Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "evocaci��" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca revocació, n f
- es revocación
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca revocació, n f
- es revocación
- fr révocation
- en revocation
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca revocació, n f
- es revocación, n f
<Dret administratiu > Control de l'Administració>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca revocació, n f
- es revocación, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca revocació, n f
- es revocación, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca revocació, n f
- es revocación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Les decisions de les administracions públiques són sempre impugnables, en els terminis fixats per la llei, davant la jurisdicció contenciosa administrativa. La revocació és una institució articulada al voltant de la inadequació d'un acte per a donar resposta als interessos públics que l'Administració pretenia satisfer quan el va dictar. Tanmateix, per influència d'elaboracions doctrinals i jurisprudencials que entenen la revocació com la institució en virtut de la qual es priva d'eficàcia una decisió pel mateix subjecte que la va adoptar, amb independència de les raons determinants de la modificació, a vegades es fa referència a l'anul·lació d'un acte administratiu per raons de legalitat afirmant que l'acte en qüestió ha estat revocat. Els termes revocació i revisió d'ofici s'utilitzen sovint, doncs, de manera equivalent. No obstant això, la revocació i la revisió d'ofici són dues institucions ben diferenciades. Totes dues impliquen la reconsideració d'un acte administratiu per una Administració pública i la substitució d'aquest per un de diferent sense intervenció jurisdiccional prèvia. Però mentre que la revisió d'ofici es justifica en la il·legalitat de l'acte, la revocació es justifica pel fet que l'acte, tot i que s'ajusta perfectament a la legalitat, és inadequat per a donar resposta als interessos públics que l'Administració pretenia satisfer quan el va dictar, raó per la qual ja no és adequada per a satisfer les necessitats col·lectives, ja sigui en virtut de l'aparició de noves circumstàncies o en virtut de l'adopció de nous criteris d'apreciació dels interessos generals i sense tenir en compte que incorri o no en una il·legalitat sobrevinguda.
La Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP) estableix el règim bàsic i general de la revisió d'ofici i de la revocació en termes confusos pel que fa a l'abast, el contingut i els trets característics d'una institució i de l'altra. En efecte, la Llei restringeix la revisió d'ofici als actes declaratoris de drets o favorables per als administrats (art. 102 i 103 LRJAP) i remet a la revocació en els casos de modificació dels actes desfavorables o de càrrega, tant per raons d'il·legalitat com per raons d'inadequació a l'interès públic, ja que no s'especifiquen els motius en els quals s'ha de fonamentar l'exercici dels poders de revocació (art. 105.1 LRJAP). Amb aquesta regulació, la LRJAP ha perpetuat una confusió que no és només denominativa, ja que impedeix, en alguns casos, la identificació de la institució en la qual es fonamenta una determinada decisió administrativa i dificulta l'exigència de responsabilitats i l'actuació del principi de seguretat jurídica.
D'altra banda, la LRJAP ha limitat les previsions pel que fa a la institució revocatòria als actes desfavorables o de càrrega per als ciutadans. Per tant, ha deixat de regular una qüestió tan candent com és la revocació dels actes favorables o declaratoris de drets. És a dir, que en l'ordenament jurídic espanyol encara no es disposa d'un règim general per a regular la revocació dels actes declaratoris de drets i favorables. Això es produeix en un moment en què la revocació és un tema d'actualitat en vista de la rapidesa amb què canvien les polítiques públiques, en consonància amb la modificació constant de les condicions tècniques, econòmiques, socials i culturals, i de les necessitats a les quals les administracions públiques han de respondre en el desenvolupament de llurs funcions.
La revocació s'estableix per primera vegada en l'ordenament jurídic espanyol en el Reglament de Serveis de les corporacions locals del 1955 (RSCL). Les normes del Reglament, restringides a l'àmbit local, regulen la revocació dels actes declaratoris de drets i favorables. L'origen dels poders de revocació ha estat objecte d'un estudi relativament reduït, ja que el debat doctrinal i els pronunciaments jurisprudencials s'han centrat en els poders de revisió d'ofici, sancionats per la Llei sobre procediment administratiu i articulats a l'entorn de la il·legalitat dels actes administratius.
