Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escumadora" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca barra espaiadora, n f
- ca barra d'espai, n f sin. compl.
- es barra de espaciado
- es barra espaciadora
- fr barre d'espace
- fr barre d'espacement
- en space bar
- en spacebar
<Localització > Terminologia>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca binadora, n f
- es binadora
- es escardadora
- fr bineuse
- fr sarcleuse
- it sarchiatrice
- it zappatrice
- en hoe [GB]
- en hoeing machine [GB]
- de Hackmaschine
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Maquinària agrícola>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca binadora, n f
- es binadora
- es escardadora
- fr bineuse
- fr sarcleuse
- it sarchiatrice
- it zappatrice
- en cultivator [US]
- en hoe [GB]
- en hoe-cultivator [US]
- en hoeing machine [GB]
- de Hackmaschine
<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca binadora, n f
- es binadora, n f
- es escardadora, n f
- fr bineuse, n f
- en hoe, n
- en hoeing machine, n
<Enginyeria forestal>
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cartabó, n m
- es escuadra
- en 45° set square
- en set square
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
Definició
<Eines i instruments de fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cartabó, n m
- es escuadra
- fr équerre
- en set square
- en square
- en triangle
<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cartabó, n m
- es escuadra
- fr équerre
- en square
- de Winkel
<Construcció>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cartabó, n m
- es escuadra
- fr équerre
- it squadra
- en 45° set square
- en drawing triangle
- de Winkelmaß
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Dibuix tècnic i disseny>
Definició
Nota
- El cartabó petit té forma de triangle isòsceles (90°, 45° i 45°), mentre que el gros constitueix un triangle escalè de 90°, 60° i 30°. Amb certa freqüència són anomenats respectivament, i de forma equivocada, escaire i cartabó.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3