Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "estropellar" dins totes les àrees temàtiques

esbrollar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca esbrollar, v tr
es desbrozar, v tr
es rozar, v tr
fr débroussailler, v tr

esclofollar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca esclofollar, v tr
ca esclovellar, v tr
es descascar
es descascarar
en shell, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Neteja>

Definició

Llevar la clofolla dels cereals o de la fruita seca.

escocellar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca escocellar, v tr
es hacer alcorques
en make tree pit, to

Definició

Fer escocells.

esparpellar-se

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca esparpellar-se, v intr pron

Definició

Descloure les parpelles.

espina-xoca

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espina-xoca, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca gossets, n m pl sin. compl.
ca gossos, n m pl sin. compl.
ca gutxets, n m pl sin. compl.
ca herba de tres claus, n f sin. compl.
ca llagasta, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca abriülls, n m alt. sin.
ca aferragós, n m alt. sin.
ca aferragosos, n m pl alt. sin.
ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
ca baconets, n m pl alt. sin.
ca blanquiella, n f alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca cadiretes, n f pl alt. sin.
ca caparrera, n f alt. sin.
ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca cardassina, n f alt. sin.
ca cardigassa borda, n f alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca catxurreres, n f pl alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
ca coscorros, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
ca enganxagossos, n m alt. sin.
ca enganxamonyos, n m alt. sin.
ca escardot bord, n m alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca espinacal, n m alt. sin.
ca floravies, n f pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets petits, n m pl alt. sin.
ca garrinets, n m pl alt. sin.
ca herba catxurrera, n f alt. sin.
ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
ca herba de les espines, n f alt. sin.
ca herba de les punxes, n f alt. sin.
ca herba del fetge, n f alt. sin.
ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
ca herba espitllera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba pollosa, n f alt. sin.
ca herba xoca, n f alt. sin.
ca llagastes, n f pl alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassa menuda, n f alt. sin.
ca llapassa petita, n f alt. sin.
ca llufes, n f pl alt. sin.
ca obriülls, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
ca rastellera, n f alt. sin.
ca rialla, n f alt. sin.
ca rialles, n f pl alt. sin.
ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
ca te de garrot, n m alt. sin.
ca te de punxes, n m alt. sin.
ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
ca xoca, n f alt. sin.
ca xoques, n f pl alt. sin.
ca espina xoca, n f var. ling.
ca ferragosos, n m pl var. ling.
ca flor-i-dia, n f var. ling.
ca garrutxera, n f var. ling.
ca guixets, n m pl var. ling.
ca llipasses, n f pl var. ling.
ca riaia, n f var. ling.
ca sobrevia, n f var. ling.
ca xaques, n f pl var. ling.
nc Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espina-xoca

<Ciències de la vida>

ca espina-xoca, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca gossets, n m pl sin. compl.
ca gossos, n m pl sin. compl.
ca gutxets, n m pl sin. compl.
ca herba de tres claus, n f sin. compl.
ca llagasta, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca abriülls, n m alt. sin.
ca aferragós, n m alt. sin.
ca aferragosos, n m pl alt. sin.
ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
ca baconets, n m pl alt. sin.
ca blanquiella, n f alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca cadiretes, n f pl alt. sin.
ca caparrera, n f alt. sin.
ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca cardassina, n f alt. sin.
ca cardigassa borda, n f alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca catxurreres, n f pl alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
ca coscorros, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
ca enganxagossos, n m alt. sin.
ca enganxamonyos, n m alt. sin.
ca escardot bord, n m alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca espinacal, n m alt. sin.
ca floravies, n f pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets petits, n m pl alt. sin.
ca garrinets, n m pl alt. sin.
ca herba catxurrera, n f alt. sin.
ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
ca herba de les espines, n f alt. sin.
ca herba de les punxes, n f alt. sin.
ca herba del fetge, n f alt. sin.
ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
ca herba espitllera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba pollosa, n f alt. sin.
ca herba xoca, n f alt. sin.
ca llagastes, n f pl alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassa menuda, n f alt. sin.
ca llapassa petita, n f alt. sin.
ca llufes, n f pl alt. sin.
ca obriülls, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
ca rastellera, n f alt. sin.
ca rialla, n f alt. sin.
ca rialles, n f pl alt. sin.
ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
ca te de garrot, n m alt. sin.
ca te de punxes, n m alt. sin.
ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
ca xoca, n f alt. sin.
ca xoques, n f pl alt. sin.
ca espina xoca, n f var. ling.
ca ferragosos, n m pl var. ling.
ca flor-i-dia, n f var. ling.
ca garrutxera, n f var. ling.
ca guixets, n m pl var. ling.
ca llipasses, n f pl var. ling.
ca riaia, n f var. ling.
ca sobrevia, n f var. ling.
ca xaques, n f pl var. ling.
nc Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espina-xoca

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espina-xoca, n f
ca aferragós, n m sin. compl.
ca card estrellat, n m sin. compl.
ca floravia, n f sin. compl.
ca herba de tres claus, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
nc Xanthium spinosum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en erms, runes i vores de camins de les comarques mediterrànies del Principat, el País Valencià i les Illes. Les tiges i les fulles, en infusió, són diürètiques i astringents.

estopejar

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>

ca estopejar, v tr

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició

Amarar una regió malalta mitjançant estopa o teixit esponjós de cura.

estopejar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

ca estopejar, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Ésser tou, flonjo com l'estopa.

estorrellar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estorrellar, v tr

<Pesca>

Definició

Estendre les xarxes perquè s'assequin.