Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escriv�" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  afidàvit, n m
  • ca  declaració jurada per escrit, n f
  • es  affidavit, n m
  • es  afidávit, n m
  • fr  affidavit, n m
  • fr  déclaration sous serment, n f
  • it  affidavit, n m
  • it  dichiarazione giurata, n f
  • en  affidavit, n
  • en  sworn statement, n

<Dret civil>

Definició
Document legal que serveix com a testimoni o com a declaració jurada davant d'un tribunal, o com a garantia o aval en altres casos.

Nota

  • 1. Els afidàvits són propis del dret anglosaxó.
  • 2. El terme afidàvit ve del verb llatí affidare ('garantir amb jurament)'.
akhvakh akhvakh

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  akhvakh
  • cod  Ашwалlи мицlи (Ashvalkhi mitskhi)
  • ar  الأكهفاخية
  • cy  Akhvakh
  • de  Achwachisch
  • en  Akhvakh
  • es  akhvakh
  • eu  akhwakhera
  • fr  akhvakh
  • gn  akvak
  • it  akhvakh
  • ja  アフバフ語
  • nl  Achvach
  • pt  akhvakh
  • ru  Ахвахский язык
  • tmh  Takhvakht
  • zh  阿克瓦克语
  • scr  Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els akhvakhs constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

La llengua akhvakh té dos blocs dialectals principals: akhvakh septentrional i akhvakh meridional. Les diferències entre tots dos són molt grans i els parlants d'ambdues varietats es comuniquen interdialectalment en llengua àvar. El vocabulari de l'akhvakh s'ha conservat bastant bé, tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, l'àvar i el rus. Una particularitat que el diferencia de les llengües que l'envolten és que ha desenvolupat un sistema de concordança de la persona amb el verb.

L'akhvakh és una llengua oral i mai no se n'ha creat una norma estàndard. Tampoc no ha estat mai ensenyada a l'escola i, des de principi del segle XX, amb la introducció del poder soviètic, s'ha vist reduïda a un ús exclusivament domèstic; per a tots els altres àmbits la llengua de comunicació és l'àvar i, de vegades, el rus. L'escolarització és en àvar a l'educació primària i en rus a la secundària. Pràcticament tots els akhvakh són plurilingües.

La pèrdua de les tradicions, del folklore i de la tradicional endogàmia akhvakh (hi ha un important creixement dels matrimonis mixtos) ha implicat també la pèrdua dels usos lingüístics associats a aquestes manifestacions culturals.

La llengua akhvakh ha estat poc estudiada, tot i que a partir dels anys 1940 s'han publicat alguns estudis lingüístics sobre l'idioma. Hi ha també textos publicats amb materials en llengua akhvakh, inclòs un recull de contes de 1949.

Hi ha una comunitat akhvakh a l'Azerbaidjan, al districte Zakatala, en un poble anomenat Akhakh-Dere. És un assentament fundat fa 150 o 200 anys i hi viuen entre 1.000 i 2.000 persones que parlen una variant de la llengua molt semblant al dialecte septentrional.
akuntsú akuntsú

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  akuntsú
  • ca  akunsu sin. compl.
  • ca  akunt'su sin. compl.
  • ca  akuntsu sin. compl.
  • cy  Akuntsú
  • de  Akuntsu
  • de  Akunsu sin. compl.
  • de  Akunt'su sin. compl.
  • de  Akuntsú sin. compl.
  • en  Akuntsu
  • en  Akunsu sin. compl.
  • en  Akunt'su sin. compl.
  • eu  akuntsuera
  • fr  akuntsu
  • gn  akuntsu
  • gn  akunsu sin. compl.
  • gn  akunt'su sin. compl.
  • gn  akuntsu sin. compl.
  • it  akuntsu
  • it  akunsu sin. compl.
  • it  akunt'su sin. compl.
  • it  akuntsú sin. compl.
  • ja  アクンツ語
  • ja  アクンス語 sin. compl.
  • nl  Akuntsú
  • nl  Akunsu sin. compl.
  • nl  Akunt'su sin. compl.
  • nl  Akuntsu sin. compl.
  • pt  akuntsú
  • pt  akunsu sin. compl.
  • pt  akunt'su sin. compl.
  • pt  akuntsu sin. compl.
  • ru  Акунтсу
  • ru  Акунсу sin. compl.
  • ru  Акунцу sin. compl.
  • zh  阿昆苏语
  • zh  阿昆簇 sin. compl.
  • zh  阿昆苏 sin. compl.
  • zh  阿昆特苏 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Tuparí>, <Amèrica > Brasil>

