Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "espigall" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
  • ca  espígol (EXEMPLE), n m
  • nc  Eucaryota (EXEMPLE)
  • nc  Lamiaceae (EXEMPLE)
  • nc  Lamiales (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
  • nc  Magnoliopsida (EXEMPLE)
  • nc  Plantae (EXEMPLE)
  • nc  Streptophyta (EXEMPLE)
  • TA  capsula lentis (EXEMPLE)
  • TH  limbus penicilatus (EXEMPLE)
  • NAV  cuneus ungulae (EXEMPLE)

<Ciències de la vida>

Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.

Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:

(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).

(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa

(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
  • ca  espígol (EXEMPLE), n m
  • nc  Eucaryota (EXEMPLE)
  • nc  Lamiaceae (EXEMPLE)
  • nc  Lamiales (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula (EXEMPLE)
  • nc  Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
  • nc  Magnoliopsida (EXEMPLE)
  • nc  Plantae (EXEMPLE)
  • nc  Streptophyta (EXEMPLE)
  • TA  capsula lentis (EXEMPLE)
  • TH  limbus penicilatus (EXEMPLE)
  • NAV  cuneus ungulae (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>

Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.

Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:

(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).

(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa

(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
òrgan espiral òrgan espiral

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • es  órgano de Corti
  • es  órgano espiral
  • en  organ of Corti
  • en  spiral organ

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Òrgan situat dins de la còclea on es troben les cèl·lules ciliades receptores dels moviments de l'endolimfa, el qual detecta els sons de diferents freqüències i fa la transducció d'estímuls sonors.
òrgan espiral òrgan espiral

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • es  órgano de Corti
  • es  órgano espiral
  • en  organ of Corti
  • en  spiral organ

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Òrgan situat dins de la còclea on es troben les cèl·lules ciliades receptores dels moviments de l'endolimfa, el qual detecta els sons de diferents freqüències i fa la transducció d'estímuls sonors.
òrgan espiral òrgan espiral

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • es  órgano de Corti
  • es  órgano espiral
  • en  organ of Corti
  • en  spiral organ
  • TA  organum spirale

<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>

Definició
Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i fa possible l'audició.
òrgan espiral òrgan espiral

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • es  órgano de Corti
  • es  órgano espiral
  • en  organ of Corti
  • en  spiral organ
  • TA  organum spirale

<Anatomia>

òrgan espiral òrgan espiral

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan acústic, n m sin. compl.
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • ca  papil·la acústica, n f sin. compl.
  • ca  papil·la espiral, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i que fa possible el fenomen de l'audició. És un producte de diferenciació de l'epiteli de revestiment del conducte coclear, que descansa sobre els dos terços o els tres quarts interns de la membrana basilar. Es compon d'una sèrie d'arcs anomenats arcs de Corti, constituïts al seu torn per pilars interns i externs; de cèl·lules epitelials, més o menys diferenciades, dividides en tres grups (cèl·lules ciliades, cèl·lules de Deiters i cèl·lules de Claudius); d'una membrana reticular que descansa directament sobre les cèl·lules epitelials; i d'una segona membrana, la membrana tectòria o de Corti, que també cobreix l'òrgan, però més superficial que la precedent.
abellera espiral abellera espiral

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera espiral, n f
  • ca  espirant autumnal, n m alt. sin.
  • ca  espirant de tardor, n m alt. sin.
  • ca  orquídia de tardor, n f alt. sin.
  • ca  orquídea de tardor, n f var. ling.
  • nc  Spiranthes spiralis (L.) Chevall.
  • nc  Spiranthes autumnalis Rich. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

abellera espiral abellera espiral

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera espiral, n f
  • ca  espirant autumnal, n m alt. sin.
  • ca  espirant de tardor, n m alt. sin.
  • ca  orquídia de tardor, n f alt. sin.
  • ca  orquídea de tardor, n f var. ling.
  • nc  Spiranthes spiralis (L.) Chevall.
  • nc  Spiranthes autumnalis Rich. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

aigua d'espígol aigua d'espígol

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aigua d'espígol, n f
  • ca  aigua de lavanda, n f
  • es  agua de espliego
  • es  agua de lavanda

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Aigua d'olor a base d'espígol o lavanda.