Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "espuri" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ecos indesitjats, eco, retorn o soroll?
- es (eco) eco, n m
- es (eco) retorno, n m
- es (ecos indesitjats) ecos espurios, n m pl
- es (ecos indesitjats) ecos parásitos, n m pl
- fr (eco) écho, n m
- fr (eco) retour, n m
- fr (ecos indesitjats) brouillage radar, n m
- fr (ecos indesitjats) fouillis d'échos, n m pl
- en (eco) echo, n
- en (eco) return, n
- en (ecos indesitjats) clutter, n
- en (ecos indesitjats) clutter echoes, n pl
- en (ecos indesitjats) radar clutter, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>
Definició
- Els ecos indesitjats (amb un plural lexicalitzat, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són el conjunt d'ecos captats per un radar que es deuen a objectes diferents dels que es volen detectar.
. Els equivalents castellans són ecos espurios i ecos parásitos; els francesos, brouillage radar i fouillis d'échos, i els anglesos, clutter, clutter echoes i radar clutter.
- L'eco, amb el sinònim complementari retorn (formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la porció d'energia que capta l'antena del mateix radar que l'ha emesa, després d'haver estat reflectida per un obstacle.
. Els equivalents castellans són eco i retorno; els francesos, écho i retour, i els anglesos, echo i return.
- El soroll és la pertorbació de caràcter aleatori originada en el mateix sistema de radar.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de ecos indesitjats i eco al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Ecos indesitjats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ecos-indesitjats).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aixadetes, n f pl
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cotó, n m alt. sin.
- ca herba berruguera, n f alt. sin.
- ca linària espúria, n f alt. sin.
- ca llinària, n f alt. sin.
- ca llinària borda, n f alt. sin.
- ca sabatetes de rostoll, n f pl alt. sin.
- nc Kickxia spuria (L.) Dumort.
- nc Linaria spuria (L.) Mill. sin. compl.
- nc Elatinoides spuria (L.) Wettst. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aixadetes, n f pl
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cotó, n m alt. sin.
- ca herba berruguera, n f alt. sin.
- ca linària espúria, n f alt. sin.
- ca llinària, n f alt. sin.
- ca llinària borda, n f alt. sin.
- ca sabatetes de rostoll, n f pl alt. sin.
- nc Kickxia spuria (L.) Dumort.
- nc Linaria spuria (L.) Mill. sin. compl.
- nc Elatinoides spuria (L.) Wettst. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca anquilosi extracapsular, n f
- ca anquilosi espúria, n f sin. compl.
- es anquilosis espuria, n f
- es anquilosis extracapsular, n f
- en extracapsular ankylosis
- en spurious ankylosis
<Fisioteràpia > Patologia>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bany de vapor, n m
- ca estuari, n m sin. compl.
- ca estuba, n f sin. compl.
- es baño de vapor, n m
- fr étuve
- en Steam bath, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
Nota
- Molt usat històricament.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisnaga, n f
- ca bisnagues, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca escuradents, n m alt. sin.
- ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca siscla bisnaga, n f alt. sin.
- ca escura dents, n m var. ling.
- ca escuradent, n m var. ling.
- ca fonollasa blanca, n f var. ling.
- ca patinagues, n f pl var. ling.
- ca siscla visnaga, n f var. ling.
- ca visnaga, n f var. ling.
- ca visnagra, n f var. ling.
- ca xistra, n f var. ling.
- nc Ammi visnaga (L.) Lam.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisnaga, n f
- ca bisnagues, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca escuradents, n m alt. sin.
- ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca siscla bisnaga, n f alt. sin.
- ca escura dents, n m var. ling.
- ca escuradent, n m var. ling.
- ca fonollasa blanca, n f var. ling.
- ca patinagues, n f pl var. ling.
- ca siscla visnaga, n f var. ling.
- ca visnaga, n f var. ling.
- ca visnagra, n f var. ling.
- ca xistra, n f var. ling.
- nc Ammi visnaga (L.) Lam.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat roig d'Aragó, n m
- ca blat espriu de Cerdanya, n m sin. compl.
- ca xeixa d'aresta, n f alt. sin.
- ca xeixa de Vic, n f alt. sin.
- nc Triticum aestivum L. var. ferrugineum (Alef.) Velican
<Botànica > gramínies / poàcies>