Definició
La llengua akuntsú és parlada per un grup indígena molt petit contactat oficialment el 1995 pels serveis de protecció als indis del govern brasiler i que havia viscut fins aleshores en aïllament gairebé complet. Segons el relat dels akuntsús mateixos, vers el 1980 un grup d'homes blancs va exterminar brutalment una quinzena de membres de la tribu.

Akuntsu significa 'els altres indis' en la llengua del grup veí kanoé.

Els akuntsús entenen parcialment el mequens.

Les anàlisis que tenim ara per ara de l'akuntsú no permeten determinar si és una varietat dialectal del mequens o si són llengües diferenciades. Akuntsú i mequens presenten semblances de vocabulari, però també moltes divergències. Encara no se n'ha comparat la gramàtica.
anambè anambè

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anambè
  • ca  anambé sin. compl.
  • ar  الأنامبية
  • cy  Anambè
  • cy  Anambé sin. compl.
  • de  Anambé
  • de  Anambe sin. compl.
  • en  Anambé
  • es  anambé
  • eu  anambeera
  • eu  anambe sin. compl.
  • eu  anambé sin. compl.
  • fr  anambé
  • gn  anambe
  • gn  anambé sin. compl.
  • it  anambè
  • it  anambé sin. compl.
  • ja  アナンベ語
  • nl  Anambé
  • nl  Anambè sin. compl.
  • pt  anambé
  • ru  Анамбе
  • zh  阿纳姆贝语
  • zh  阿纳姆贝 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Tupí>, <Amèrica > Brasil>

Definició
L'anambè és una llengua estretament emparentada amb el tenetehara, l'amanayé i el turiwara. Els anambès són originaris del costat occidental del riu Tocantins. Durant el segle XIX, conflictes amb els blancs i amb altres pobles indígenes els van fer traslladar cap al territori que ocupen actualment. Vers el 1960 la població anambè havia sofert una forta davallada demogràfica, a causa del xarampió i del fet que moltes dones marxaven de la comunitat en casar-se amb homes blancs. Durant les darreres dècades s'ha anat recuperant a poc a poc.

Els anambès mantenen relacions comercials amb la població no indígena. Des de fa unes quantes generacions, són freqüents els casaments interètnics, que aporten nous membres al grup. A la dècada del 1980 parlaven anambè amb fluïdesa només els individus més grans de 40 anys. Els joves l'entenien, però no solien parlar-lo. Ara resten ja molt pocs parlants competents.
andi andi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  andi
  • cod  КъIваннаб мицци (Kwannab mitxtxi)
  • ar  الأنديّة
  • cy  Andi
  • de  Andisch
  • en  Andi
  • es  andi
  • eu  andiera
  • fr  andi
  • gn  andi
  • it  andi
  • ja  アンディ語
  • nl  Andi
  • pt  andi
  • ru  Андийский язык
  • tmh  andi
  • tmh  Tandit
  • zh  安迪语
  • scr  Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els andis constitueixen un dels molts grups ètnics de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

L'andi és una llengua oral i no s'ensenya a les escoles. Les llengües de l'educació i dels mitjans de comunicació són l'àvar (parlat per la majoria dels andis i utilitzat generalment com a llengua escrita) i el rus (parlat pels que han estat escolaritzats).

La llengua andi té cinc blocs dialectals principals, tot i que alguns lingüistes els han agrupat en dos: alt andi i baix andi.

Al poble andi (khiani, en llengua andi) s'ha observat que la fonètica i el lèxic de la llengua parlada pels homes difereix lleugerament de la parlada per les dones.

