Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "est" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estonià
- cod eesti
- ar الأستونية
- cy Estoneg
- de Estnisch
- en Estonian
- es estonio
- eu estoniera
- fr estonien
- gl estoniano
- gn estónio
- it estone
- ja エストニア語
- nl Ests
- nl Estlands sin. compl.
- nl Ests sin. compl.
- oc estonian
- pt estónio
- pt estoniano sin. compl.
- pt estónico sin. compl.
- ru Эстонский язык
- sw Estonian
- tmh Tistunit
- zh 爱沙尼亚语
<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Europa > Estònia>
Definició
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca estudi de dieta total, n m
- ca EDT, n m sigla
- es estudio de dieta total, n m
- es EDT, n m sigla
- fr étude sur l'alimentation totale, n f
- fr TDS, n f sigla
- en total diet study, n
- en TDS, n sigla
<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>
Definició
Nota
- 1. Els estudis de dieta total permeten garantir globalment la seguretat dels aliments respecte als perills químics i permeten establir prioritats per a possibles intervencions de gestió del risc.
- 2. Els estudis de dieta total es dissenyen per a calcular, en un territori, la ingesta mitjana d'alguns contaminants dels diferents grups de població, segons l'edat, el sexe i els hàbits de consum. Les dades obtingudes són útils per a determinar si un contaminant pot suposar un risc alimentari per a la població estudiada. Recentment també s'han incorporat en els estudis de dieta total l'estudi de substàncies que tenen efectes beneficiosos, com per exemple vitamines o minerals amb propietats nutritives.
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fenomen lumínic transitori, n m
- ca TLE, n m sigla
- es efecto luminoso transitorio, n m
- es evento luminoso transitorio, n m
- es fenómeno luminoso transitorio, n m
- es ELT, n m sigla
- es TLE, n m sigla
- fr phénomène lumineux éphémère, n m
- fr phénomène lumineux transitoire, n m
- fr PLE, n m sigla
- fr TLE, n m sigla
- en transient luminous event, n
- en TLE, n sigla
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- 1. Els fenòmens lumínics transitoris són poc freqüents, ja que solen estar vinculats als llamps d'alta intensitat, i són difícilment observables; per aquest motiu s'acostumen a detectar a la nit amb equips d'alta sensibilitat.
- 2. Els fenòmens lumínics transitoris es classifiquen principalment en cinc classes: espectres vermells, dolls blaus, dolls gegants, elfs i halos.
- 3. La sigla TLE correspon a l'anglès transient luminous event.
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fenomen lumínic transitori, n m
- ca TLE, n m sigla
- es efecto luminoso transitorio, n m
- es evento luminoso transitorio, n m
- es fenómeno luminoso transitorio, n m
- es ELT, n m sigla
- es TLE, n m sigla
- fr phénomène lumineux éphémère, n m
- fr phénomène lumineux transitoire, n m
- fr PLE, n m sigla
- fr TLE, n m sigla
- en transient luminous event, n
- en TLE, n sigla
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- 1. Els fenòmens lumínics transitoris són poc freqüents, ja que solen estar vinculats als llamps d'alta intensitat, i són difícilment observables; per aquest motiu s'acostumen a detectar a la nit amb equips d'alta sensibilitat.
- 2. Els fenòmens lumínics transitoris es classifiquen principalment en cinc classes: espectres vermells, dolls blaus, dolls gegants, elfs i halos.
- 3. La sigla TLE correspon a l'anglès transient luminous event.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca festa, n f
- es fiesta, n f
- fr fête, n f
- en party, n
- de Fest, n n
<Turisme > Activitats turístiques>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fix -a, adj
- es fijo -ja, adj
- fr fixe, adj
- en fixed, adj
- de fest, adj
<Enginyeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foca tacada, n f
- nc Phoca largha
- auct (Pallas 1811)
- cod SST
- es foca largha
- fr veau marin du Pacifique
- en larga seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foca tacada, n f
- nc Phoca largha
- auct (Pallas 1811)
- cod SST
- es foca largha
- fr veau marin du Pacifique
- en larga seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció d'expansió de vora, n f
- es función de expansión de borde
- en edge spread function
- en ESF sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció d'expansió de vora, n f
- es función de expansión de borde
- en edge spread function
- en ESF sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
