Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "espant�s" dins totes les àrees temàtiques

àrnica àrnica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.
  • ca  alop, n m alt. sin.
  • ca  arnicó, n m alt. sin.
  • ca  esternudera, n f alt. sin.
  • ca  flor de tabac, n f alt. sin.
  • ca  herba capital, n f alt. sin.
  • ca  herba de cop, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'espant, n f alt. sin.
  • ca  tabac muscà, n m alt. sin.
  • ca  talpa, n f alt. sin.
  • ca  talpica, n f alt. sin.
  • ca  alep, n m var. ling.
  • ca  esternudadera, n f var. ling.
  • ca  tabaco de muntanya, n m var. ling.
  • ca  tabaco muscà, n m var. ling.
  • ca  tabaco salvatge, n m var. ling.
  • ca  talmica, n f var. ling.
  • nc  Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.
  • ca  alop, n m alt. sin.
  • ca  arnicó, n m alt. sin.
  • ca  esternudera, n f alt. sin.
  • ca  flor de tabac, n f alt. sin.
  • ca  herba capital, n f alt. sin.
  • ca  herba de cop, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'espant, n f alt. sin.
  • ca  tabac muscà, n m alt. sin.
  • ca  talpa, n f alt. sin.
  • ca  talpica, n f alt. sin.
  • ca  alep, n m var. ling.
  • ca  esternudadera, n f var. ling.
  • ca  tabaco de muntanya, n m var. ling.
  • ca  tabaco muscà, n m var. ling.
  • ca  tabaco salvatge, n m var. ling.
  • ca  talmica, n f var. ling.
  • nc  Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

espanta-sogres espanta-sogres

<Lleure > Jocs. Joguines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  espanta-sogres, n m
  • es  matasuegras

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició
Estri jocós, propi de fires i revetlles, consistent en un canó de paper de colors cargolat, que, en bufar-hi a través d'un broquet amb llengüeta, es descargola i fa un so estrident.
espantar espantar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espantar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Causar espant.
espantar-se espantar-se

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espantar-se, v prep pron
  • es  asustarse
  • fr  s'effrayer
  • en  shy, to

<Hípica>

Definició
Agafar por, un cavall, a causa d'un agent extern inesperat.

Nota

  • El verb espantar-se regeix habitualment les preposicions de i amb.
espantar-se [de/per/amb] espantar-se [de/per/amb]

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  espantar-se [de/per/amb], v prep pron
  • es  asustarse [de/por/con], v prep pron
  • fr  effrayer [de], s', v prep pron
  • en  shy [at], to, v prep

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Agafar por, un cavall, com a conseqüència de la presència d'un agent extern inesperat.
gestió independent d'aparador gestió independent d'aparador

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  gestió independent d'aparador, n f
  • ca  gestió d'aparador per majorista, n f sin. compl.
  • es  reposición en los estantes [ES], n f
  • fr  gestion de rayon, n f
  • fr  gestion indépendante de rayon, n f
  • fr  gestion individuelle de rayon, n f
  • en  rack jobbing, n
  • en  rack merchandising, n
  • it  merchandising, n m
  • it  visual merchandising, n m

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Servei que un distribuïdor ofereix a un client de la xarxa de gran distribució, que consisteix a gestionar els aparadors i el subministrament de llibres en un lloc de venda diferent d'una llibreria.
gestió independent d'aparador gestió independent d'aparador

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  gestió independent d'aparador, n f
  • ca  gestió d'aparador per majorista, n f sin. compl.
  • es  reposición en los estantes [ES], n f
  • fr  gestion de rayon, n f
  • fr  gestion indépendante de rayon, n f
  • fr  gestion individuelle de rayon, n f
  • en  rack jobbing, n
  • en  rack merchandising, n
  • it  merchandising, n m
  • it  visual merchandising, n m

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Servei que un distribuïdor ofereix a un client de la xarxa de gran distribució, que consisteix a gestionar els aparadors i el subministrament de llibres en un lloc de venda diferent d'una llibreria.
herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).