J. M. Sala Arquer exposa el procés de configuració dels poders de revocació, d'una banda, d'acord amb el rebuig dels criteris d'irrevocabilitat postulats en l'ordenament civil i, de l'altra, d'acord amb la formulació progressiva de la revocació com una institució que actua quan l'acte no és l'adequat per a satisfer l'interès públic, encara que s'ajusti a la legalitat.
L'RSCL del 1955 és la primera resposta normativa als problemes plantejats per la necessitat d'adaptar les decisions administratives a exigències canviants i, per tant, a nous criteris d'apreciació de l'interès públic. A aquest efecte, va sancionar les facultats de les administracions locals per a anul·lar les llicències i les autoritzacions atorgades als particulars. No solament quan són il·legals, per desconeixement de l'ordenament jurídic o perquè els particulars no han respectat les condicions imposades, sinó també quan s'ajusten a la legalitat però no són adequades per a satisfer els interessos col·lectius. La sanció dels poders de revocació es va rebutjar tenint en compte la doctrina de la irrevocabilitat dels actes declaratoris de drets o favorables i d'acord amb la presumpció de legalitat de l'actuació administrativa i la protecció necessària de la seguretat jurídica. En el Consell d'Estat i en un ampli sector doctrinal, aquesta posició, fortament arrelada en la jurisprudència, ha estat superada parcialment pels sectors que defensen el reconeixement del dret a indemnització dels afectats quan la revocació els produeix un dany que no tenen el deure jurídic de suportar, i el fet que la revocació no qüestiona la legalitat d'un determinat acte administratiu, sinó la funcionalitat per a satisfer els interessos generals, que han de prevaldre sobre els drets i els interessos individuals.
Els poders de revocació s'han estès a diversos sectors materials d'intervenció de les administracions públiques i han estat confirmats i generalitzats arran de la promulgació de la LRJAP. Ara bé, la influència de la doctrina de la irrevocabilitat dels actes declaratius de drets o actes favorables i la intensitat del rebuig doctrinal i jurisprudencial de la institució revocatòria es manifesten en la legislació vigent. Concretament, en el fet que la revocació només es desprèn dels actes desfavorables i de càrrega i en la remissió consegüent de la revocació dels actes declaratoris de drets o favorables a la legislació local (Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals de la Generalitat de Catalunya del 1995 [ROAS]) i sectorial (Llei del sòl del 1992; Llei 25/1990, del 20 de desembre, del medicament, de l'Estat, i Llei orgànica 8/1985, del 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació).
La revocació es fonamenta en els poders d'autotutela i s'articula a l'entorn dels objectius assignats a les administracions públiques per la Constitució espanyola (CE). En efecte, l'article 103 de la norma fonamental estableix que han de servir els interessos generals amb eficàcia i objectivitat. En conseqüència, i sense lesionar altres principis que també són constitucionals, les administracions han de procedir a l'anul·lació dels actes dictats quan són inadequats per a satisfer l'interès públic. El privilegi concedit a l'Administració planteja la qüestió, sobretot en el cas dels actes declaratius de drets o favorables als ciutadans, del desconeixement de principis informadors de l'ordenament jurídic fonamentals; notòriament, dels principis d'igualtat, de seguretat jurídica, de responsabilitat, d'interdicció d'arbitrarietat dels poders públics, del principi de la bona fe i del principi de la confiança legítima en la intangibilitat dels actes administratius (art. 1, 14 i 9.3 CE).
En primer lloc, la legitimitat dels poders revocatoris es justifica d'acord amb el principi d'igualtat jurídica com a criteri per a ponderar la proporcionalitat entre els objectius assignats a les administracions públiques i les potestats que l'ordenament els atribueix per a aconseguir-los. Les funcions atribuïdes a l'Administració consisteixen en la defensa dels interessos generals, amb eficàcia, objectivitat i plena subjecció a la llei i al dret (art. 9.1 i 3 i 103.1 CE), i tenen com a objectiu la consecució d'una justícia social superior. En aquest context, les potestats de la revocació es consideren proporcionades als objectius que han de permetre complir, ja que només es poden exercitar per a la supressió d'actes inoportuns, inconvenients o inadequats per a la consecució i la preservació de l'interès públic. D'altra banda, la posició de privilegi que es deriva dels poders de la revocació també es considera compatible amb els principis de seguretat jurídica, responsabilitat, bona fe, interdicció d'arbitrarietat dels poders públics i confiança legítima en la intangibilitat dels actes administratius, perquè la revocació actua respecte dels actes inadequats per a la defensa de l'interès públic i perquè les normes que la regulen asseguren que els dits principis no són coneguts. En efecte, la revocació actua respecte d'actes disfuncionals que, quan són declaratius de drets o favorables, signifiquen la indemnització dels danys i els perjudicis que les persones afectades no tenen l'obligació de suportar (art. 139 i 141 LRJAP, art. 16.3 RSCL i art. 88.4 i 107 ROAS). A més, la revocació dels actes inadequats als interessos públics tampoc no és pertinent quan, a causa de circumstàncies concorrents, l'exercici dels poders de revocació pot resultar contrari a l'equitat, la bona fe, els drets dels particulars o les lleis (art. 106 LRJAP).
