Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esperit" dins totes les àrees temàtiques

àcid clorhídric àcid clorhídric

<.FITXA REVISADA>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid clorhídric, n m
  • ca  àcid hidroclòric, n m sin. compl.
  • ca  esperit de sal, n m sin. compl.
  • ca  gas muriàtic, n m sin. compl.
  • es  ácido clorhídrico, n m
  • fr  acide chlorhydrique, n m
  • en  hydrochloric acid, n

<.FITXA REVISADA>, <Terminologia històrica>

Definició
Solució aquosa de clorur d'hidrogen, fumant, no combustible, tòxic per inhalació i irritant per als ulls i la pell.

Nota

  • L'àcid clorhídric és un líquid fumant i d'olor forta que, diluït al 10%, era emprat en el tractament de l'aclorhídria i, en concentracions més elevades, va ser emprat en el tractament de berrugues i excrescències.
àcid nítric àcid nítric

<.FITXA REVISADA>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid nítric, n m
  • ca  esperit de nitre, n m sin. compl.
  • es  ácido nítrico, n m
  • fr  acide nitrique, n m
  • en  nitric acid, n

<.FITXA REVISADA>, <Terminologia històrica>

Definició
Àcid incolor o dèbilment groguenc, d'olor sufocant, extremament corrosiu i tòxic, que s'obté per oxidació catalítica de l'amoníac.

Nota

  • L'àcid nítric és miscible en aigua en totes proporcions. L'àcid nítric oficinal conté el 68% de l'àcid pur i el diluït en conté el 10%. L'àcid nítric pur, amb una concentració pròxima al 100%, és anomenat àcid nítric fumant.

    .L'àcid nítric diluït s'havia aplicat en medicina per a cauteritzar berrugues i d'altres lesions cutànies.
acetona acetona

<Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acetona, n f
  • ca  esperit mesític, n m sin. compl.
  • ca  esperit piroacètic, n m sin. compl.
  • ca  èter piroacètic, n m sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>

Definició
Compost resultant de l'oxidació metabòlica dels greixos i d'alguns aminoàcids. És formada al fetge i destruïda, llevat de casos patològics, a la perifèria de l'organisme.
alcohol desnaturalitzat alcohol desnaturalitzat

<Recerca, metodologia i estadística>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alcohol desnaturalitzat, n m
  • ca  esperit metilat, n m sin. compl.

<Recerca, metodologia i estadística>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Alcohol etílic al qual ha estat afegit un desnaturalitzant (metanol, acetona, benzè, etc) que el fa no apte per a beure i per a usos medicinals, però que és útil per a fins industrials: com a dissolvent, combustible, primera matèria de síntesi, etc.
al·lèrgia a l'alcohol desnaturalitzat industrial al·lèrgia a l'alcohol desnaturalitzat industrial

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'alcohol desnaturalitzat industrial, n f
  • ca  al·lèrgia a l'alcohol desnaturalitzat per a usos industrials, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'esperit metilat industrial, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'esperit metilat per a usos industrials, n f sin. compl.
  • en  industrial methylated spirit allergy, n
  • cod  294421001

<Al·lergologia>

amoníac amoníac

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amoníac, n m
  • ca  esperit alcalí, n m sin. compl.
  • es  amoníaco
  • fr  ammoniac
  • en  ammonia

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Gas incolor, més lleuger que l'aire, compost de nitrogen i hidrogen (NH3).

Nota

  • L'amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries. L'amoníac diluït, i a petites dosis, és emprat com a estimulant en l'etilisme i també com a diaforètic i expectorant (licor amoniacal anisat). A l'exterior, concentrat, com a càustic en les picades i mossegades d'animals verinosos, i diluït en foments i locions, com a rubefaent i sedant.
angèlica angèlica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angèlica, n f
  • ca  angèlica d'olor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'Esperit Sant, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'Espirit Sant, n f var. ling.
  • nc  Angelica archangelica L.
  • nc  Archangelica officinalis Hoffm. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angèlica, n f
  • ca  angèlica d'olor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'Esperit Sant, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'Espirit Sant, n f var. ling.
  • nc  Angelica archangelica L.
  • nc  Archangelica officinalis Hoffm. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

cor de penya cor de penya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cor de penya, n m
  • ca  cor de roca, n m alt. sin.
  • ca  esperit de roca, n m alt. sin.
  • ca  flor de penya, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la penya, n f alt. sin.
  • ca  hipèric pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • nc  Hypericum ericoides L. subsp. ericoides

<Botànica > gutíferes / clusiàcies>

cor de penya cor de penya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cor de penya, n m
  • ca  cor de roca, n m alt. sin.
  • ca  esperit de roca, n m alt. sin.
  • ca  flor de penya, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la penya, n f alt. sin.
  • ca  hipèric pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • nc  Hypericum ericoides L. subsp. ericoides

<Botànica > gutíferes / clusiàcies>