Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "especialitzar" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació (0): Creació
- ca 1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
- ca 1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
- ca 1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
- ca 1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
- ca 1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
- ca 1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
- ca 1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
- ca 1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
- ca 2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
- ca 2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües
La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.
(1) Procediments de creació amb recursos propis
(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')
(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')
(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')
(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')
(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')
(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')
(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')
(2) Procediments de creació per manlleu
Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.
(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting
(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia
- ca A. Sinonímia en designacions de malalties: vacuna contra la pallola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Sinonímia popular en vacunes combinades: vacuna triple vírica (EXEMPLE), n f
- ca B2. Sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades: vacuna pentavalent (EXEMPLE), n f
- ca C1. Sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca C2. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips: vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE), n f
- ca C3. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES
Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.
Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]
B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.
Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:
B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana
B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)
C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.
Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:
C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]
C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y
C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia
- ca A. Sinonímia en designacions de malalties: vacuna contra la pallola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Sinonímia popular en vacunes combinades: vacuna triple vírica (EXEMPLE), n f
- ca B2. Sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades: vacuna pentavalent (EXEMPLE), n f
- ca C1. Sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca C2. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips: vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE), n f
- ca C3. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES
Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.
Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]
B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.
Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:
B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana
B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)
C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.
Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:
C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]
C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y
C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
- ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
- ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
- ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
- ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.
A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA
La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:
(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss
(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])
B. CRITERIS D'ELECCIÓ
A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:
(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès
(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).
(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])
(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]
(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock
(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])
D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.
Nota
- 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
<Sociologia / Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àmbit d'especialitat, n m
- es ámbito de especialidad
- fr domaine de spécialisation
- en area of specialisation
<Sociologia / Lingüística>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca acolliment en unitat convivencial d'acció educativa, n m
- ca acolliment familiar especialitzat, n m sin. compl.
- ca acolliment professional, n m sin. compl.
- es acogida en unidad convivencial de acción educativa
- es acogida profesional
- es acogimiento familiar especializado
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
Nota
- Els destinataris d'un acolliment en unitat convivencial d'acció educativa són infants i adolescents en règim de guarda o tutela de l'Administració amb proposta d'acolliment familiar simple.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca agència comunitària especialitzada, n f
- es agencia comunitaria especializada
- fr agence communautaire spécialisée
- en specialised Community agency
<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca atenció especialitzada, n f
- es atención especializada
- fr soins spécialisés
- en specialized care
<Infermeria > Infermeria comunitària>
Definició
Nota
- L'atenció especialitzada pot ser ambulatòria o interna.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atenció especialitzada, n f
- ca atenció secundària, n f
- es atención especializada, n f
- es atención secundaria, n f
- fr attention spécialisée, n f
- en specialized care, n
<Infermeria>
<Ciències de la salut > Cronicitat > Models d'atenció > Atenció integrada>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció integrada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/230/>
- ca atenció especialitzada, n f
- es atención especializada, n f
- en secondary care, n
- en specialised care, n
- en tertiary care, n
<Atenció integrada > Instruments>
Definició
Nota
- L'atenció especialitzada en el model català de salut inclou els conceptes anglesos de secondary care (que correspon a les especialitats bàsiques que es poden tractar en una consulta o en un hospital general, com ara cirurgia general, dermatologia, traumatologia, cardiologia, etc.) i tertiary care (que correspon a especialitats més concretes, que només es poden tractar en hospitals especialitzats que disposen de recursos tècnics avançats, com ara cirurgia maxil·lofacial, neurocirurgia, unitat de cremats, etc.).
