destructor d'escorta, n m
  • es  destructor de escolta
  • en  destroyer escort

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Definició
Destructor destinat a escortar flotes o combois.
diàmetre amb escorça diàmetre amb escorça

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  diàmetre amb escorça, n m
  • es  diámetro con corteza, n m
  • fr  diamètre avec écorce, n m
  • en  diameter outside bark, n

<Enginyeria forestal>

diàmetre sense escorça diàmetre sense escorça

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  diàmetre sense escorça, n m
  • es  diámetro sin corteza, n m
  • fr  diamètre sans écorce, n m
  • en  diameter inside bark, n

<Enginyeria forestal>

embarcació d'escorta embarcació d'escorta

<Aigües obertes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  embarcació d'escorta, n f
  • es  embarcación acompañante de seguridad
  • es  embarcación de escolta de seguridad, n f
  • fr  bateau d'escorte, n m
  • fr  bateau escorteur, n m
  • en  escort safety craft, n

<Esport > Esports aquàtics > Aigües obertes>

Definició
Embarcació des de la qual el jutge de cursa segueix i observa el nedador que li ha estat assignat i un representant autoritzat del nedador l'assisteix.
embarcació d'escorta embarcació d'escorta

<10 Esports aquàtics > 06 Aigües obertes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  embarcació d'escorta, n f
  • es  embarcación acompañante de seguridad, n f
  • es  embarcación de escolta de seguridad, n f
  • fr  bateau d'escorte, n m
  • fr  bateau escorteur, n m
  • en  escort safety craft, n

<Esport > 10 Esports aquàtics > 06 Aigües obertes>

Definició
Embarcació des d'on un jutge de cursa segueix i observa el nedador que li ha estat assignat i un representant autoritzat del nedador l'assisteix.
escòria escòria

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  escòria, n f
  • ca  cagaferro, n m sin. compl.
  • es  escoria
  • en  scoria

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Metal·lúrgia>

Definició
Material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls o de vidre, durant la cocció de ceràmica o durant la reducció de minerals.
escòria escòria

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  escòria, n f
  • ca  recrement, n m sin. compl.
  • es  escoria

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Aglomerat sòlid de residus d'una combustió total o parcial, el qual pot resultar d'una fusió parcial o completa del combustible o dels residus.
escòria escòria

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>, <Biomassa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  escòria, n f
  • ca  cagaferro, n m sin. compl.
  • es  escoria
  • fr  laitier
  • en  slag

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>, <Indústria > Indústria energètica > Biomassa>