Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estatge" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estatge, n m
- es piso, n m
- fr étage, n m
- en belt, n
<Botànica>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estatge, n m
- es piso, n m
- fr étage, n m
- en layer, n
- en stratum, n
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estatge, n m
- es piso, n m
- fr étage, n m
- en stage, n
- en zone, n
<Enginyeria forestal>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estatge, n m
- es derecho de habitación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
L'estatge és la varietat mallorquina del dret d'habitació, al qual la Compilació del dret civil de les illes Balears del 1990 dedica l'article 54. Igualment, a les Pitiüses el dret d'habitació presenta -dins les característiques generals d'aquest dret- unes peculiaritats que recull l'article 85 de la Compilació. A Menorca, en canvi, el dret d'habitació està regulat pel Codi civil espanyol (CC), i no hi és aplicable la regulació mallorquina, ja que l'article 54 és dins el títol III del llibre I de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990 i, segons l'article 65, aquest títol no és aplicable a Menorca.
La doctrina (Antonio Monserrat Quintana) ha assenyalat que, en l'època clàssica del dret romà, els juristes van discutir si el dret d'habitació era un ús, un usdefruit o un simple dret de crèdit. I, posteriorment, Justinià, per posar fi a la controvèrsia, va definir el dret d'habitació com un dret real propi, distint de l'ús, de l'usdefruit i del domini (Codi de Justinià, 3.33.13), i va assenyalar que era el dret d'habitar en una casa aliena amb caràcter vitalici.
Aquest dret ha estat tradicional a l'illa de Mallorca, de manera que es pot trobar en moltes disposicions, tant inter vivos com mortis causa; històricament, era costum establir-lo a favor de les filles sobre la casa pairal o casa assignada a l'hereu, en la qual podrien viure fins al moment de contraure matrimoni i, si no fos així, se'ls asseguraria, en tot cas, per al futur, una llar de la qual poguessin disposar.
Tant la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961 com l'actual del 1990 es refereixen a la institució amb les mateixes paraules: «la varietat consuetudinària denominada estatge confereix el dret personalíssim i intransmissible d'habitar gratuïtament la casa, ocupar-ne privativament les habitacions necessàries i compartir l'ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l'immoble, sense concórrer a les despeses, les càrregues i els tributs que l'afectin. En allò que no es disposa en el paràgraf anterior, hi serà d'aplicació el que disposa el Codi civil sobre el dret d'habitació».
Abans d'entrar en l'anàlisi del precepte, és convenient transcriure la doctrina de la Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears 1/1997, del 7 de març, que, en poques paraules, fa una descripció de la institució que ens ocupa: «entendemos que el "estatge", según su descripción real, es un derecho real, de naturaleza inmobiliaria, personalísimo, que no puede ser cedido o transmitido a tercero por título alguno, oneroso o gratuito, inter vivos o mortis causa, y que tiene por objeto solamente las dependencias o habitaciones de la casa necesarias para su titular; en efecto, el repetido precepto habla de "compartir", es decir, según el Diccionario de la Lengua, "repartir, dividir, distribuir las cosas en partes, participar en alguna cosa", sin perjuicio, naturalmente, de que, en virtud de la aplicación supletoria del Código civil en lo no previsto, y de la preferencia de lo pactado sobre lo reglado, se extienda el contenido de las facultades del titular del derecho, pero respetando su contenido esencial, las características expresadas, que, de no hacerse, desnaturalizaría el derecho, convirtiéndolo en otro distinto [...]. Y todo ello en congruencia con el desarrollo consuetudinario de una especialidad que se basa en una idea de convivencia íntima, en un otorgamiento de amparo, normalmente a las hermanas solteras del "hereu"».
Tornant a l'article 54 de la Compilació del 1990, criden l'atenció les primeres paraules, en què es considera l'estatge una «varietat consuetudinària». La doctrina (Monserrat Quintana) s'ha demanat «varietat de què?». Òbviament -tal com es respon- és una varietat dels drets reals, que donen nom al títol III, del qual l'article 54 és el primer precepte; tanmateix, destaca que s'empri la paraula varietat i no l'expressió dret real d'ús i gaudi, que definiria més bé la naturalesa jurídica d'aquest dret.
A continuació, el precepte assenyala que som davant d'una varietat «consuetudinària», la qual cosa és una realitat absoluta i constitueix l'autèntica legitimació d'aquesta modalitat mallorquina del dret d'habitació. No s'ha d'oblidar, però, que la conversió d'una norma jurídica en un precepte legal no és sinó el resultat d'un llarg procés en què la norma ha anat regint com a costum -com ha passat respecte de l'estatge-, sense que sigui necessari fer constar en la mateixa norma aquest origen consuetudinari que, com es diu, és molt general.
Prosseguint amb l'anàlisi del precepte, resulta d'aquest que el dret d'estatge té les característiques següents.
1. ÉS UN DRET PERSONALÍSSIM I INTRANSMISSIBLE . Així ho estableix l'article 54 de la Compilació del 1990, de manera similar a com ho disposen altres preceptes, com l'article 525 del CC, les lleis 424 i 425 de la Compilació navarresa i l'article 36 de la Llei 13/2000, del 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, d'ús i d'habitació, de Catalunya. En relació amb l'estatge mallorquí, segons la doctrina (Tomás Mir de la Fuente), es tracta d'un dret personalíssim i intransmissible i assenyala que «pensamos que la instransmisibilidad es de derecho cogente, lo que en derecho común es discutible». També la Sentència abans indicada reitera la intransmissibilitat del dret d'estatge mallorquí. Per la seva banda, Monserrat Quintana ha indicat que, en cas que el titular del dret el cedeixi a altres persones, pot ser revocat per incompliment o abús greu.
