Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "evang�lic" dins totes les àrees temàtiques

àcid enàntic àcid enàntic

<Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid enàntic, n m
  • ca  àcid enantílic, n m sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Àcid gras saturat, l'àcid heptanoic, de fórmula CH3(CH2)5COOH, que es produeix en certes oxidacions de greixos.
Consell Evangèlic de Catalunya Consell Evangèlic de Catalunya

<Protestantisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Consell Evangèlic de Catalunya
  • ca  CEC sigla

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definició
Entitat federativa de les esglésies i els organismes de Catalunya per a la comunió, el testimoniatge i el servei en comú, així com per a la representació davant de les diferents administracions de Catalunya.

Nota

  • El Consell Evangèlic de Catalunya va ser constituït el 12 de desembre de 1981 i està regit per una Assemblea General formada pels delegats de les esglésies en representació proporcional al seu nombre de membres.
emodina emodina

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  emodina, n f
  • ca  àcid frangílic, n m sin. compl.
  • ca  arquina, n f sin. compl.
  • es  emodina, n f
  • fr  émodine, n f
  • en  emodin, n
  • CAS  518-82-1

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Fàrmac d'acció purgant.

Nota

  • L'emodina es troba en diversos vegetals, com el ruibarbre, l'àloe, la càscara sagrada, el senet, etc.

    La denominació emodina deriva del nom científic d'una espècie de ruibarbre de l'Himàlaia, Rheum emodi.
Església evangèlica Església evangèlica

<Protestantisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església evangèlica

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definició
Església d'inspiració luterana nascuda de la doctrina i de la Reforma duta a terme en l'Església catòlica per Luter.

Nota

  • Les esglésies evangèliques -conegudes sovint com luteranes- se senten intèrprets del pensament de Luter: són protestants i evangèliques. Protesten per les desviacions introduïdes al llarg del temps a l'Església i volen tornar a l'evangeli pur. Luter pretenia tornar a la font primera, d'aquí el principi fonamental: Sola fides, Sola Scriptura, Sola Gratia, Solus Christus. Només la fe, do de Déu, justifica. La fe en la paraula de Jesucrist funda l'Església. D'aquí que el centre de l'Església sigui la predicació de la paraula. Des d'aquesta concepció de l'Església només s'admeten dos sagraments: el baptisme i el sant sopar. Passa a segon pla l'eficàcia del signe sacramental com a vehicle de la gràcia. Els fidels que componen aquestes esglésies viuen la seva fe en la predicació i en la celebració del sopar: un culte que es completa amb la lectura familiar i individual de la Bíblia. No hi ha devoció als sants ni altres tradicions pròpies de les esglésies romana i oriental.
Església Evangèlica Espanyola Església Evangèlica Espanyola

<Protestantisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església Evangèlica Espanyola

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definició
Organització que aplega les esglésies evangèliques d'Espanya de tradició calvinista, metodista i presbiteriana.

Nota

  • Fundada el 1869, l'Església Evangèlica Espanyola s'organitza a partir d'un sistema sinodal i té la seu a Madrid. Territorialment s'estructura segons els anomenats presbiteris, entre els quals hi ha el presbiteri català: l'Església Evangèlica de Catalunya. Tot i dependre formalment de l'Església Evangèlica Espanyola, l'Església Evangèlica de Catalunya té una gran autonomia pel que fa a la coordinació de les activitats de les esglésies que la conformen i la gestió dels seus recursos econòmics. No és membre del Consell Evangèlic de Catalunya.
Església Lliure Evangèlica d'Amèrica Església Lliure Evangèlica d'Amèrica

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església Lliure Evangèlica d'Amèrica

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Comunió d'esglésies cristianes independents dels Estats Units d'Amèrica que es va fundar el 1950, formada per diversos grups d'esglésies lliures d'ascendència escandinava.

Nota

  • L'actual Església Lliure Evangèlica d'Amèrica va ser organitzada com a fusió de l'Església Lliure Evangèlica Sueca i la Societat d'Esglésies Lliures Evangèliques, la qual era coneguda antigament com a Societat Noruega i Danesa d'Esglésies Lliures Evangèliques. El govern d'aquesta església és congregacional. Els seus membres esperen tenir experiències de conversió i viure una vida cristiana, i gaudeixen de prou llibertat per interpretar la doctrina. Forma part de la Societat Nacional d'Evangèlics.
evangèlic -a evangèlic -a

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  evangèlic -a, adj

<Religions > Cristianisme>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'evangeli o als evangelis.
evangèlic -a evangèlic -a

<Protestantisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  evangèlic -a, adj

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definició
Relatiu o pertanyent a les diferents denominacions protestants que basen la doctrina en els escrits bíblics i evangèlics.

Nota

  • Tanmateix, en el protestantisme anglosaxó, l'adjectiu evangèlic -a (evangelical) designa una tendència particular que s'ha generalitzat per a definir una orientació teològica i espiritual determinada. El moviment evangèlic distingeix tres components: l'ortodox, de caire fonamentalista; el pietista, en la línia dels avivaments, i el carismàtic (pentecostalisme i neopentecostalisme). El corrent evangèlic ha expressat algunes crítiques al Consell Mundial de les Esglésies, a qui retreu haver privilegiat més l'acció social que l'evangelització, tot i que reconeix la necessitat d'unir acció social amb evangelització, tal com es va destacar en el Congrés d'Evangelització de Lausana el 1974.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  evangeli, n m

<Religions > Cristianisme>

Definició
Cadascun dels quatre primers llibres del Nou Testament, en els quals es narra la vida, la mort, els ensenyaments i els signes d'alliberament de Jesucrist.

Nota

  • Els evangelis van ser escrits, segons diu la tradició, per Mateu, Marc, Lluc i Joan, i constitueixen el nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana. La paraula evangeli, d'origen grec, significa 'bona notícia' i es va emprar per a referir-se a la vida i el missatge de Jesucrist. Els signes d'alliberament són, entre d'altres, les curacions i l'atenció humana a les persones.
evangeli apòcrif evangeli apòcrif

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  evangeli apòcrif, n m

<Religions > Cristianisme>

Definició
Cadascun dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesucrist, no han estat reconeguts per l'Església i, per tant, no estan inclosos en el cànon del Nou Testament.

Nota

  • Generalment s'utilitza en plural.