Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "espertina" dins totes les àrees temàtiques

àrum maculat àrum maculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
àrum maculat àrum maculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

alberginiera alberginiera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
alberginiera alberginiera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
al·lèrgia a la fisostigmina al·lèrgia a la fisostigmina

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la fisostigmina, n f
  • ca  al·lèrgia a l'eserina, n f sin. compl.
  • en  physostigmine allergy, n
  • cod  294011003

<Al·lergologia>

animador esportiu | animadora esportiva animador esportiu | animadora esportiva

<Esports > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  animador esportiu | animadora esportiva, n m, f
  • ca  tècnic en animació d'activitats físiques i esportives | tècnica en animació d'activitats físiques i esportives, n m, f
  • es  animador deportivo
  • es  técnico en animación de actividades físicas y deportivas
  • fr  animateur d'activités sportives
  • fr  animateur en sports
  • fr  educateur sportif
  • en  sports educator

<Esports > Ocupacions>

Definició
Persona especialitzada en la planificació, l'organització, la promoció i la utilització d'activitats esportives amb una finalitat social o educativa.
artèria testicular artèria testicular

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  artèria testicular, n f
  • ca  artèria espermàtica, n f sin. compl.
  • es  arteria espermática
  • es  arteria testicular
  • en  spermatic artery
  • en  testicular artery
  • TA  arteria testicularis

<Anatomia>

assertiu | assertiva assertiu | assertiva

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assertiu | assertiva, adj
  • es  asertorio | asertoria

<Dret>

Definició
Afirmatiu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cal donar-los a conèixer llurs drets i ensenyar-los com els poden exercir de manera assertiva.