Finalment, l'assignació dels poders de revocació es considera compatible amb la distribució constitucional de funcions i amb l'assignació del control de l'activitat administrativa en els tribunals de justícia. En el marc del sistema juridicoadministratiu d'autotutela és la mateixa Administració la que ha de vetllar per l'adequació de la seva actuació als objectius que la CE li ha encomanat i la revocació actua en l'àmbit dels actes inadequats per als dits objectius. La disfuncionalitat de l'acte destrueix la presumpció de legitimitat que empara els actes administratius i n'exigeix la retirada del marc de les relacions jurídiques per l'Administració, però sense excloure la potestat d'atorgar l'última decisió sobre l'exercici legítim dels poders de revocació en cada cas concret a la jurisdicció contenciosa administrativa.
Els poders de revocació dels actes desfavorables o de càrrega són regulats, amb caràcter bàsic i general, per la LRJAP. L'article 105 de la LRJAP permet, en qualsevol moment, la revocació dels actes desfavorables o de càrrega expressos o presumptes, quan no és contrària a l'ordenament jurídic. Però no regula aspectes clau com són, d'una banda, els casos en què l'exercici dels poders de revocació és possible, el procediment que han de seguir les persones interessades que en poden instar la tramitació i, d'altra banda, la problemàtica plantejada per la distinció entre actes favorables i actes desfavorables per als ciutadans. La succinta regulació de la revocació estableix, quan determina que actuarà quan no infringeixi l'ordenament jurídic, que mai no es pot fer servir per a atorgar concessions gracioses o condonar obligacions, ni en termes que contradiguin el principi d'igualtat a tots els ciutadans i el principi de vinculació de l'Administració a la legalitat. D'altra banda, la decisió ha de ser motivada (art. 54.1.b LRJAP) i adoptada en el marc d'un procediment ajustat als principis generals fixats per la Llei (art. 68 i s. LRJAP), amb audiència de les persones afectades, i que és improcedent quan resulta contrària als límits imposats per l'article 106 de la LRJAP. La polèmica distinció entre actes declaratius de drets o actes favorables i desfavorables o de càrrega acota i restringeix l'àmbit d'actuació dels poders de revocació, perquè el limita als casos en què és absolutament necessària per a satisfer un interès públic.
Com ha exposat la doctrina, els actes administratius són adoptats per a defensar un interès públic, tant si són favorables com si són desfavorables. Els actes que són desfavorables per a determinats ciutadans poden ser favorables per a altres persones. D'aquest plantejament se'n deriva, en primer lloc, una consideració molt estricta d'un acte administratiu per a considerar-lo desfavorable o de càrrega, a l'efecte de l'exercici dels poders de revocació i, en segon lloc, que la revocació no pot actuar per conveniència o oportunitat per a l'Administració autora de l'acte, sinó per una defensa objectiva de l'interès públic i amb la finalitat d'aconseguir una adequació com més ajustada millor al principi de justícia.