L'andi només es parla a casa i la majoria de la població és bilingüe. L'andi actual té molts manlleus de l'àvar i, durant el segle XX, ha tingut una gran influència del rus. Els joves tenen tendència a assimilar-se amb l'àvar.

El territori andi inclou una extensa vall rodejada de muntanyes. En el passat, els accessos a la vall estaven protegits per torres i fortaleses i els andis es van mantenir relativament aïllats dels diversos invasors de la regió fins a l'arribada de l'Imperi rus; més concretament, fins a l'establiment del poder soviètic.

Actualment, aquest aïllament ha desaparegut i la meitat dels andis ha emigrat cap a les planes daguestàniques, on es troben en entorns avaròfons o russòfons. Aquest fet, unit a la manca de materials didàctics per a l'ensenyament de la llengua, la manca d'un estàndard oficial i el relatiu poc nombre de parlants, fa que l'andi es pugui considerar una llengua amenaçada d'extinció.

S'han elaborat estudis lingüístics i sociolingüístics sobre els andis, així com diverses gramàtiques descriptives, diccionaris i reculls de textos.
apiakà apiakà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apiakà
  • ca  apiacá sin. compl.
  • ca  apiake sin. compl.
  • cod  apiaká
  • ar  أبياكية
  • cy  Apiaká
  • cy  Apiacá sin. compl.
  • cy  Apiake sin. compl.
  • de  Apiaká
  • de  Apiacá sin. compl.
  • de  Apiake sin. compl.
  • en  Apiacá
  • en  Apiaká sin. compl.
  • en  Apiake sin. compl.
  • es  apiacá
  • es  apiaká sin. compl.
  • es  apiake sin. compl.
  • eu  apiakera
  • eu  apiacá sin. compl.
  • eu  apiake sin. compl.
  • fr  apiaká
  • fr  apiacá sin. compl.
  • fr  apiake sin. compl.
  • gl  apiaká
  • gl  apiacá sin. compl.
  • gl  apiake sin. compl.
  • it  apiakà
  • it  apiacá sin. compl.
  • it  apiake sin. compl.
  • ja  アピアカ語
  • nl  Apiaká
  • nl  Apiacá sin. compl.
  • nl  Apiakà sin. compl.
  • nl  Apiake sin. compl.
  • pt  apiacá
  • pt  apiaká sin. compl.
  • pt  apiake sin. compl.
  • ru  Апиака
  • zh  阿皮亚卡语
  • zh  阿皮亚卡、阿皮亚克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Els apiakàs van ser contactats al començament del segle XIX. En aquell moment eren unes 2.700 persones, les quals van quedar reduïdes a tan sols 32 al començament del segle XX a causa principalment d'una massacre. Cap a 1990 sumaven unes 90 persones, distribuïdes en tres pobles, de les quals tan sols dues parlaven la llengua apiakà.

El nom apiakà, que reben des del començament del contacte i amb el qual s'identifiquen actualment, és una variant del mot tupí que significa 'persona, gent', i no era en origen una autodenominació. El seus veïns kayabis els anomenen tapy'iting o tapii'sin 'gent de color clar'.

