Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "expedient" dins totes les àrees temàtiques

expedient de declaració de ruïna expedient de declaració de ruïna

<Dret civil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  expedient de declaració de ruïna, n m
  • ca  expedient de ruïna, n m sin. compl.
  • es  expediente de ruina

<Dret civil>

expedient de mediació expedient de mediació

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  expedient de mediació, n m
  • es  expediente de mediación, n m
  • en  mediation file, n

<02.Procés de mediació > 06.Documentació>

Definició
Conjunt de documents indexats, numerats i ordenats cronològicament corresponents a un procediment de mediació.

Nota

  • L'expedient de mediació inclou les sol·licituds de mediació de les parts, l'acta inicial de mediació, l'acta final de mediació i la declaració de les parts relativa al nombre de sessions realitzades i la data corresponent a cada una d'elles.

    Quan hi ha hagut derivació judicial, a més s'hi inclou l'escrit de comunicació del resultat de la sessió prèvia i, si escau, la comunicació al jutjat de l'inici de la mediació, i el document en què es fa saber al jutjat l'acabament de la mediació.
expedient de registre expedient de registre

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  expedient de registre, n m
  • es  expediente de autorización
  • es  expediente de registro
  • en  application dossier

<Recerca clínica de medicaments > Regulació legal i control de qualitat>

Definició
Conjunt de documents estandarditzats que recullen la informació necessària per al registre d'un nou medicament.

Nota

  • L'expedient de registre s'ha de sotmetre a la consideració de les autoritats pertinents mitjançant una sol·licitud d'autorització de comercialització.
expedient de registre expedient de registre

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  expedient de registre, n m
  • es  expediente de autorización, n m
  • es  expediente de registro, n m
  • fr  dossier de demande d'autorisation, n m
  • en  application dossier, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Conjunt de documents estandarditzats que recullen la informació necessària per al registre d'un nou medicament.

Nota

  • L'expedient de registre s'ha de sotmetre a la consideració de les autoritats pertinents mitjançant una sol·licitud d'autorització de comercialització.
expedient de regulació d'ocupació expedient de regulació d'ocupació

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  expedient de regulació d'ocupació, n m
  • ca  ERO, n m sigla
  • es  expediente de regulación de empleo
  • es  ERE sigla
  • fr  plan de restructuration du personnel
  • en  labour force adjustment plan

<Recursos humans > Relacions laborals i administració de personal > Suspensió i extinció de la relació laboral>

Definició
Procediment administratiu mitjançant el qual una organització, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o derivades de força major, impulsa la suspensió temporal o l'extinció de les relacions laborals d'un grup significatiu de treballadors o també la reducció de la jornada laboral.
expedient de regulació d'ocupació expedient de regulació d'ocupació

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  expedient de regulació d'ocupació, n m
  • ca  ERO, n m sigla
  • es  expediente de regulación de empleo
  • es  ERE sigla
  • fr  procédure de licenciement économique
  • en  labour force adjustment plan
  • en  layoff plan
  • en  LFAP sigla

<Crisi econòmica>

expedient de regulació d'ocupació expedient de regulació d'ocupació

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  expedient de regulació d'ocupació, n m
  • es  expediente de regulación de empleo, n m

<Dret laboral i de la seguretat social>

expedient de regulació d'ocupació expedient de regulació d'ocupació

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  expedient de regulació d'ocupació, n m
  • ca  ERO, n m sigla
  • es  expediente de regulación de empleo
  • es  ERE sigla
  • en  labour force adjustment plan
  • en  redundancy procedure

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral>

Definició
Procediment administratiu mitjançant el qual una empresa duu a terme una regulació d'ocupació.
expedient de regulació d'ocupació expedient de regulació d'ocupació

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  expedient de regulació d'ocupació, n m
  • ca  ERO, n m sigla
  • es  expediente de regulación de empleo
  • es  ERE sigla

