Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esvorellar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cervina, n f
- ca banya de bou, n f sin. compl.
- ca banya de cérvol, n f sin. compl.
- ca barballa, n f sin. compl.
- ca corniülls, n m sin. compl.
- ca pedrenca, n f sin. compl.
- ca peu de corb, n m sin. compl.
- ca banya de cero, n f alt. sin.
- ca banya de cervo, n f alt. sin.
- ca bracets, n m pl alt. sin.
- ca cames de rata, n f pl alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca cervellina, n f alt. sin.
- ca cerverina, n f alt. sin.
- ca cornicelis, n m alt. sin.
- ca cornicervi, n m alt. sin.
- ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca dragonets, n m pl alt. sin.
- ca engreixaporcs, n m alt. sin.
- ca estrella, n f alt. sin.
- ca estrella del mar, n f alt. sin.
- ca estrelles, n f pl alt. sin.
- ca estrelletes, n f pl alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'estrella, n f alt. sin.
- ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba estrelada, n f alt. sin.
- ca herba estrella, n f alt. sin.
- ca herba estrellada, n f alt. sin.
- ca manetes, n f pl alt. sin.
- ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
- ca muixana, n f alt. sin.
- ca muixaneta, n f alt. sin.
- ca pelussa, n f alt. sin.
- ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca plantatge, n m alt. sin.
- ca plantatge cornut, n m alt. sin.
- ca plantatge coronat, n m alt. sin.
- ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
- ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
- ca pota de rata, n f alt. sin.
- ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
- ca rampets, n m pl alt. sin.
- ca rapana, n f alt. sin.
- ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
- ca banya de ciervo, n f var. ling.
- ca cervarina, n f var. ling.
- ca cornicellis, n m var. ling.
- ca cornicells, n m var. ling.
- ca cornicels, n m var. ling.
- ca cornissela, n f var. ling.
- ca corniülis, n m var. ling.
- ca cosconia de frare, n f var. ling.
- ca curaceli, n m var. ling.
- ca engreixa-porcs, n m var. ling.
- ca pateta de pardalet, n f var. ling.
- ca xucla barba, n m/f var. ling.
- nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus
<Botànica > plantaginàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cervina, n f
- ca banya de bou, n f sin. compl.
- ca banya de cérvol, n f sin. compl.
- ca barballa, n f sin. compl.
- ca pedrenca, n f sin. compl.
- ca peu de corb, n m sin. compl.
- ca plantatge cornut, n m sin. compl.
- ca plantatge coronat, n m sin. compl.
- ca plantatge estrellat, n m sin. compl.
- nc Plantago coronopus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca crema de mandarina, pastisset d'anís estrellat, gelat de gingebre i plàtan caramel·litzat
- es crema de mandarina, pastelito de anís estrellado, helado de jengibre y plátano caramelizado
- fr crème de mandarine, petit gâteau d'anis étoilé, glace au gingembre et banane caramélisée
- it crema di mandarino, pasticcino di anice stellata, gelato di zenzero e banana caramellata
- en cream of tangerine soup, star anis little cake, ginger ice cream and caramelized banana
- de Mandarinencreme, kleiner Sternaniskuchen, Ingwereis und karamellisierte Banane
<Plats a la carta. Postres>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell, n m
- ca crespinell estrellat, n m alt. sin.
- ca sèdum estelat, n m alt. sin.
- ca sèdum estel·lat, n m var. ling.
- nc Sedum stellatum L.
<Botànica > crassulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell, n m
- ca crespinell estrellat, n m alt. sin.
- ca sèdum estelat, n m alt. sin.
- ca sèdum estel·lat, n m var. ling.
- nc Sedum stellatum L.
<Botànica > crassulàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desrovellar, v tr
- es desenmohecer, v tr
- es desherrumbrar, v tr
- es desoxidar, v tr
- fr dérouiller, v tr
- en derust, to, v tr
- de desoxydieren, v tr
- de entrosten, v tr
- de entschimmeln, v tr
<Enginyeria>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca eixorellar, v tr
- es desorejar
- fr essoriller
- en crop, to
- en trim, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca eixorellar, v tr
- es desorejar
- fr essoriller
- en crop, to
- en trim, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca eixorellar, v tr
- es desorejar
- fr essoriller
- en tip, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca eixorellar, v tr
- es desorejar
- fr essoriller
- en tip, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>