Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esvorellar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

cervina cervina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  plantatge cornut, n m sin. compl.
  • ca  plantatge coronat, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estrellat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago coronopus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.
crema de mandarina, pastisset d'anís estrellat, gelat de gingebre i plàtan caramel·litzat crema de mandarina, pastisset d'anís estrellat, gelat de gingebre i plàtan caramel·litzat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  crema de mandarina, pastisset d'anís estrellat, gelat de gingebre i plàtan caramel·litzat
  • es  crema de mandarina, pastelito de anís estrellado, helado de jengibre y plátano caramelizado
  • fr  crème de mandarine, petit gâteau d'anis étoilé, glace au gingembre et banane caramélisée
  • it  crema di mandarino, pasticcino di anice stellata, gelato di zenzero e banana caramellata
  • en  cream of tangerine soup, star anis little cake, ginger ice cream and caramelized banana
  • de  Mandarinencreme, kleiner Sternaniskuchen, Ingwereis und karamellisierte Banane

<Plats a la carta. Postres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell, n m
  • ca  crespinell estrellat, n m alt. sin.
  • ca  sèdum estelat, n m alt. sin.
  • ca  sèdum estel·lat, n m var. ling.
  • nc  Sedum stellatum L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell crespinell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell, n m
  • ca  crespinell estrellat, n m alt. sin.
  • ca  sèdum estelat, n m alt. sin.
  • ca  sèdum estel·lat, n m var. ling.
  • nc  Sedum stellatum L.

<Botànica > crassulàcies>

desrovellar desrovellar

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desrovellar, v tr
  • es  desenmohecer, v tr
  • es  desherrumbrar, v tr
  • es  desoxidar, v tr
  • fr  dérouiller, v tr
  • en  derust, to, v tr
  • de  desoxydieren, v tr
  • de  entrosten, v tr
  • de  entschimmeln, v tr

<Enginyeria>

eixorellar eixorellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  eixorellar, v tr
  • es  desorejar
  • fr  essoriller
  • en  crop, to
  • en  trim, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Escurçar les orelles d'un gos perquè s'adigui a l'estàndard de la seva raça.
eixorellar eixorellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  eixorellar, v tr
  • es  desorejar
  • fr  essoriller
  • en  crop, to
  • en  trim, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Escurçar les orelles d'un gos perquè s'adigui a l'estàndard de la seva raça.
eixorellar eixorellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  eixorellar, v tr
  • es  desorejar
  • fr  essoriller
  • en  tip, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Tallar un bocí d'orella a un animal per fer-li una marca identificativa.
eixorellar eixorellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  eixorellar, v tr
  • es  desorejar
  • fr  essoriller
  • en  tip, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Tallar un bocí d'orella a un animal per fer-li una marca identificativa.