És una llengua gairebé extingida.
arára arára

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arára
  • ca  ajujure sin. compl.
  • ca  apingui sin. compl.
  • ca  arára do Pará sin. compl.
  • ca  parirí sin. compl.
  • cod  opinadkóm
  • cod  u-kara-ngmã
  • cod  wogarangma
  • ar  أرارا
  • cy  Arára
  • cy  Ajujure sin. compl.
  • cy  Arára do Apingui sin. compl.
  • cy  Arára do Pará sin. compl.
  • cy  Parirí sin. compl.
  • de  Arara
  • de  Ajujure sin. compl.
  • de  Apingui sin. compl.
  • de  Arára do Pará sin. compl.
  • de  Parirí sin. compl.
  • en  Arara
  • en  Ajujure sin. compl.
  • en  Apingui sin. compl.
  • en  Arára sin. compl.
  • en  Arára do Pará sin. compl.
  • es  ajujure
  • es  apingui sin. compl.
  • es  arára do Pará sin. compl.
  • es  parirí sin. compl.
  • eu  ararera
  • eu  ajujure sin. compl.
  • eu  apingui sin. compl.
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Pará sin. compl.
  • fr  arara
  • fr  ajujure sin. compl.
  • fr  apingui sin. compl.
  • fr  arára do Pará sin. compl.
  • fr  parirí sin. compl.
  • gl  arara
  • gl  ajujure sin. compl.
  • gl  apingui sin. compl.
  • gl  arara do Pará sin. compl.
  • gl  parirí sin. compl.
  • it  arara
  • it  ajujure sin. compl.
  • it  apingui sin. compl.
  • it  arára do Pará sin. compl.
  • it  parirí sin. compl.
  • ja  アララ語
  • nl  Arára
  • nl  Ajujure sin. compl.
  • nl  Apingui sin. compl.
  • nl  Arára do Pará sin. compl.
  • nl  Parirí sin. compl.
  • pt  arára
  • pt  ajujure sin. compl.
  • pt  apingui sin. compl.
  • pt  arára do Pará sin. compl.
  • pt  parirí sin. compl.
  • ru  Арара
  • ru  Апинги sin. compl.
  • ru  Парири sin. compl.
  • ru  Арара-ду-пара sin. compl.
  • zh  阿拉拉语
  • zh  帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
artxi artxi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  artxi
  • cod  Аршаттен чIат (Arshatten txat)
  • ar  الأرتشية
  • cy  Archi
  • de  Artschinisch
  • en  Archi
  • es  archi
  • eu  archiera
  • fr  archi
  • gn  archi
  • it  arci
  • ja  アルチ語
  • nl  Arshi
  • pt  archi
  • ru  Арчинский язык
  • tmh  Tartcict
  • zh  阿齐语
  • scr  Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els artxis (o arshishtib) constitueixen un dels grups ètnics més petits i desconeguts del Daguestan. Són originaris de la zona muntanyosa a l'interior del sud de la república i viuen en una àrea molt inaccessible del Caucas; les poblacions es troben a una altitud de 2.000 metres i durant bona part de l'any queden aïllats de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials i polítics estrets amb els pobles lak i àvar.

La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.

L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
avà-canoeiro avà-canoeiro

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avà-canoeiro
  • ca  ava-canoeiro sin. compl.
  • ca  avá-canoeiro sin. compl.
  • ca  awana sin. compl.
  • ca  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • ar  أفا كانويرو
  • cy  Avá-canoeiro
  • cy  Ava-canoeiro sin. compl.
  • cy  Avá-canoeiro sin. compl.
  • cy  Awana sin. compl.
  • cy  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • de  Ava-Canoeiro
  • de  Avá-Canoeiro sin. compl.
  • de  Awana sin. compl.
  • de  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • en  Avá-Canoeiro
  • en  Abá sin. compl.
  • en  Avá sin. compl.
  • en  Ava-Canoeiro sin. compl.
  • en  Awana sin. compl.
  • en  Canoa sin. compl.
  • en  Canoe sin. compl.
  • en  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • en  Canoeiros sin. compl.
  • es  avá-canoeiro
  • es  ava-canoerio sin. compl.
  • es  awana sin. compl.
  • es  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • eu  ava-canoeiroera
  • eu  ava-canoeiro sin. compl.
  • eu  avá-canoeiro sin. compl.
  • eu  awana sin. compl.
  • eu  goiasko canoeiroera sin. compl.
  • fr  ava-canoeiro
  • fr  avá-canoeiro sin. compl.
  • fr  awana sin. compl.
  • fr  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • gn  ava-kanoeiro
  • gn  ava-canoeiro sin. compl.
  • gn  avá-canoeiro sin. compl.
  • gn  awana sin. compl.
  • gn  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • it  ava-canoeiro
  • it  ava-canoeiro sin. compl.
  • it  avá-canoeiro sin. compl.
  • it  awana sin. compl.
  • it  canoeiro de Goiàs sin. compl.
  • ja  アバ・カノエイロ語
  • ja  カノア語 sin. compl.
  • ja  カノエ語 sin. compl.
  • ja  カノエイロ語 sin. compl.
  • ja  アバ語、アワナ語 sin. compl.
  • ja  ゴイアスのカノエイロ語 sin. compl.
  • nl  Avá-Canoeiro
  • nl  Ava-Canoeiro sin. compl.
  • nl  Awana sin. compl.
  • nl  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • pt  avá-canoeiro
  • pt  ava-canoeiro sin. compl.
  • pt  awana sin. compl.
  • pt  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • ru  Ава-каноэйро
  • ru  Кануэйро ди Гойас sin. compl.
  • ru  Аба sin. compl.
  • ru  Ава sin. compl.
  • ru  Авана sin. compl.
  • ru  Кануэйрос sin. compl.
  • ru  Ава-кануэйро sin. compl.
  • zh  阿瓦-卡诺埃罗语
  • zh  阿瓦那 sin. compl.
  • zh  阿瓦-卡诺埃罗 sin. compl.
  • zh  戈亚斯卡诺埃罗语 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní>, <Amèrica > Brasil>