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Procediment administratiu que permet a una empresa acomiadar col·lectivament, suspendre temporalment o reduir la jornada d'una part la plantilla o tota per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o derivades de força major.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'article 49.1.i del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, determina com a causa d'extinció dels contractes l'acomiadament col·lectiu fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, sempre que en un període de noranta dies, l'extinció afecti com a mínim: a) deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors; b) el 10 % del nombre de la plantilla de l'empresa en aquelles que ocupin entre cent i tres-cents treballadors, i c) trenta treballadors en les empreses que ocupin més de tres-cents treballadors. També s'entén com a acomiadament col·lectiu l'extinció dels contractes de treball que afecta la totalitat de la plantilla de l'empresa, sempre que el nombre de treballadors afectats sigui superior a cinc, quan es produeix a conseqüència de la cessació total de l'activitat empresarial fonamentada en les quatre causes esmentades: econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
    Es considera que és un acomiadament per causes econòmiques quan dels resultats de l'empresa es desprèn una situació econòmica negativa, en casos com ara l'existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del nivell d'ingressos ordinaris o vendes. En tot cas, s'entén que la disminució és persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell d'ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l'any anterior. Es considera un acomiadament per causes tècniques quan es produeixen canvis, entre altres, en l'àmbit dels mitjans o instruments de producció; es consideren causes organitzatives quan es produeixen canvis, entre altres, en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la manera d'organitzar la producció, i causes productives, quan es produeixen canvis, entre altres, en la demanda dels productes o serveis que l'empresa pretén col·locar en el mercat.
    Quan es tracta de procediments d'acomiadament col·lectiu d'empreses no immerses en un procediment concursal, l'empresa té l'obligació d'abonar les quotes destinades al finançament d'un conveni especial als membres de la plantilla amb cinquanta-cinc anys o més que no tenien la condició de mutualistes l'1 de gener del 1967, tal com s'assenyala en els termes que estableix el text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
    L'empresa que porta a terme un acomiadament col·lectiu que afecta més de cinquanta treballadors ha d'oferir als membres de la plantilla afectats un pla de recol·locació externa mitjançant empreses de recol·locació autoritzades. Aquest pla, dissenyat per a un període mínim de sis mesos, ha d'incloure mesures de formació i orientació professional, atenció personalitzada als treballadors afectats i recerca activa d'ocupació. En tot cas, això no és aplicable en el cas de les empreses que s'hagin sotmès a un procediment concursal. El cost de l'elaboració i la implantació d'aquest pla no ha de recaure en cap cas sobre les persones treballadores, i si l'empresa no compleix aquest pla, els treballadors el poden reclamar.
    Les empreses amb plantilles que superen els cent treballadors, que tinguin beneficis i que portin a terme acomiadaments col·lectius que incloguin treballadors la mitjana d'edat dels quals sigui igual o superior als cinquanta anys sobre el total d'acomiadats han d'efectuar una aportació econòmica al Tresor públic, d'acord amb la disposició addicional setzena de la Llei 27/2011, de l'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social.
    L'acomiadament col·lectiu ha d'anar precedit d'un període de consultes amb els representants legals dels treballadors i treballadores d'una durada no superior a trenta dies naturals, o de quinze en el cas d'empreses de menys de cinquanta treballadors. La consulta amb els representants legals dels treballadors ha de versar, com a mínim, sobre les possibilitats d'evitar o reduir els acomiadaments col·lectius i d'atenuar-ne les conseqüències mitjançant el recurs a mesures socials d'acompanyament, com ara mesures de recol·locació o accions de formació o reciclatge professional per a la millora de l'ocupabilitat. La comissió representativa dels treballadors ha de quedar constituïda amb caràcter previ a