Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estipulaci�" dins totes les àrees temàtiques

actio ex stipulatu [la] actio ex stipulatu [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actio ex stipulatu [la], n f
  • ca  actio incerti [la], n f sin. compl.
  • ca  stipulatio incerta [la], n f sin. compl.

<Dret romà>

Definició
Acció que tutelava l'acompliment d'una obligació continguda en una estipulació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('acció [d'objecte] indeterminat')
    ('acció [per a exigir l'acompliment] d'una estipulació')
col·locació transcutània de pegats per a l'estimulació d'ajuda a la guarició òssia col·locació transcutània de pegats per a l'estimulació d'ajuda a la guarició òssia

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  col·locació transcutània de pegats per a l'estimulació d'ajuda a la guarició òssia
  • en  transcutaneous placement of pads or patches for stimulation to aid bone healing

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

condició de funcionament assignada condició de funcionament assignada

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  condició de funcionament assignada, n f
  • es  condición nominal de funcionamiento
  • fr  condition assignée de fonctionnement
  • pt  condição estipulada de funcionamento
  • en  rated operating condition
  • cod  4.9

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definició
Condició de funcionament que ha de ser complerta durant una mesura perquè un instrument de mesura o un sistema de mesura funcioni d'acord amb com ha estat dissenyat.

Nota

  • Les condicions de funcionament nominals, en general, especifiquen intervals de valors per a la magnitud mesurada i per a les magnituds d'influència.
condició de funcionament assignada condició de funcionament assignada

<Física > Metrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  condició de funcionament assignada, n f
  • es  condición nominal de funcionamiento
  • fr  condition assignée de fonctionnement
  • pt  condição estipulada de funcionamento
  • en  rated operating condition
  • cod  4.9

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definició
Condició de funcionament que ha de ser complerta durant una mesura perquè un instrument de mesura o un sistema de mesura funcioni d'acord amb com ha estat dissenyat.

Nota

  • Les condicions de funcionament nominals, en general, especifiquen intervals de valors per a la magnitud mesurada i per a les magnituds d'influència.
coronil·la glauca coronil·la glauca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la glauca, n f
  • ca  canari, n m sin. compl.
  • ca  carolina, n f sin. compl.
  • ca  senet bord, n m sin. compl.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  carolina de jardí, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la, n f alt. sin.
  • ca  mentides, n f pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  ungles del diable, n f pl alt. sin.
  • ca  coronilla, n f var. ling.
  • nc  Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Coronilla argentea L. sin. compl.
  • nc  Coronilla glauca L. var. ling.
  • nc  Coronilla stipularis Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coronil·la glauca coronil·la glauca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la glauca, n f
  • ca  canari, n m sin. compl.
  • ca  carolina, n f sin. compl.
  • ca  senet bord, n m sin. compl.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  carolina de jardí, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la, n f alt. sin.
  • ca  mentides, n f pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  ungles del diable, n f pl alt. sin.
  • ca  coronilla, n f var. ling.
  • nc  Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Coronilla argentea L. sin. compl.
  • nc  Coronilla glauca L. var. ling.
  • nc  Coronilla stipularis Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

electroestimulació electroestimulació

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  electroestimulació, n f
  • es  electroestimulación, n f
  • es  estimulación eléctrica, n f
  • en  electrostimulation

<Fisioteràpia > Terapèutica i prevenció > Tècniques>

Definició
Tècnica consistent estimular un teixit per mitjà del corrent elèctric, utilitzada amb finalitats terapèutiques, diagnòstiques o experimentals.

Nota

  • L'electroestimulació s'utilitza especialment per a estimular els nervis perifèrics i els músculs.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  epífora, n f
  • ca  estil·lació lacrimal, n f sin. compl.
  • ca  il·lacrimació, n f sin. compl.
  • ca  llagrimeig, n m sin. compl.
  • es  epífora
  • es  lagrimeo
  • fr  épiphora
  • en  epiphora

<Oftalmologia>

Definició
Llagrimeig constant degut a una obstrucció dels canalicles lacrimals, producte d'un tumor o d'una inflamació.

Nota

  • La denominació epífora prové del grec epiphorá 'esclat'.
esparreguera marina esparreguera marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera marina, n f
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera bona, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  espareguera marina, n f alt. sin.
  • ca  espareguera vera, n f alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esparreguera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de marge, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de punxa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de secà, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera punxosa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  asparraguera, n f var. ling.
  • ca  asparraguera de marge, n f var. ling.
  • ca  asparreguera de punxa, n f var. ling.
  • ca  asparreguera punxosa, n f var. ling.
  • nc  Asparagus horridus L. in Murray
  • nc  Asparagus stipularis Forssk. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

esparreguera marina esparreguera marina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera marina, n f
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera bona, n f alt. sin.
  • ca  espareguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  espareguera marina, n f alt. sin.
  • ca  espareguera vera, n f alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esparreguera, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera borda, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de marge, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de punxa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de secà, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera punxosa, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  asparraguera, n f var. ling.
  • ca  asparraguera de marge, n f var. ling.
  • ca  asparreguera de punxa, n f var. ling.
  • ca  asparreguera punxosa, n f var. ling.
  • nc  Asparagus horridus L. in Murray
  • nc  Asparagus stipularis Forssk. var. ling.

<Botànica > liliàcies>