Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escorcoll" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
arçot arçot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

barballa barballa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cap-roig cap-roig

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • es  cabracho
  • fr  rascasse rouge
  • en  large-scaled scorpion fish
  • nc  Scorpaena scrofa

<Peixos>

cap-roig cap-roig

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig de fonera cap-roig de fonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig de fonera, n m
  • ca  escórpora allargada, n f sin. compl.
  • ca  gallineta rosada, n f sin. compl.
  • nc  Scorpaena elongata
  • fr  rascasse rose
  • en  slender rockfish

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig de fonera cap-roig de fonera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig de fonera, n m
  • ca  escórpora allargada, n f sin. compl.
  • ca  gallineta rosada, n f sin. compl.
  • nc  Scorpaena elongata
  • fr  rascasse rose
  • en  slender rockfish

<Peixos > Escorpènids>

capoll capoll

<Lleure > Jocs. Joguines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capoll, n m
  • ca  corcoll, n m sin. compl.
  • es  pezón

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició
Petit sortint cilíndric d'una baldufa en l'extrem oposat a la punta, on se subjecta el cap del cordill emprat per a fer-la ballar.