la comunicació empresarial d'obertura del període de consultes. A aquest efecte, la direcció de l'empresa ha de comunicar de manera fefaent als treballadors o als seus representants la intenció d'iniciar el procediment d'acomiadament col·lectiu. El termini màxim per a constituir la comissió representativa és de set dies des de la data de la comunicació, llevat que algun dels centres de treball que hagi d'estar afectat pel procediment no tingui representants legals dels treballadors, cas en què el termini és de quinze dies. Un cop transcorregut el termini màxim per a constituir la comissió representativa, la direcció de l'empresa pot comunicar formalment als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral l'inici del període de consultes. La manca de constitució de la comissió representativa no impedeix l'inici i el transcurs del període de consultes, i el fet que es constitueixi amb posterioritat al seu inici no comporta, en cap cas, l'ampliació de la durada.
    La comunicació de l'obertura del període de consultes s'ha de fer mitjançant un escrit adreçat per l'empresari als representants legals dels treballadors, una còpia del qual s'ha de fer arribar a l'autoritat laboral. En aquest escrit s'han de consignar els aspectes següents: a) l'especificació de les causes de l'acomiadament col·lectiu de conformitat amb el que estableix l'apartat; b) el nombre i la classificació professional dels treballadors afectats per l'acomiadament; c) el nombre i la classificació professional dels treballadors contractats habitualment l'últim any; d) el període previst perquè s'efectuïn els acomiadaments; e) els criteris tinguts en compte per a designar els treballadors afectats pels acomiadaments; f) la còpia de la comunicació adreçada als treballadors o als seus representants per la direcció de l'empresa de la intenció d'iniciar el procediment d'acomiadament col·lectiu, i g) els representants dels treballadors que han d'integrar la comissió negociadora o, si s'escau, la indicació de la manca de constitució de la comissió negociadora en els terminis legals. La comunicació als representants legals dels treballadors i treballadores i a l'autoritat laboral ha d'anar acompanyada d'una memòria explicativa de les causes de l'acomiadament col·lectiu, així com de la documentació comptable i fiscal i els informes tècnics en què es fonamenta l'acomiadament. Un cop rebuda la comunicació, l'autoritat laboral l'ha de traslladar a l'entitat gestora de les prestacions per desocupació i ha de sol·licitar, amb caràcter preceptiu, l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre la procedència de la mesura d'acomiadament i sobre el desenvolupament del període de consultes. L'informe s'ha d'evacuar en el termini improrrogable de quinze dies des de la notificació a l'autoritat laboral de la finalització del període de consultes i ha de quedar incorporat en el procediment.
    Durant el període de consultes, les parts han de negociar de bona fe per tal d'assolir un acord. Aquest acord requereix la conformitat de la majoria dels representants legals dels treballadors o, si s'escau, de la majoria dels membres de la comissió representativa dels treballadors sempre que, en tots dos casos, representin la majoria de la plantilla del centre o els centres de treball afectats. L'empresari i la representació dels treballadors poden acordar en qualsevol moment la substitució del període de consultes pel procediment de mediació o arbitratge que sigui aplicable en l'àmbit de l'empresa, que s'ha de desenvolupar dins del termini màxim assenyalat per aquest període.
    L'autoritat laboral ha de vetllar per l'efectivitat del període de consultes i pot remetre, si s'escau, advertències i recomanacions a les parts que no suposen, en cap cas, la paralització ni la suspensió del procediment. Igualment, i sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, l'autoritat laboral pot dur a terme, durant el període de consultes, a petició conjunta de les parts, les actuacions de mediació que siguin convenients amb la finalitat de cercar solucions als problemes plantejats per l'acomiadament col·lectiu.