2. TÉ PER OBJECTE L'OCUPACIÓ PRIVATIVA DE LES HABITACIONS NECESSÀRIES I L'ÚS, COMPARTIT AMB ELS POSSEÏDORS DE L'IMMOBLE, DE LES DEPENDÈNCIES COMUNES. L'article 85 de la Compilació del 1990, relatiu al dret d'habitació eivissenc, és més gràfic en aquest punt concret que el precepte que es comenta, ja que parla d'«habitació independent que es tanqui amb clau». De totes maneres, dins la idea d'ocupació privativa s'ha de comprendre necessàriament el fet de poder disposar d'una clau de l'habitació o habitacions pròpies del titular de l'estatge.
També, pel que fa a les dependències comunes, hi ha disparitat entre els dos preceptes, i així, en el relatiu a Eivissa i Formentera figura una relació de les dependències, encara que amb caràcter no limitatiu (porxo, cuina, pou de la casa i fruites fresques). En canvi, l'article 54 parla simplement de dependències comunes, i és clar que l'expressió s'ha d'entendre referida a totes les que calen per a satisfer les necessitats vitals del titular de l'estatge, incloent-hi, per tant, la cuina, el menjador i el bany, a més del rebedor i els passadissos, en la mesura necessària per a accedir a les dependències de les quals es pot disposar. Resulta clar, però, i així ho afirma la Sentència abans esmentada, que l'estatge mai no es pot referir a tota la casa, ja que, si fos així, es desnaturalitzaria la institució, que ja no seria l'estatge.
3. ÉS DE CARÀCTER GRATUÏT. Ho assenyala expressament l'article 54: «habitar gratuïtament», i és clar que, si hi hagués una contraprestació per part del titular del dret, es tractaria d'una altra figura jurídica, especialment, un arrendament o sotsarrendament quan es paga una quantitat de manera periòdica.
També disposa l'article 54 que el titular de l'estatge no ha de concórrer al pagament de les despeses de manteniment de la casa i de les càrregues i tributs que l'afectin. I la pregunta que s'imposa és si es tracta d'una norma de dret necessari. D'entrada no ho sembla, perquè la contribució a aquestes despeses per part del titular de l'estatge, en cas que s'hagi pactat així lliurement, no determina que deixi de ser gratuït, ja que no hi ha un pagament de renda o una contraprestació important o periòdica. L'article 527 del CC estableix que el titular del dret d'habitació no ha de fer cap contribució per aquests conceptes sempre que els fruits produïts per l'immoble donin per a atendre'ls; si no fos així, el titular del dret d'habitació ha d'aportar la diferència. Malgrat que la disposició pot resultar justa, és evident que, si no s'ha pactat expressament, no és aplicable dins l'estatge mallorquí, ja que s'oposa al que disposa l'article 54.
Vistes les característiques generals del dret d'estatge, ja queden poques consideracions per fer.
La primera pot ser fer notar una altra diferència entre els articles 54 i 85, ja que, en aquest darrer es fa una referència a la constitució de l'estatge, i assenyala que es pot produir per qualsevol títol. No ho indica, en canvi, l'article 54, però la doctrina (Mir de la Fuente) ho dona per descomptat: «no hay estatges legales. Por tanto, sólo se constituyen por usucapión, por negocio jurídico o por adquisición a non domino». La primera i la tercera són certament infreqüents -per no dir insòlites-, de manera que és clar que el negoci jurídic, tant si és inter vivos com mortis causa, serà normalment el títol constitutiu de l'estatge.
El segon paràgraf de l'article 54 fa una referència expressa al CC en el que no està especialment previst. En principi, la remissió no sembla massa important, atès que les normes sobre el dret d'habitació del CC són poques, però sí que pot donar molt de joc un dels preceptes del CC -l'article 528-, que estableix l'aplicabilitat al dret d'habitació de les normes de l'usdefruit, sempre que siguin compatibles. I és evident que, dins les normes de l'usdefruit, es poden trobar moltes disposicions interessants, però que tan sols serien aplicables si no anessin en contra del que estableixen el títol constitutiu i l'article 54 de la Compilació.
Malgrat les semblances entre l'estatge i el dret d'habitació del CC, la doctrina ha indicat la decidida conveniència de mantenir la institució, tant per la tradició consuetudinària que té com pel fet que en una sola paraula -estatge- queda conceptuada i resumida una institució, i no cal fer-ne més explicacions en el títol constitutiu, llevat que es vulgui modificar el que disposa l'article 54 de la Compilació.
La realitat actual és que el dret d'estatge no té la freqüència que tenia abans, possiblement perquè hom vol tenir més independència i disposar de casa pròpia. Sí que es produeix -a causa de la immigració i de la crisi econòmica- el fet d'ocupar una habitació d'una casa aliena, però òbviament, això es fa per mitjà de contracte, sense crear de cap manera un dret real d'eficàcia erga omnes com és l'estatge. De totes maneres, recentment la institució ha donat lloc a algunes sentències, referides fonamentalment a les cel·les de la cartoixa de Valldemossa. - V. t.: dret d'habitació n m
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca estatge de vegetació, n m
- ca estatge, n m sin. compl.
- es piso
- es piso de vegetación
- fr étage
- fr étage de végétation
- en vegetation stage
- en zone
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca estatge de vegetació, n m
- ca estatge, n m sin. compl.
- es piso
- es piso de vegetación
- fr étage
- fr étage de végétation
- en vegetation stage
- en zone
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca habitació, n f
- ca estatge, n m sin. compl.
- es habitación
- fr habitation
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
Nota
- Estatge és una denominació pròpia de l'illa de Mallorca.