Definició
L'avà-canoeiro no s'ha de confondre amb el canoeiro/rikbaktsà, el kanoé (llengua aïllada) ni el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí). La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

Tot i que se'n té notícia des del segle XVII, els avà-canoeiros mantenen relacions estables amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.

Se'ls anomena també caras pretas ('cares fosques') i canoeiros, com altres indígenes brasilers, per l'habilitat en la navegació amb canoes. La llengua presenta diferències dialectals. Es distingeixen bàsicament el dialecte de la zona del Tocantins i el de la zona de l'Araguaia.

No hi ha cap programa educatiu específic per als avà-canoeiros. Els infants rarament van a l'escola, ja que l'única possibilitat seria l'escola dels javaés i la llengua javaé és molt diferent de l'avà-canoeiro. Els grups que mantenen relacions amb no indígenes parlen portuguès. Els que viuen isolats es mantenen totalment monolingües.

Els primers estudis sobre la llengua dels avà-canoeiros (començament del segle XX) l'emparentaven amb el carijó, parlada a São Paulo al segle XVIII. Segons aquests estudis, els avà-canoeiros haurien marxat de São Paulo amb expedicions de cercadors d'or i s'haurien instal·lat a la regió que ocupen ara a la fi del segle XVIII. Estudis més recents i rigorosos, tanmateix, estableixen el parentiu amb les llengües tupí-guaraní del nord de Brasil.
aweti aweti

