Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esguard" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bany de vapor, n m
- ca estuari, n m sin. compl.
- ca estuba, n f sin. compl.
- es baño de vapor, n m
- fr étuve
- en Steam bath, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
Nota
- Molt usat històricament.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca basc
- ca èuscar sin. compl.
- ca eusquera sin. compl.
- cod euskara
- ar الباسكية
- cy Basgeg
- de Baskisch
- en Basque
- es vasco
- eu euskara
- eu eskuara sin. compl.
- eu euskera sin. compl.
- eu üskara sin. compl.
- fr basque
- gl vasco
- gn vásko
- it basco
- ja バスク語
- nl Baskisch
- oc basc
- pt basco
- ru Баскский язык
- sw Basque
- tmh Tabaskut
- zh 巴斯克语
<Aïllada>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>
Definició
També s'havia volgut veure en el basc, a causa de determinades coincidències originades potser per contacte lingüístic, un vestigi de l'ibèric, l'antiga llengua preromana de la costa mediterrània de la península Ibèrica, però el coneixement més aprofundit d'aquesta llengua ha fet esvair la idea. Els noms propis aquitans que figuren en inscripcions llatines del sud-oest de la Gàl·lia i que es poden relacionar clarament amb formes basques fan pensar en un parentiu estret entre l'aquità, la llengua preromana de l'actual Gascunya, i el basc. L'aquità seria l'antecessor del basc o potser tots dos pertanyien a una mateixa família de llengües que s'estenia per la regió del golf de Biscaia.
En el basc es distingeixen sis blocs dialectals (biscaí, guipuscoà, alt navarrès, labortà, baix navarrès i suletí). Les diferències dialectals no impossibiliten del tot la comprensió entre parlants de varietats distintes. Als anys seixanta es van establir damunt la base del guipuscoà i, en una mesura menor, del labortà l'ortografia i la llengua estàndard actuals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card, n m
- ca card de cingle, n m alt. sin.
- ca card de penyal, n m alt. sin.
- ca card eivissenc, n m alt. sin.
- ca card sant, n m alt. sin.
- ca escard de penya, n m alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca herba santa del Montgó, n f alt. sin.
- nc Carduncellus dianius Webb
- nc Carthamus dianius (Webb) Coincy sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card, n m
- ca card de cingle, n m alt. sin.
- ca card de penyal, n m alt. sin.
- ca card eivissenc, n m alt. sin.
- ca card sant, n m alt. sin.
- ca escard de penya, n m alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca herba santa del Montgó, n f alt. sin.
- nc Carduncellus dianius Webb
- nc Carthamus dianius (Webb) Coincy sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca dofí d'estuari índic, n m
- es delfín jorobado índico, n m
- fr dauphin de Malabar, n m
- en Indian Ocean humpback dolphin, n
- de Bleifarbener Buckeldelfin, n m
- nc Sousa plumbea
<Mamífers > Cetartiodàctils > Delfínids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca dofí d'estuari índic, n m
- es delfín jorobado índico, n m
- fr dauphin de Malabar, n m
- en Indian Ocean humpback dolphin, n
- de Bleifarbener Buckeldelfin, n m
- nc Sousa plumbea
<Mamífers > Cetartiodàctils > Delfínids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca dofí d'estuari atlàntic, n m
- es delfín jorobado atlántico
- fr sotalie du Cameroun
- en Atlantic hump-backed dolphin
- nc Sousa teuszii
<Zoologia > Mamífers>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dofí d'estuari atlàntic, n m
- ca dofí geperut atlàntic, n m sin. compl.
- nc Sousa teuszii
- auct (Kukenthal 1892)
- cod DHA
- es delfín jorobado del Atlántico
- fr dauphin à bosse de l'Atlantique
- en Atlantic hump-backed dolphin
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dofí d'estuari atlàntic, n m
- ca dofí geperut atlàntic, n m sin. compl.
- nc Sousa teuszii
- auct (Kukenthal 1892)
- cod DHA
- es delfín jorobado del Atlántico
- fr dauphin à bosse de l'Atlantique
- en Atlantic hump-backed dolphin
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca dofí d'estuari atlàntic, n m
- es delfín jorobado atlántico, n m
- fr dauphin de Teusz, n m
- en Atlantic humpback dolphin, n
- de Westafrika-Buckeldelfin, n m
- nc Sousa teuszii
<Mamífers > Cetartiodàctils > Delfínids>
