Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àrnica, n f
ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
ca tabac de pastor, n m sin. compl.
ca alop, n m alt. sin.
ca arnicó, n m alt. sin.
ca esternudera, n f alt. sin.
ca flor de tabac, n f alt. sin.
ca herba capital, n f alt. sin.
ca herba de cop, n f alt. sin.
ca herba de l'espant, n f alt. sin.
ca tabac muscà, n m alt. sin.
ca talpa, n f alt. sin.
ca talpica, n f alt. sin.
ca alep, n m var. ling.
ca esternudadera, n f var. ling.
ca tabaco de muntanya, n m var. ling.
ca tabaco muscà, n m var. ling.
ca tabaco salvatge, n m var. ling.
ca talmica, n f var. ling.
nc Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àrnica, n f
ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
ca tabac de pastor, n m sin. compl.
ca alop, n m alt. sin.
ca arnicó, n m alt. sin.
ca esternudera, n f alt. sin.
ca flor de tabac, n f alt. sin.
ca herba capital, n f alt. sin.
ca herba de cop, n f alt. sin.
ca herba de l'espant, n f alt. sin.
ca tabac muscà, n m alt. sin.
ca talpa, n f alt. sin.
ca talpica, n f alt. sin.
ca alep, n m var. ling.
ca esternudadera, n f var. ling.
ca tabaco de muntanya, n m var. ling.
ca tabaco muscà, n m var. ling.
ca tabaco salvatge, n m var. ling.
ca talmica, n f var. ling.
nc Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca espanta-sogres, n m
es matasuegras

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició

Estri jocós, propi de fires i revetlles, consistent en un canó de paper de colors cargolat, que, en bufar-hi a través d'un broquet amb llengüeta, es descargola i fa un so estrident.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espantar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Causar espant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca espantar-se, v prep pron
es asustarse
fr s'effrayer
en shy, to

<Hípica>

Definició

Agafar por, un cavall, a causa d'un agent extern inesperat.

Nota

El verb espantar-se regeix habitualment les preposicions de i amb.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca espantar-se [de/per/amb], v prep pron
es asustarse [de/por/con], v prep pron
fr effrayer [de], s', v prep pron
en shy [at], to, v prep

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició

Agafar por, un cavall, com a conseqüència de la presència d'un agent extern inesperat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

ca gestió independent d'aparador, n f
ca gestió d'aparador per majorista, n f sin. compl.
es reposición en los estantes [ES], n f
fr gestion de rayon, n f
fr gestion indépendante de rayon, n f
fr gestion individuelle de rayon, n f
en rack jobbing, n
en rack merchandising, n
it merchandising, n m
it visual merchandising, n m

Definició

Servei que un distribuïdor ofereix a un client de la xarxa de gran distribució, que consisteix a gestionar els aparadors i el subministrament de llibres en un lloc de venda diferent d'una llibreria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

ca gestió independent d'aparador, n f
ca gestió d'aparador per majorista, n f sin. compl.
es reposición en los estantes [ES], n f
fr gestion de rayon, n f
fr gestion indépendante de rayon, n f
fr gestion individuelle de rayon, n f
en rack jobbing, n
en rack merchandising, n
it merchandising, n m
it visual merchandising, n m

Definició

Servei que un distribuïdor ofereix a un client de la xarxa de gran distribució, que consisteix a gestionar els aparadors i el subministrament de llibres en un lloc de venda diferent d'una llibreria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de Santa Margarida, n f
ca centaura, n f sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca flor vermella, n f sin. compl.
ca herba centaura, n f sin. compl.
ca herba d'espant, n f sin. compl.
ca pericó vermell, n m sin. compl.
ca catxalagua, n f alt. sin.
ca centaura menor, n f alt. sin.
ca centaura vermella, n f alt. sin.
ca centauri, n m alt. sin.
ca clavellina vermella, n f alt. sin.
ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
ca fel de terra, n m/f alt. sin.
ca flor de centaura, n f alt. sin.
ca genciana, n f alt. sin.
ca herba de centaura, n f alt. sin.
ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
ca Margarida, n f alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca quina, n f alt. sin.
ca cascaura, n f var. ling.
ca cintaura, n f var. ling.
ca cintoria, n f var. ling.
ca cintòria, n f var. ling.
ca citoria, n f var. ling.
ca herba centàurea, n f var. ling.
ca herba de centaure, n f var. ling.
ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
ca herba de santaura, n f var. ling.
ca herba falera, n f var. ling.
ca herba santaura, n f var. ling.
ca Santa Àuria, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca santaura vermella, n f var. ling.
nc Centaurium erythraea Rafn
nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de Santa Margarida, n f
ca centaura, n f sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca flor vermella, n f sin. compl.
ca herba centaura, n f sin. compl.
ca herba d'espant, n f sin. compl.
ca pericó vermell, n m sin. compl.
ca catxalagua, n f alt. sin.
ca centaura menor, n f alt. sin.
ca centaura vermella, n f alt. sin.
ca centauri, n m alt. sin.
ca clavellina vermella, n f alt. sin.
ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
ca fel de terra, n m/f alt. sin.
ca flor de centaura, n f alt. sin.
ca genciana, n f alt. sin.
ca herba de centaura, n f alt. sin.
ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
ca Margarida, n f alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca quina, n f alt. sin.
ca cascaura, n f var. ling.
ca cintaura, n f var. ling.
ca cintoria, n f var. ling.
ca cintòria, n f var. ling.
ca citoria, n f var. ling.
ca herba centàurea, n f var. ling.
ca herba de centaure, n f var. ling.
ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
ca herba de santaura, n f var. ling.
ca herba falera, n f var. ling.
ca herba santaura, n f var. ling.
ca Santa Àuria, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca santaura vermella, n f var. ling.
nc Centaurium erythraea Rafn
nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "espant�s" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota