Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esporlerí" dins totes les àrees temàtiques

albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bloc, n m
  • ca  peça d'escullera, n f
  • es  bloque
  • es  pieza de escollera

<Construcció > Obres públiques>

bloc bloc

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bloc, n m
  • ca  peça d'escullera, n f sin. compl.
  • es  bloque
  • es  pieza de escollera
  • fr  bloc
  • fr  élément de brise-lames
  • en  armour unit
  • en  block

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Element gros de pedra o de formigó de forma preestablerta o no, amb què es construeixen els dics marítims d'escullera.
dic d'escullera dic d'escullera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dic d'escullera, n m
  • es  dique de escollera
  • fr  brise-lames en moellons
  • fr  digue en enrochements
  • en  rubblemound breakwater

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Dic constituït per un nucli recobert per uns blocs grossos de pedra o de formigó, i de base molt ampla que en anar pujant s'estreny progressivament, de manera que produeix, en la seva massa, l'absorció de forma gradual de l'energia de l'onatge, i que a la part superior té un mur emergent que impedeix el pas de l'onada sobre el dic.
escórpora escórpora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escórpora, n f
  • ca  alacrà, n m sin. compl.
  • ca  captinyós, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora de roca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora fosca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla ronca, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascassot, n m sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rascló [petit], n m sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  rufí de roca, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cap-tiñós, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa de roca, n f var. ling.
  • ca  escorpa fosca, n f var. ling.
  • ca  escorpa morena, n f var. ling.
  • ca  escórpara, n f var. ling.
  • ca  escórpena, n f var. ling.
  • ca  escórpera, n f var. ling.
  • ca  escorpia, n f var. ling.
  • ca  escorpine, n f var. ling.
  • ca  escorpit, n m var. ling.
  • ca  escorpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roqué, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roquer, n f var. ling.
  • ca  escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
  • ca  escorpra, n f var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rasclá, n f var. ling.
  • ca  rascle, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  rucassa, n f var. ling.
  • ca  rufi, n m var. ling.
  • ca  rufi de roca, n m var. ling.
  • ca  uyot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena porcus
  • nc  Scorpaera porcus var. ling.
  • es  cabra roquera
  • es  cabracho
  • es  cabracho de roca
  • es  escorpena
  • es  escorpon
  • es  peje diablo
  • es  rascacio
  • es  rescacio
  • es  rescaza
  • fr  rascasse brune
  • fr  rascasse porc
  • it  scorfano nero
  • en  black scorpion fish
  • en  black scorpionfish
  • en  sea scorpion
  • de  brauner Drachenk

<Peixos > Escorpènids>

escórpora escórpora

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escórpora, n f
  • ca  alacrà, n m sin. compl.
  • ca  captinyós, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora de roca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora fosca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla ronca, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascassot, n m sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rascló [petit], n m sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  rufí de roca, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cap-tiñós, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa de roca, n f var. ling.
  • ca  escorpa fosca, n f var. ling.
  • ca  escorpa morena, n f var. ling.
  • ca  escórpara, n f var. ling.
  • ca  escórpena, n f var. ling.
  • ca  escórpera, n f var. ling.
  • ca  escorpia, n f var. ling.
  • ca  escorpine, n f var. ling.
  • ca  escorpit, n m var. ling.
  • ca  escorpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roqué, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roquer, n f var. ling.
  • ca  escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
  • ca  escorpra, n f var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rasclá, n f var. ling.
  • ca  rascle, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  rucassa, n f var. ling.
  • ca  rufi, n m var. ling.
  • ca  rufi de roca, n m var. ling.
  • ca  uyot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena porcus
  • nc  Scorpaera porcus var. ling.
  • es  cabra roquera
  • es  cabracho
  • es  cabracho de roca
  • es  escorpena
  • es  escorpon
  • es  peje diablo
  • es  rascacio
  • es  rescacio
  • es  rescaza
  • fr  rascasse brune
  • fr  rascasse porc
  • it  scorfano nero
  • en  black scorpion fish
  • en  black scorpionfish
  • en  sea scorpion
  • de  brauner Drachenk

<Peixos > Escorpènids>

escórpora fosca escórpora fosca

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escórpora fosca, n f
  • ca  escórpena, n f sin. compl.
  • ca  escórpera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escorpra, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • es  rascacio
  • fr  rascasse brune
  • en  black scorpion fish
  • nc  Scorpaena porcus

<Peixos>

escullera escullera

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escullera, n f
  • es  escollera
  • es  rompeolas
  • fr  brise-lame
  • en  breakwater

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició
Conjunt de roques de la vora del camp de regata que esmorteeixen les onades.
escullera escullera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escullera, n f
  • es  escollera
  • fr  enrochement
  • en  rip-rap

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Obra feta amb pedres grosses o grans blocs de ciment tirats a l'aigua, per formar un dic de defensa contra les onades, per servir de fonament a un moll o per protegir una obra contra l'acció dels corrents, i a la costa contra l'erosió marina.