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aweti
  • ca  awetí
  • ca  anumaniá sin. compl.
  • ca  arauine sin. compl.
  • ca  arauite sin. compl.
  • ca  aueti sin. compl.
  • ca  aueto sin. compl.
  • ca  auiti sin. compl.
  • ca  awetö sin. compl.
  • ca  enumaniá sin. compl.
  • cod  arauite
  • cod  awytyza
  • cod  tuoi
  • ar  أويتية
  • cy  Aweti
  • cy  Aueti sin. compl.
  • cy  Aueto sin. compl.
  • cy  Auiti sin. compl.
  • cy  Awetí sin. compl.
  • cy  Awetö sin. compl.
  • de  Aweti
  • de  Anumaniá sin. compl.
  • de  Arauine sin. compl.
  • de  Arauite sin. compl.
  • de  Aueti sin. compl.
  • de  Aueto sin. compl.
  • de  Auiti sin. compl.
  • de  Awetí sin. compl.
  • de  Awetö sin. compl.
  • de  Enumaniá sin. compl.
  • en  Awetí
  • en  Anumaniá sin. compl.
  • en  Arauine sin. compl.
  • en  Arauite sin. compl.
  • en  Aueti sin. compl.
  • en  Aueto sin. compl.
  • en  Auiti sin. compl.
  • en  Aweti sin. compl.
  • en  Awetö sin. compl.
  • en  Enumaniá sin. compl.
  • es  ahuetí
  • es  anumaniá sin. compl.
  • es  arauine sin. compl.
  • es  arauite sin. compl.
  • es  aueti sin. compl.
  • es  aueto sin. compl.
  • es  auiti sin. compl.
  • es  aweti sin. compl.
  • es  awetí sin. compl.
  • es  awetö sin. compl.
  • es  enumaniá sin. compl.
  • eu  awetiera
  • eu  anumaniá sin. compl.
  • eu  arauine sin. compl.
  • eu  arauite sin. compl.
  • eu  aueti sin. compl.
  • eu  aueto sin. compl.
  • eu  auiti sin. compl.
  • eu  awetí sin. compl.
  • eu  awetö sin. compl.
  • eu  enumaniá sin. compl.
  • fr  aweti
  • fr  anumaniá sin. compl.
  • fr  arauine sin. compl.
  • fr  arauite sin. compl.
  • fr  aueti sin. compl.
  • fr  aueto sin. compl.
  • fr  auiti sin. compl.
  • fr  awetí sin. compl.
  • fr  awetö sin. compl.
  • fr  enumaniá sin. compl.
  • gl  awetí
  • gl  anumaniá sin. compl.
  • gl  arauine sin. compl.
  • gl  arauite sin. compl.
  • gl  aueti sin. compl.
  • gl  aueto sin. compl.
  • gl  auiti sin. compl.
  • gl  aweti sin. compl.
  • gl  awetö sin. compl.
  • gl  enumaniá sin. compl.
  • it  aweti
  • it  anumaniá sin. compl.
  • it  arauine sin. compl.
  • it  arauite sin. compl.
  • it  aueti sin. compl.
  • it  aueto sin. compl.
  • it  auiti sin. compl.
  • it  awetí sin. compl.
  • it  awetö sin. compl.
  • it  enumaniá sin. compl.
  • ja  アウェティ語
  • nl  Aweti
  • nl  Anumaniá sin. compl.
  • nl  Arauine sin. compl.
  • nl  Arauite sin. compl.
  • nl  Aueti sin. compl.
  • nl  Aueto sin. compl.
  • nl  Auiti sin. compl.
  • nl  Awetí sin. compl.
  • nl  Awetö sin. compl.
  • nl  Enumaniá sin. compl.
  • pt  aweti
  • pt  anumaniá sin. compl.
  • pt  arauine sin. compl.
  • pt  arauite sin. compl.
  • pt  aueti sin. compl.
  • pt  aueto sin. compl.
  • pt  auiti sin. compl.
  • pt  awetí sin. compl.
  • pt  awetö sin. compl.
  • pt  enumaniá sin. compl.
  • ru  Аветы
  • ru  Ауэти sin. compl.
  • ru  Авети sin. compl.
  • zh  阿维蒂语
  • zh  阿维提、 sin. compl.
  • zh  奥维蒂、 sin. compl.
  • zh  奥维提、 sin. compl.
  • zh  奥维托、 sin. compl.
  • zh  阿维托、 sin. compl.
  • zh  安努马尼亚 sin. compl.
  • zh  阿拉维内、 sin. compl.
  • zh  阿拉维特、 sin. compl.
  • zh  恩努马尼亚、 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Tupí>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Els awetis viuen al centre de la regió de l'Alt Xingu, entre grups de llengua arawak a l'oest i al sud, i de llengua carib a l'est. Durant les primeres dècades del segle XX van patir un important descens demogràfic que gairebé els va fer desaparèixer. Van arribar al punt més baix el 1954, amb una epidèmia de xarampió que va deixar tan sols 23 supervivents. Tot i que van aconseguir recuperar-se poblacionalment (el 1990 eren ja 90 persones), aquest descens va implicar la pèrdua de certes tradicions culturals, que no van poder ser transmeses intergeneracionalment. Actualment són una comunitat de 140 persones, distribuïdes en dos pobles amb 85 i 55 habitants cadascun.

Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.

Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.