Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escumera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a escaire, adv
  • es  a escuadra, adv
  • fr  à équerre, adv
  • fr  d'équerre, adv
  • en  squared, adj
  • de  rechtwinklig, adj

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  angle, n m
  • ca  escaire, n m
  • es  escuadra

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Exercici que consisteix a pujar una corda amb les cames fent angle recte.
artemisa borda artemisa borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artemisa borda, n f
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta d'esca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta esquera, n f alt. sin.
  • ca  botgetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botja d'esca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'esca, n f alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  herba del reuma, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  morenera prima, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bogeta, n f var. ling.
  • ca  mançamilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  oastre de frare, n m var. ling.
  • nc  Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

artemisa borda artemisa borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artemisa borda, n f
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta d'esca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta esquera, n f alt. sin.
  • ca  botgetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botja d'esca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'esca, n f alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  herba del reuma, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  morenera prima, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bogeta, n f var. ling.
  • ca  mançamilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  oastre de frare, n m var. ling.
  • nc  Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

blauet blauet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

blefaritis angular blefaritis angular

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  blefaritis angular, n f
  • ca  blefaritis escumosa, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Definició
Blefaritis que afecta principalment els angles extern i intern; és deguda generalment a la Moraxella lacunata, que provoca una secreció escumosa característica.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bloc, n m
  • ca  peça d'escullera, n f
  • es  bloque
  • es  pieza de escollera

<Construcció > Obres públiques>

bloc bloc

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bloc, n m
  • ca  peça d'escullera, n f sin. compl.
  • es  bloque
  • es  pieza de escollera
  • fr  bloc
  • fr  élément de brise-lames
  • en  armour unit
  • en  block

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Element gros de pedra o de formigó de forma preestablerta o no, amb què es construeixen els dics marítims d'escullera.
cèl·lula escumosa cèl·lula escumosa

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  cèl·lula escumosa, n f
  • es  célula espumosa
  • fr  cellule spumeuse
  • it  cellula schiumosa
  • en  foam cell

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Microscòpia>

Definició
Cèl·lula amb un citoplasma intensament vacuolitzat que acumula esters de colesterol.

Nota

  • 1. El nom cèl·lula escumosa prové del fet que el citoplasma presenta un aspecte escumós, a causa de l'extracció dels esters durant la preparació per a la microscopia, cosa que fa que hi restin buits o llacunes.
  • 2. Les cèl·lules escumoses estan relacionades amb processos de formació d'ateromes.