Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escur��ament" dins totes les àrees temàtiques

art d'encerclament art d'encerclament

<Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  art d'encerclament, n m
  • es  cerco

<Pesca>

Definició
Sistema de pesca que consisteix a envoltar una mola de peix amb una xarxa.
bisnaga bisnaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
descarnament descarnament

<Operacions i processos de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  descarnament, n m
  • es  descarnadura
  • fr  écharnage
  • en  fleshing

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

descarnament descarnament

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  descarnament, n m
  • es  descarnadura

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Acció i efecte de descarnar.
descoronament descoronament

<Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  descoronament, n m

<Odontoestomatologia>

Definició
Acció de descoronar.
despreniment recent parcial amb esquinçament gegant despreniment recent parcial amb esquinçament gegant

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  despreniment recent parcial amb esquinçament gegant
  • en  partial recent detachment with giant tear

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

encerclament encerclament

<Protecció civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  encerclament, n m
  • es  encapsulamiento
  • fr  encerclement
  • en  containment
  • en  kettling
  • de  Kessel

<Protecció civil>

Definició
Tàctica de control policial antidisturbis consistent a bloquejar i immobilitzar un grup de persones dins una àrea delimitada i impedir-los que en surtin, que s'utilitza especialment en manifestacions en què hi ha aldarulls.
escarpament escarpament

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escarpament, n m
  • es  escarpe

<Construcció>

Definició
Vessant amb una forta inclinació o un talús la formació del qual és deguda a l'erosió o a la tectogènesi.
escarpament escarpament

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  escarpament, n m
  • ca  escarpa, n f sin. compl.
  • es  escarpe
  • fr  escarpement
  • en  escarpment
  • en  scarp

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Vessant amb una forta inclinació format per un procés erosiu o tectònic.