Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estimball" dins totes les àrees temàtiques

ajocaperdius ajocaperdius

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocaperdius ajocaperdius

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
corball corball

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corball, n m
  • ca  corb, n m sin. compl.
  • ca  corba, n f sin. compl.
  • ca  corball de roca, n m sin. compl.
  • ca  corball de sorra, n m sin. compl.
  • ca  corball negre, n m sin. compl.
  • ca  corbina, n f sin. compl.
  • ca  escorball, n m sin. compl.
  • ca  pollós, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  retjol [petit], n m sin. compl.
  • ca  berrugato, n m var. ling.
  • ca  berrugueta, n f var. ling.
  • ca  corballo, n m var. ling.
  • ca  corbinata, n f var. ling.
  • ca  corva, n f var. ling.
  • ca  corvall, n m var. ling.
  • ca  corvallo, n m var. ling.
  • ca  corvina, n f var. ling.
  • ca  escorbai, n m var. ling.
  • ca  escorbay, n m var. ling.
  • ca  escurbai, n m var. ling.
  • ca  escurbais, n m pl var. ling.
  • ca  escurvall, n m var. ling.
  • ca  rech, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  retx, n m var. ling.
  • ca  retxol [petit], n m var. ling.
  • ca  verrugato, n m var. ling.
  • nc  Sciaena umbra
  • nc  Corvina nigra var. ling.
  • nc  Schianea umbra var. ling.
  • nc  Sciaena nigra var. ling.
  • es  berrugate
  • es  corballo
  • es  corbinata
  • es  corvallo
  • es  corvina
  • es  corvino
  • fr  corb
  • fr  corb commun
  • fr  corb noir
  • fr  corbeau
  • it  corvina
  • en  brown meagre

<Peixos > Esciènids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corball, n m
  • ca  corb, n m sin. compl.
  • ca  corba, n f sin. compl.
  • ca  corball de roca, n m sin. compl.
  • ca  corball de sorra, n m sin. compl.
  • ca  corball negre, n m sin. compl.
  • ca  corbina, n f sin. compl.
  • ca  escorball, n m sin. compl.
  • ca  pollós, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  retjol [petit], n m sin. compl.
  • ca  berrugato, n m var. ling.
  • ca  berrugueta, n f var. ling.
  • ca  corballo, n m var. ling.
  • ca  corbinata, n f var. ling.
  • ca  corva, n f var. ling.
  • ca  corvall, n m var. ling.
  • ca  corvallo, n m var. ling.
  • ca  corvina, n f var. ling.
  • ca  escorbai, n m var. ling.
  • ca  escorbay, n m var. ling.
  • ca  escurbai, n m var. ling.
  • ca  escurbais, n m pl var. ling.
  • ca  escurvall, n m var. ling.
  • ca  rech, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  retx, n m var. ling.
  • ca  retxol [petit], n m var. ling.
  • ca  verrugato, n m var. ling.
  • nc  Sciaena umbra
  • nc  Corvina nigra var. ling.
  • nc  Schianea umbra var. ling.
  • nc  Sciaena nigra var. ling.
  • es  berrugate
  • es  corballo
  • es  corbinata
  • es  corvallo
  • es  corvina
  • es  corvino
  • fr  corb
  • fr  corb commun
  • fr  corb noir
  • fr  corbeau
  • it  corvina
  • en  brown meagre

<Peixos > Esciènids>

dispersió dispersió

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  dispersió, n f
  • ca  escampall, n m sin. compl.
  • es  dispersión
  • en  scattering

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Fenomen pel qual l'energia d'una ona es redistribueix irregularment en les diferents direccions de l'espai quan interactua amb la matèria.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  escambell, n m
  • es  escabel
  • fr  tabouret
  • en  stool

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

Nota

  • Seient petit sense braços ni respatller.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  escambell, n m
  • es  módulo de cajones
  • en  drawer unit

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

Nota

  • Buc petit, penjat o recolzat a la part baixa de l'interior d'un armari, que conté calaixos.
escambell escambell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  escambell, n m
  • es  módulo de cajones
  • en  drawer unit

<Fusteria > Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge>

Definició
Buc petit, penjat o recolzat a la part baixa de l'interior d'un armari, que conté calaixos.
escambell escambell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  escambell, n m
  • es  módulo de cajones, n m
  • fr  meuble chiffonnier, n m
  • fr  meuble grainetier, n m
  • fr  meuble semainier, n m
  • en  drawer unit, n
  • eu  tiradera multzo, n

<Fusteria > Mobles>

escambell escambell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  escambell, n m
  • ca  reposapeus, n m
  • es  alzapiés, n m
  • es  apoyapiés, n m
  • es  banqueta, n f
  • es  escabel, n m
  • es  reposapiés, n m
  • fr  repose-pied, n m
  • fr  tabouret pour les pieds, n m
  • eu  aulki txiki, n
  • eu  oin euskarri, n
  • eu  oin-aulki, n
  • eu  oinazpiko, n
  • eu  oinpeko, n

<Fusteria > Mobles>