Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escrivent" dins totes les àrees temàtiques

aigua d'escorriment aigua d'escorriment

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua d'escorriment, n f
  • es  agua de escorrentía, n f
  • fr  eau d'écoulement, n f
  • en  surface run-off, n

<Enginyeria forestal>

aigua d'escorriment superficial aigua d'escorriment superficial

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  aigua d'escorriment superficial, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Conjunt d'aigües de pluja, regs o altres orígens que s'escolen pel damunt del sòl fins a formar un corrent d'aigua i que poden entrar al sistema de biofiltració.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
bisnaga bisnaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
cabal d'escorriment capturat cabal d'escorriment capturat

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  cabal d'escorriment capturat, n m
  • es  caudal de descarga, n m
  • es  caudal máximo, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Volum màxim d'aigua que un dispositiu pot capturar, emmagatzemar temporalment i infiltrar de manera efectiva abans de vessar.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cartulari, n m
  • es  escribano

<Història>

Definició
Escrivà, especialment aquell que custodiava les escriptures.
coeficient d'escorriment coeficient d'escorriment

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coeficient d'escorriment, n m
  • es  coeficiente de escorrentía
  • en  runoff coefficient

<Hidrologia subterrània>

coeficient d'escorriment coeficient d'escorriment

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  coeficient d'escorriment, n m
  • es  coeficiente de escurrimiento, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Relació entre la làmina de precipitació i la làmina escorreguda sobre la mateixa superfície.
colomassa colomassa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  colomassa, n f
  • es  palomina
  • en  pigeon excrement

<Jardineria>

Definició
Adob orgànic provinent d'excrements de coloms, que és ric en nitrogen.
consonant estrident consonant estrident

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant estrident, n f
  • es  consonante estridente
  • fr  consonne stridente
  • en  strident consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant caracteritzada per un soroll d'intensitat particularment alt i per una certa irregularitat de l'ona sonora.

Nota

  • Són consonants estridents les consonants fricatives.