Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "extorsi�" dins totes les àrees temàtiques

extorsió extorsió

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  extorsió, n f
  • es  extorsión
  • en  extorsion

<Oftalmologia > Semiologia>

Definició
Desviació de l'eix vertical de l'ull cap enfora.
extorsió extorsió

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  extorsió, n f
  • es  extorsión
  • en  extortion

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a obligar una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o cometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni.
extorsió extorsió

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  extorsió, n f
  • es  extorsión, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  extorsió, n f
  • es  extorsión, n f

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  extorsió, n f
  • es  extorsión

<Dret penal>

Definició
Delicte o falta que consisteix a obligar una persona, per mitjà de la coacció, a realitzar un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del patrimoni d'una tercera persona.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El capítol III del títol XIII del llibre II del Codi penal (CP) del 1995 recull la figura de l'extorsió. A més, l'article 243 del CP disposa que cal castigar amb la pena de presó d'un a cinc anys, sens perjudici de les penes que es poden imposar pels actes de violència física realitzats, els qui, amb ànim de lucre, incorrin en un delicte d'extorsió.
    El bé jurídic protegit és indiscutiblement el patrimoni, perquè el subjecte que amb violència o intimidació porta a terme un acte o un negoci jurídic de contingut patrimonial en queda desposseït. La Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 27.6.1992 i la STS del 25.3.1993 exigeixen, a més, la concurrència amb ànim de lucre o amb defraudació. Aquesta és la conclusió de la redacció típica de la figura i del fet que estigui recollida en el títol XIII del CP, amb la particularitat que el CP dedica un capítol a la figura penal, tradicionalment inclosa en el capítol dedicat al robatori, amb què només té en comú el fet de constituir una agressió de caràcter patrimonial i la utilització de violència o d'intimidació.
    El caràcter econòmic del delicte obliga a concloure que si l'objectiu de l'extorsió no és de naturalesa patrimonial, pot constituir una altra infracció penal (normalment, un delicte de coaccions), però no es considera el delicte descrit en l'article 243 del CP. La figura legal recull una doble modalitat de comportament típic: obligar el subjecte passiu, amb violència o intimidació, a realitzar un acte o un negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d'una tercera persona, d'una banda, o obligar-lo, amb els mateixos mitjans, a ometre un acte o a concloure un negoci jurídic en perjudici del patrimoni propi o aliè, de l'altra. És un delicte dolós que, a causa de l'estructura típica, requereix la presència de dolus directe.
    La doctrina i la jurisprudència (STS del 27.6.1992 i STS del 25.3.1993) interpreten que el nucli de la prohibició està constituït pel fet de doblegar la voluntat de la víctima mitjançant actes de violència física o de coacció psíquica per a aconseguir la realització o l'omissió d'un acte o d'un negoci jurídic objectivament susceptibles de causar un perjudici en el patrimoni propi o en el de terceres persones. D'aquesta situació, se'n desprenen dues idees: a) que l'acte o el negoci jurídic realitzat o omès a causa de l'extorsió ha de ser un acte de contingut patrimonial, és a dir, ha de comportar objectivament la possibilitat de menyscabament econòmicament avaluable, i b) que l'expressió legal en perjudici no expressa l'exigència típica d'una motivació especial de l'acció ni tampoc l'exigència, als efectes de consumació del delicte, d'una lesió efectiva i material del patrimoni. El delicte es consuma en el moment en què, per mitjà de violència o d'intimidació, s'aconsegueix doblegar la voluntat de la víctima, que realitza o omet l'acte o negoci de contingut patrimonial que constitueix el resultat típic (STS del 15.11.1994).
    Així doncs, és dogmàticament possible l'apreciació de la temptativa en tots els casos en què el subjecte actiu, després d'haver emprat violència o intimidació sobre el subjecte passiu, no aconsegueixi doblegar la seva voluntat. El precepte remet de manera expressa a les regles del concurs d'infraccions per actes de violència física realitzats, però en canvi no diu res amb relació als actes d'intimidació realitzats. Aquest fet obliga a fixar els límits de la violència i la intimidació que, a causa del caràcter típic, són absorbides per l'extorsió. Sembla plausible entendre, amb referència als actes de violència, que l'absorció s'ha de desprendre de la falta de maltractament d'obra (art. 617.2 CP) i, amb referència als actes d'intimidació, s'ha de despendre del delicte d'amenaces immediates (art. 169.2 CP) i de la falta d'amenaces (art. 620.1 CP). En canvi, cal que els casos dels delictes contra la vida, del delicte i la falta de lesions i de les amenaces de futur, condicionals o no, es regeixin les regles del concurs d'infraccions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  extorsió, n f
  • es  extorsión

<Dret>

Definició
Acció d'extorquir.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  extorsió, n f

<Oftalmologia>

Definició
Desviació de l'eix vertical de l'ull cap enfora.
extorsió extorsió

<Anatomia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  extorsió, n f

<Anatomia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Rotació forçada d'un òrgan.
extorsió doble extorsió doble

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  extorsió doble, n f
  • es  doble ataque por ransomware, n m
  • es  doble extorsión, n f
  • es  doble extorsión con ransomware, n f
  • es  ransomware de doble extorsión, n m
  • fr  double extorsion, n f
  • en  double extortion, n
  • en  double extortion ransomware attack, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definició
Atac amb programari de segrest que, a banda de xifrar les dades de la víctima, incorpora un factor addicional d'extorsió per mitjà de la sostracció d'informació confidencial i l'amenaça de publicar-la si no es fa efectiu el rescat.

Nota

  • L'extorsió doble forma part d'un grup d'atacs amb programari de segrest que incorporen factors addicionals d'extorsió a l'acció inicial de restringir totalment o parcialment l'accés als fitxers d'un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners: l'extorsió doble, l'extorsió triple i l'extorsió quàdruple.
extorsió quàdruple extorsió quàdruple

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  extorsió quàdruple, n f
  • es  cuádruple extorsión, n f
  • fr  quadruple extorsion, n f
  • en  quadruple extortion, n
  • en  quadruple extortion ransomware attack, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definició
Atac amb programari de segrest que incorpora un factor addicional d'extorsió a un atac d'extorsió triple per mitjà de la implicació de terceres parts d'interès, sobretot clients o inversors.

Nota

  • L'extorsió quàdruple forma part d'un grup d'atacs amb programari de segrest que incorporen factors addicionals d'extorsió a l'acció inicial de restringir totalment o parcialment l'accés als fitxers d'un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners: l'extorsió doble, l'extorsió triple i l'extorsió quàdruple.