Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "espitllera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardigassa, n f
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de lloba, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa vera, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  lloba, n f alt. sin.
  • nc  Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  • nc  Cirsium ferox auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cardigassa cardigassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardigassa, n f
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de lloba, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa vera, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  lloba, n f alt. sin.
  • nc  Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  • nc  Cirsium ferox auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espitllera espitllera

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  espitllera, n f
  • ca  sagetera, n f
  • es  aspillera
  • es  saetera
  • en  loophole

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definició
Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum, per a mirar i per a disparar sagetes a cobert dels enemics.
espitllera espitllera

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espitllera, n f
  • ca  retxillera, n f
  • ca  sagetera, n f
  • es  aspillera
  • es  saetera
  • fr  rayère
  • en  loophole
  • de  Schießscharte

<Construcció>

espitllera espitllera

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  espitllera, n f
  • ca  sagetera, n f sin. compl.
  • es  aspillera
  • es  saetera
  • en  arrow loop
  • en  arrow slit
  • en  loop window
  • en  loophole

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Obertura llarga i estreta, feta en sentit vertical i amb esplandit interior, practicada en un mur o en una porta per mirar amb una certa protecció o amb finalitats defensives.
espitllera espitllera

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  espitllera, n f
  • es  aspillera
  • es  saetera
  • en  crenel
  • en  crenelle
  • en  embrasure

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Espai entre dos merlets.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

obriülls obriülls

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>