Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esparpallar" dins totes les àrees temàtiques

espampolar espampolar

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  espampolar, v tr
  • ca  despampolar, v tr sin. compl.
  • ca  espampanar, v tr sin. compl.
  • ca  espampar, v tr sin. compl.
  • es  despampanar, v tr
  • fr  épamprer, v tr
  • en  prune, to, v tr

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Treure els pàmpols d'un cep, d'una vinya.
esparpellar-se esparpellar-se

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esparpellar-se, v intr pron

<Oftalmologia>

Definició
Descloure les parpelles.
esparpillar esparpillar

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esparpillar, v tr
  • ca  estrijolar, v tr

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Desfer els pans que forma la pasta de les olives a conseqüència de la compressió a què ha estat sotmesa.
esparpillar esparpillar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esparpillar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Eixorivir, fer obrir els ulls, despertar l'enteniment.
esparpillat -ada esparpillat -ada

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esparpillat -ada, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Eixerit, deixondit.
esparrall esparrall

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • en  annular seabream
  • nc  Diplodus annularis

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids, de color verd al dors i blanc als flancs, amb una taca negra en forma d'anell a la base de la cua.
esparrall esparrall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

esparrall esparrall

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

espernallac espernallac

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>