Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "especi�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
acció especial acció especial

<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  acció especial, n f
  • es  acción especial

<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definició
Acció consistent a fer servir simultàniament tots dos braços, o un braç i una cama, en un moviment coordinat d'atac i de defensa o de dos atacs conjunts.
accisa accisa

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accisa, n f
  • ca  impost especial, n m sin. compl.
  • ca  impost específic, n m sin. compl.
  • ca  impost selectiu, n m sin. compl.
  • es  accisa, n f
  • es  impuesto especial, n m
  • es  impuesto específico, n m
  • es  impuesto selectivo, n m
  • en  excise, n
  • en  excise tax, n
  • en  selective tax, n
  • en  special tax, n

<Fiscalitat>

Definició
Impost indirecte que grava el consum de determinats béns o serveis, com ara els impostos sobre alcohol, tabac i hidrocarburs.
administrador especial | administradora especial administrador especial | administradora especial

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  administrador especial | administradora especial, n m, f
  • es  administrador especial | administradora especial

<Dret civil>

Definició
Persona nomenada per a l'administració del patrimoni o de determinats béns de persones tutelades.

Nota

  • En determinats casos, la llei estableix que les facultats d'administració de determinats béns i drets d'una persona les ha d'exercitar una persona designada de manera especial per la llei o per un jutge o jutgessa. Són casos on la legislació dona una protecció especial al patrimoni o a determinats béns que són propietat de menors o de persones incapacitades, o bé de persones que es troben en situacions excepcionals. L'administració especial també pot fer referència a béns que han estat donats, heretats o legats a favor d'una persona i que la persona donant o la causant ha establert que han de ser administrats per una tercera persona en benefici dels donataris, hereus o legataris.
    Pel que fa als menors o als incapacitats sotmesos a tutela, la regla general és que les persones que tenen la potestat (els pares, segons l'article 236-17 del Codi civil de Catalunya [CCCat]) o la tutela (els tutors, segons l'article 222-12 del CCCat) són les que administren els béns que integren el patrimoni de la persona menor o incapaç. No obstant això, els articles 236-25 i 236-26 del CCCat disposen que determinats béns resten exclosos de l'administració paternal i queden subjectes a un administrador o administradora especial. En són un exemple els béns adquirits pels fills per donació, herència o llegat quan la persona donant o la causant ha ordenat de manera expressa que siguin administrats per una tercera persona, o els béns adquirits a títol successori quan el pare, la mare o ambdós han estat desheretats justament o han estat exclosos per causa d'indignitat.
    En els casos anteriors l'administrador o administradora ha de ser la persona designada per la persona donant o la causant. Si no hi ha hagut designació, els administradors són el pare o la mare (sempre que no hagin estat exclosos) o, en darrer terme, la persona que nomena el jutge o jutgessa.
    L'article 222-41 del CCCat es manifesta en un sentit similar per als casos de tutela. Aquest article disposa, a més, que els titulars de l'administració especial estan sotmesos al mateix règim legal que estableix la llei per a poder ser tutors, especialment pel que fa a l'aptitud, l'excusa i la remoció, i també quant a la responsabilitat i el sistema d'administració i de disposició dels béns afectats.
    Amb relació als actes que fan referència als béns subjectes a l'administració especial, els articles 236-18 i 222-47 del CCCat disposen que la representació legal dels menors o dels incapaços correspon a l'administrador o administradora especial i no als pares ni als tutors. Cal recordar que els administradors especials, igual que els pares o els tutors, necessiten l'autorització judicial per a alienar i gravar béns immobles, establiments mercantils i drets de propietat industrial, per a renunciar a crèdits, donacions, herències i llegats i per a fer qualsevol dels actes que enumeren en l'article 236-27 del CCCat. A més, el nomenament dels administradors especials s'ha d'inscriure en el Registre Civil (art. 180 i 283 Reglament del Registre Civil).
    La legislació successòria catalana també regula la figura dels administradors especials de la mateixa manera. Així, l'article 461-24 del CCCat estableix que els béns adquirits per títol successori per menors o incapaços han de ser administrats per qui hagi designat la persona causant. Si no s'ha designat ningú o la persona designada no pot o no vol assumir l'encàrrec, han d'administrar els béns els pares o els tutors, i si no poden, els jutges han de decidir qui els administra.
    A banda dels casos en què els hereus o legataris són menors d'edat o incapaços, el llibre quart del CCCat regula un altre cas en què es pot nomenar un administrador o administradora especial per a l'herència. En els casos d'existència d'una comunitat hereditària atesa la concurrència d'una pluralitat d'hereus, l'article 463-4 del CCCat disposa que si no ni ha cap persona especialment legitimada per a administrar l'herència, el jutge o jutgessa pot nomenar un administrador o administradora a instància de qualsevol persona interessada.
    D'altra banda, cal recordar que la Llei 41/2003, del 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat, de l'Estat, regula la constitució d'un patrimoni protegit per a atendre exclusivament les necessitats vitals de les persones discapacitades. Aquest patrimoni, separat de la resta del patrimoni de la persona incapaç, l'ha d'administrar un administrador o administradora especial, designat en l'escriptura notarial en què es constitueix el patrimoni protegit. Quan aquest administrador falti el nou administrador serà designat pel Jutge. Els administradors del patrimoni protegit en tenen la representació legal (art. 5.7 Llei 41/2003).
aforament aforament

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  aforament, n m
  • ca  fur especial, n m
  • ca  fur jurisdiccional, n m
  • oc  aforament, n m
  • oc  fòr jurisdiccionau, n m
  • es  aforamiento, n m
  • es  fuero especial, n m
  • es  fuero parlamentario, n m
  • fr  privilège de juridiction, n m
  • en  exclusive cognisance, n
  • en  exclusive jurisdiction, n
  • en  privileged jurisdiction, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Prerrogativa parlamentària per la qual un diputat del Parlament només pot ser inculpat, processat i jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se l'acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, o pel Tribunal Suprem, si se l'acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori.

Nota

  • 1. També gaudeixen d'aforament els membres del Govern i el síndic de greuges.
  • 2. Vegeu també "immunitat parlamentària" i "inviolabilitat parlamentària".
al·lèrgia a les espècies d'Echinococcus al·lèrgia a les espècies d'Echinococcus

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a les espècies d'Echinococcus, n f
  • es  alergia a Echinococcus, n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94321000135103
alpínia especiosa alpínia especiosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alpínia especiosa, n f
  • nc  Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt et Smith
  • nc  Alpinia speciosa (J.C. Wendl.) K. Schum. var. ling.

<Botànica > zingiberàcies>

alpínia especiosa alpínia especiosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alpínia especiosa, n f
  • nc  Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt et Smith
  • nc  Alpinia speciosa (J.C. Wendl.) K. Schum. var. ling.

<Botànica > zingiberàcies>

alumne amb necessitats educatives especials | alumna amb necessitats educatives especials alumne amb necessitats educatives especials | alumna amb necessitats educatives especials

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  alumne amb necessitats educatives especials | alumna amb necessitats educatives especials, n m, f
  • es  alumno con necesidades educativas especiales

<Serveis socials > Persones > Destinataris>

Definició
Alumne que sense suports complementaris pot tenir dificultats per a tenir èxit en els seus aprenentatges.