Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "exemple" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Adjectiu anglès friendly: Traducció 0 CRITERI Adjectiu anglès friendly: Traducció

<Traducció de paraules concretes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Adjectiu anglès friendly: Traducció
  • en  1. Adjectiu compost: business-friendly (obert -a als negocis) (EXEMPLE), adj
  • en  1. Adjectiu compost: earth-friendly (ecològic -a) (EXEMPLE), adj
  • en  1. Adjectiu compost: eco-friendly (ecològic -a) (EXEMPLE), adj
  • en  1. Adjectiu compost: gay-friendly (gay-friendly) (EXEMPLE), adj
  • en  2. Adjectiu aplicat a una interfície: user-friendly interface (interfície amigable) (EXEMPLE), n
  • en  3. Adjectiu aplicat amb sentit general: friendly arrangement (arranjament amistós) (EXEMPLE), n
  • en  3. Adjectiu aplicat amb sentit general: friendly match (partit amistós) (EXEMPLE), n
  • en  3. Adjectiu aplicat amb sentit general: friendly settlement (liquidació amistosa) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Traducció de paraules concretes>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, l'adjectiu friendly posposat a determinats noms per a formar noms o adjectius sovint no es tradueix amb una solució única, sinó que és preferible buscar-hi solucions alternatives, valorant cada cas segons el significat que pren, l'ús, la tradició dins l'àrea, etc.

Es tracta d'un adjectiu molt productiu en àmbits molt diversos que, a partir dels usos generals en anglès ('que es comporta com un amic' i 'adaptat o favorable a una determinada cosa'), s'utilitza per a crear termes que indiquen facilitat d'ús, posició favorable, adaptació...

Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:

(1) Posposat a un nom per a formar un adjectiu compost, pren solucions diferents:
. [anglès] earth-friendly, eco-friendly --> [català] ecològic -a
. [anglès] business-friendly --> [català] obert -a als negocis
. [anglès] gay-friendly --> [català] gay-friendly (perquè és una forma fixada internacionalment)
. [anglès] hetero-friendly --> [català] hetero-friendly (perquè és una forma fixada internacionalment)

(2) Aplicat a una interfície, per a indicar facilitat de maneig i d'interacció, es tradueix per amigable:
. [anglès] user-friendly interface --> [català] interfície amigable

(3) Aplicat a un nom amb el sentit més pròxim al de la llengua general, es tradueix per amistós -osa:
. [anglès] friendly match --> [català] partit amistós
. [anglès] friendly settlement --> [català] liquidació amistosa
. [anglès] friendly arrangement --> [català] arranjament amistós

Nota

0 CRITERI Adjectiu anglès smart: Traducció 0 CRITERI Adjectiu anglès smart: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Adjectiu anglès smart: Traducció
  • en  smart ball (pilota intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart building (edfici intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart card (targeta intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart city (ciutat intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smart meter (comptador intel·ligent) (EXEMPLE), n
  • en  smartphone (telèfon intel·ligent) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Traducció de paraules concretes>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, l'adjectiu smart anteposat o adjuntat a determinats noms per a indicar l'ús de tecnologia avançada se sol traduir per l'adjectiu intel·ligent, construït en posposició.

Es tracta d'un adjectiu molt productiu des de fa anys en àmbits molt diversos que s'utilitza per a crear termes que indiquen la incorporació de tecnologia avançanda als productes habituals, amb l'objectiu d'oferir uns serveis més complets i més eficients als usuaris.

Ex.: smart city (ciutat que gestiona els serveis amb mecanismes de la societat de la informació i la comunicació)
. smart building (edifici amb cablatge únic per a l'alimentació elèctrica, la connexió telefònica i la connexió informàtica)
. smartphone (telèfon mòbil que permet descarregar aplicacions i navegar per internet)
. smart card (targeta que emmagatzema dades en un xip)
. smart meter (comptador que mesura i transmet a la companyia diverses dades sobre el consum)
. smart ball (pilota de futbol que permet obtenir dades sobre la velocitat de desplaçament o la posició respecte a una línia)

Nota

0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats 0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats

<Aspectes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats
  • ca  Calc adequat: alta costura (EXEMPLE), n f
  • ca  Calc adequat: coixinet (EXEMPLE), n m
  • ca  Calc adequat: ratolí (EXEMPLE), n m
  • ca  Calc adequat: xarxa (EXEMPLE), n f
  • ca  Calc inadequat: *claus (EXEMPLE), n m pl
  • ca  Calc inadequat: *pot de mel (EXEMPLE), n m
  • ca  Calc inadequat: *segrest de diòxid de carboni (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
El calc, que és la traducció literal d'una paraula o un sintagma d'una llengua en una altra llengua, és una de les possibles vies d'integració d'un nou terme. Hi ha vegades, però, que es considera una via adequada i vegades que no:

- Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).

- Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle.
Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.

Nota

  • Per a ampliar la informació sobre manlleus i calcs, podeu consultar el document Manlleus i calcs lingüístics en terminologia en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris? 0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?
  • ca  cardioprotecció dels assistents a un acte (EXEMPLE)
  • ca  ? poliesportiu municipal cardioprotegit (EXEMPLE)
  • ca  ? territori cardioprotegit (EXEMPLE)

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
Tant l'estructura cardioprotegir una persona com l'estructura cardioprotegir un territori es poden considerar vàlides, encara que no són igualment adequades en tots els contextos.