    Amb la mateixa finalitat, també pot dur a terme funcions d'assistència a petició de qualsevol de les parts o per iniciativa pròpia. Un cop transcorregut el període de consultes, l'empresari n'ha de comunicar el resultat a l'autoritat laboral. Si s'ha arribat a un acord, n'ha de traslladar una còpia íntegra. En cas contrari, ha de remetre als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral la decisió final d'acomiadament col·lectiu que hagi adoptat i les seves condicions. Si en el termini de quinze dies des de la data de l'última reunió celebrada en el període de consultes l'empresari no ha comunicat als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral la seva decisió sobre l'acomiadament col·lectiu, es produeix la caducitat del procediment d'acomiadament col·lectiu.
    Quan l'extinció afecti més del 50 % de la plantilla, l'empresari ha de justificar la venda dels béns de l'empresa, excepte dels que constitueixen el tràfic normal de l'empresa, als representants legals dels treballadors i, també, a l'autoritat competent.
    Una vegada assolit l'acord o comunicada la decisió als representants dels treballadors, l'empresari pot notificar els acomiadaments individualment a les persones treballadores afectades. En tot cas, han d'haver transcorregut com a mínim trenta dies entre la data de la comunicació de l'obertura del període de consultes a l'autoritat laboral i la data d'efecte de l'acomiadament. Els representants legals dels treballadors tenen prioritat de permanència a l'empresa en els supòsits a què es refereix aquest article. Mitjançant conveni col·lectiu o un acord assolit durant el període de consultes, es poden establir prioritats de permanència a favor d'altres col·lectius, com ara treballadors amb càrregues familiars, majors d'una edat determinada o persones amb discapacitat.
    La decisió empresarial es pot impugnar per mitjà de l'acció de conflicte col·lectiu contra l'acomiadament davant la jurisdicció social. La interposició de la demanda per part dels representants dels treballadors paralitza la tramitació de les accions individuals iniciades, fins que es resolgui. L'autoritat laboral pot impugnar els acords adoptats en el període de consultes, si considera que s'han assolit mitjançant frau, dol, coacció o abús de dret als efectes de la seva possible declaració de nul·litat, així com quan l'entitat gestora de les prestacions per desocupació hagi informat que la decisió extintiva empresarial pugui tenir per objecte l'obtenció indeguda de les prestacions per part dels treballadors afectats per inexistència de la causa motivadora de la situació legal de desocupació.
    L'existència de força major, com a causa de l'extinció col·lectiva dels contractes de treball, ha de ser constatada per l'autoritat laboral, sigui quin sigui el nombre de treballadors afectats. El procediment s'inicia mitjançant la sol·licitud de l'empresa, acompanyada dels mitjans de prova que consideri necessaris i comunicació simultània als representants legals dels treballadors, els quals tenen la condició de part interessada en la totalitat de la tramitació del procediment. La resolució de l'autoritat laboral s'ha de dictar, després de les actuacions i els informes indispensables, en el termini de cinc dies des de la sol·licitud i s'ha de limitar, si escau, a constatar l'existència de la força major al·legada per l'empresa, a la qual correspon la decisió sobre l'extinció dels contractes, que produeix efectes des de la data del fet causant de la força major. L'empresa ha de traslladar aquesta decisió als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral. L'autoritat laboral que constati la força major pot acordar que la totalitat o una part de la indemnització que correspongui als treballadors afectats per l'extinció dels contractes sigui satisfeta pel Fons de Garantia Salarial, sense perjudici del dret d'aquest a rescabalar-se respecte de l'empresari.
  • V. t.: acomiadament n m

    V.t.: expedient de regulació temporal d'ocupació n m

    V. t.: suspensió del contracte de treball n f
expedient de regulació temporal d'ocupació expedient de regulació temporal d'ocupació

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  expedient de regulació temporal d'ocupació, n m
  • ca  ERTO, n m sigla
  • es  expediente de regulación temporal d'empleo, n m
  • es  ERTE, n m sigla

<Economia > Crisi econòmica>

Definició
Procediment administratiu mitjançant el qual una organització, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, pot procedir a la suspensió temporal del contracte de treball o a la reducció de la jornada laboral d'una part significativa de la plantilla.

Nota

  • L'expedient de regulació temporal d'ocupació, a diferència de l'expedient de regulació d'ocupació, no implica necessàriament l'extinció del contracte de treball.