La legislació relativa a l'Administració local regula, en l'àmbit estatal (RSCL) i en determinades comunitats autònomes (ROAS), la revocació dels actes declaratius de drets i dels actes favorables. Nombroses lleis especials també estableixen la revocació d'actes favorables i declaratius de drets en els sectors que disciplinen. L'article 16 de l'RSCL sanciona l'anul·lació de llicències i autoritzacions, per raons de conveniència o d'oportunitat, en tres casos diferenciats. Concretament, quan les circumstàncies en què es va adoptar han desaparegut, quan han estat alterades substancialment perquè han aparegut dades que es desconeixien o no existien i si s'haguessin conegut haurien significat la denegació de la llicència o l'autorització, i quan s'han modificat els criteris de l'Administració a l'hora de valorar els mitjans que cal usar i la manera de procedir per a defensar els interessos col·lectius. L'RSCL confirma, en l'últim cas, centrat en la formulació de nous criteris d'apreciació de l'interès públic i anomenat revocació expropiatòria, la indemnització dels danys i els perjudicis provocats a les persones afectades. Però no es pronuncia pel que fa als dos primers casos esmentats (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 15.12.1988). La legislació sectorial i el ROAS han establert amb claredat els elements característics d'un nou cas de revocació, un cas que normalment es deriva, justament, dels dos primers que estableix l'RSCL i que es coneix com a revocació per il·legalitat sobrevinguda. La promulgació de disposicions reguladores de l'exercici d'activitats sotmeses a llicència o autorització prèvia que imposa condicions no exigides en el moment de la concessió, es configura com a habilitadora de la revocació de la llicència o de l'autorització en qüestió (art. 107 ROAS, art. 22 i 46 Llei 25/1990).
La jurisprudència ha reconegut la revocabilitat dels actes desfavorables i de càrrega quan no s'hi oposa la normativa aplicable, però no determina que les persones afavorides per un acte de càrrega o desfavorable tinguin cap dret a preservar-lo. Per tant, no té en compte la configuració dels interessos legítims com a drets reaccionals a què s'ha fet referència en abordar la distinció entre actes favorables i actes desfavorables en termes que han estat discutits en el Consell d'Estat. D'altra banda, la jurisprudència ha exigit de manera sistemàtica la indemnització dels danys i els perjudicis causats per la revocació d'actes declaratius de drets i favorables, sobretot quan té la condició d'una veritable privació imperativa i singular de drets i d'interessos avaluables econòmicament (STS del 3.11.1987 i del 24.3.1992).
Finalment, el tribunals espanyols i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees han defensat la legitimitat de la revocació d'actes declaratius de drets i d'actes favorables sense dret a indemnització en casos d'il·legalitat sobrevinguda. També han insistit que hi ha d'haver condicions que garanteixin el respecte dels principis de seguretat jurídica, de la bona fe i de confiança legítima en la intangibilitat dels actes administratius. Concretament, han considerat que es produeix quan hi ha un interès públic peremptori en la modificació de la legislació, quan les noves disposicions estableixen períodes transitoris d'adaptació a les formes i quan la modificació en qüestió s'anuncia a les persones afectades amb un període d'antelació raonable. - V. t.: revisió d'ofici n f
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca revocació, n f
- es revocación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La revocació d'un decret.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca revocació d'un càrrec, n f
- oc revocacion d'un cargue, n f
- es revocación de un cargo, n f
- fr révocation d'un élu, n f
- fr révocation du titulaire d'une charge publique, n f
- en dismissal from a position, n
- en dismissal from a role, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- La proposta de revocació d'un càrrec ha d'anar acompanyada dels motius que la justifiquen i s'ha d'aprovar per la mateixa majoria que es requereix per a l'elecció d'aquest càrrec, llevat que la llei ho estableixi d'una altra manera.
<TIC > Àmbit: Política i administració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca revocació d'un certificat, n f
- es revocación de un certificado
- fr révocation d'un certificat
- en revocation of a certificate
<Administració electrònica i processos > Seguretat>
Definició
Nota
- 1. La revocació d'un certificat es pot demanar pel subscriptor o per iniciativa de l'autoritat de certificació.
- 2. La revocació d'un certificat ha de ser registrada per l'autoritat de certificació a les Llistes de Certificats Revocats (CRL).
<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca revocació d'un certificat, n f
- es revocación de un certificado
- fr révocation d'un certificat
- en revocation of a certificate
<Administració electrònica i processos > Seguretat>
Definició
Nota
- 1. La revocació d'un certificat es pot demanar pel subscriptor o per iniciativa de l'autoritat de certificació.
- 2. La revocació d'un certificat ha de ser registrada per l'autoritat de certificació a les Llistes de Certificats Revocats (CRL).