Els motius que avalen aquestes dues estructures són els següents:
(1) Pel que fa a cardioprotegir, és un verb transparent semànticament i ben construït lingüísticament a partir de la forma prefixada cardio-, 'cor', i el verb protegir.
(2) Pel que fa al complement, l'ús més habitual és aplicar cardioprotegir a una persona; ara bé, l'aplicació a un equipament, una zona o un acte públic es pot interpretar com un ús metonímic degut a una voluntat d'economia de la llengua: en comptes de fer funcionar com a complement un grup de persones que es troben en un espai determinat, es pren directament aquest espai com a complement.
Ex.: El nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit; Girona, territori cardioprotegit.

Tot i això, en textos científics o en documentació tècnica d'especialitat, es considera preferible fer servir únicament la primera estructura, és a dir prendre sempre les persones com a complement.

El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, habitualment amb un aparell que pugui actuar en cas d'aturada cardíaca.

Nota

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció
  • ca  Locució adjectival: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adjectival: en color (EXEMPLE), adj
  • ca  Locució adverbial: en efectiu (EXEMPLE), adv
  • ca  Locució adverbial: en paral·lel (EXEMPLE), adv

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
La distinció entre un adjectiu i un adverbi sol ser senzilla en el cas de denominacions formades per una sola paraula, gràcies sobretot a la presència de la flexió en l'adjectiu per concordar amb el gènere i el nombre del nom que complementa.
Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
Ex. 2: adv (treballa bé, treballen bé)

En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)

Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
(1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
(2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)

El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.

Nota

  • Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
    Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]
0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
  • ca  Adjectiu invariable: antimonopoli (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu invariable: multicolor (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu invariable: vivaç (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu locutiu: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu variable: antiretrovíric -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Fals adjectiu defectiu: prenyat -ada (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu sigla: ARV (EXEMPLE), adj sigla

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un adjectiu està compost únicament per la marca adj ('adjectiu').

En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla

En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.

A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.

B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
  • ca  Adjectiu del grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 2: heterospori -òria (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 2: liftat -ada (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 2: lucratiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 3: mut muda (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
En les llengües amb flexió de gènere (com ara les llengües romàniques), és important saber quina és la forma femenina dels adjectius, perquè sovint hi ha variacions morfològiques i ortogràfiques respecte a la forma masculina.

Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)

El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:

(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj

(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Ex. 1: liftat -ada adj
Ex. 2: lucratiu -iva adj
Ex. 3: heterospori -òria adj

(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj

Nota

  • Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües.
0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
  • es  deslucido -da (EXEMPLE), adj
  • es  oblicuo -cua (EXEMPLE), adj
  • fr  adhésif -ive (EXEMPLE), adj
  • fr  défraîchi -ie (EXEMPLE), adj
  • fr  feuillé -ée (EXEMPLE), adj
  • fr  hélicoïdal -ale (EXEMPLE), adj
  • fr  lourd lourde (EXEMPLE), adj
  • gl  sobado -a (EXEMPLE), adj
  • it  rovinato (EXEMPLE), adj
  • pt  usado (EXEMPLE), adj
  • de  gebraucht (EXEMPLE), adj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
En llengües de gènere més o menys pròximes, se segueixen bàsicament dos sistemes diferents per representar la forma femenina dels adjectius:
(1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
(2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.

A. Forma masculina + terminació femenina
- En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
Ex. 1: deslucido -da adj
Ex. 2: oblicuo -cua adj
- En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
Ex. 1: feuillé -ée adj
Ex. 2: défraîchi -ie adj
Ex. 3: hélicoidal -ale adj
Ex. 4: adhésif -ive adj
Ex. 5: lourd lourde adj
- En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
Ex.: sobado -a adj

B. Forma masculina
- En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
Ex. 1 (italià): rovinato adj
Ex. 2 (portuguès): usado adj
Ex. 3 (alemany): gebraucht adj

Nota

  • Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.
0 CRITERI Categoria lèxica adverbi 0 CRITERI Categoria lèxica adverbi

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adverbi
  • ca  Adverbi locutiu: per compte d'altri (EXEMPLE), adv
  • ca  Adverbi no locutiu: reglamentàriament (EXEMPLE), adv

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un adverbi està compost únicament per la marca adv ('adverbi').
Ex.: reglamentàriament adv DRET. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.

Els motius de no afegir-hi cap mena d'informació són els següents:
(1) Morfològicament, els adverbis són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
(2) Sintàcticament, els adverbis no determinen l'estructura d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).

A més, no s'hi utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: per compte d'altri adv NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
0 CRITERI Categoria lèxica interjecció 0 CRITERI Categoria lèxica interjecció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica interjecció
  • ca  gràcies (EXEMPLE), interj
  • ca  Interjecció amb valor admiratiu: escac al rei! (EXEMPLE), interj
  • ca  Interjecció amb valor interrogatiu: preparats? (EXEMPLE), interj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'una interjecció està compost únicament per la marca interj ('interjecció').
Ex.: gràcies interj GRANS MAGATZEMS

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Sintàcticament no pot funcionar a l'interior d'una oració més àmplia (excepte en el cas d'un ús metalingüístic)
(3) Semànticament equival a una oració completa.

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi interj no té mai informació afegida.

Tampoc s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories, perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: va de bo! interj PILOTA VALENCIANA

En la denominació, es recomana indicar amb el signe corresponent en quins casos la interjecció s'utilitza amb valor d'exclamació o de pregunta; en la definició, es recomana la fórmula metalingüística inicial «Expressió amb què...».
Ex. 1: escac al rei! interj ESCACS Expressió amb què un jugador adverteix l'adversari que li ha fet escac.
Ex. 2: preparats? interj Expressió amb què l'starter indica a les tripulacions que es preparin per a la sortida.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu: (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).