Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estavar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se? 0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
  • es  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalar, v intr
  • es  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalarse, v intr pron
  • es  (escalar v tr) escalar, v tr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) augmenter, v intr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, v intr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, s', v intr pron
  • fr  (escalar v tr) escalader, v tr
  • en  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalate, to, v intr
  • en  (escalar v tr) escalate, to, v tr

<Dret > Resolució alternativa de conflictes>

Definició
Tant parlar de escalar un conflicte com dir que un conflicte escala o s'escala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:

- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.

- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.

Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.

El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.

Nota

  • 1. El nom corresponent a l'acció de escalar o escalar-se és escalada (nom femení ), sovint expressat com a escalada del conflicte.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI desescalar (un conflicte), (un conflicte) desescalar o (un conflicte) desescalar-se?
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de escalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
abellera d'estiu abellera d'estiu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera d'estiu, n f
  • ca  espirant estival, n m alt. sin.
  • nc  Spiranthes aestivalis (Poir.) Rich.

<Botànica > orquidàcies>

<Física>, <Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n f sin. compl.
  • ca   n f sin. compl.
  • es   n f
  • es   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n
  • en   n
  • en   n
  • en   n

<Física > Òptica>, <Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

Nota

acne estival acne estival

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  acne estival, n f
  • ca  acne de Mallorca, n f sin. compl.
  • es  acne de Mallorca, n m
  • es  acné estival, n m
  • fr  acné aestivalis, n f
  • en  Mallorca acne, n
  • en  Summer acne, n

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Definició
Acne que es presenta després d'una exposició continuada al sol, deguda a l'acció dels raigs ultraviolats i caracteritzada per pàpules petites eritematoses i ceratòtiques, amb absència de barbs o pústules.

Nota

  • L'acne estival es localitza en zones del cos fotoexposades. És més freqüent durant l'estiu, a causa de la major exposició al sol, sumada a l'augment de la sudoració i a l'ús de cremes i filtres solars.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó, n m
  • ca  caramuixa, n f sin. compl.
  • ca  caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
  • ca  porrassera, n f sin. compl.
  • ca  albó (flor), n m alt. sin.
  • ca  albó (tija verda), n m alt. sin.
  • ca  albó estival, n m alt. sin.
  • ca  albó microcarp, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
  • ca  cucurutxa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassa (fulles), n f alt. sin.
  • ca  porrassina, n f alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  armutu, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  caramutxa, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  porrèca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus aestivus Brot.
  • nc  Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
    2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alfarrassar, v tr
  • ca  escarar, v tr sin. compl.
  • es  alfarrazar
  • es  destajar

<Dret>

Definició
Ajustar a un tant alçat, {especialment els fruits en verd}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antigament, les viles disposaven d'un alfarrassador, que alfarrassava o calculava el valor de la collita.

    Ex.: Forma part del projecte perquè ha estat escarat per l'equip directiu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apreuar, v tr
  • es  apreciar
  • es  estimar
  • es  evaluar

<Dret>

Definició
Avaluar o, especialment, escatir quin grau ateny {la virtut, el mèrit, la bondat o els avantatges entre altres, d'una persona o d'una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La policia ha apreuat el valor de les proves del crim.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  apreuar, v tr
  • es  estimar
  • fr  évaluer
  • it  stimare

<Dret>

Definició
Avaluar, especialment escatir quin grau ateny el valor moral d'una persona, els avantatges d'una cosa.
aquesta tasca està trigant més temps del que estava previst aquesta tasca està trigant més temps del que estava previst

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta tasca està trigant més temps del que estava previst
  • en  this task is taking longer than expected

<Localització > Fraseologia>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

Nota