Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "extremar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se? 0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esports>

Definició
Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.

D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.

En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:

(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar

Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.

Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:

Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs

Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular

El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.

El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.

Nota

0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se? 0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<01 Conceptes generals de l'esport>, <50 Fitxes de criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  0 CRITERI escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>

Definició
Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.

D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.

En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:

(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar

Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.

Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:

Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs

Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular

El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.

El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.

Nota

0 CRITERI temps violent, temps sever, temps perillós, temps greu, temps extrem o temps advers? 0 CRITERI temps violent, temps sever, temps perillós, temps greu, temps extrem o temps advers?

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI temps violent, temps sever, temps perillós, temps greu, temps extrem o temps advers?
  • es  tiempo extremo, n m
  • es  tiempo peligroso, n m
  • es  tiempo severo, n m
  • es  tiempo violento, n m
  • fr  temps violent, n m
  • en  severe weather, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Es considera que la forma adequada és temps violent (nom masculí), i no *temps sever, *temps perillós, *temps greu, *temps extrem ni *temps advers.

Els motius de la tria de temps violent (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT que reconsidera una decisió anterior) són els següents:
(1) És una denominació semànticament motivada, ja que la característica principal dels fenòmens meteorològics associats a aquest temps és la intensitat que presenten respecte als fenòmens meteorològics habituals.
(2) Té el suport dels especialists consultats com a alternativa al calc temps sever.
(3) Es documenta en l'àmbit.

En canvi, *temps sever, *temps perillós, *temps extrem i *temps advers presenten problemes d'adequació semàntica:
- *Temps sever, calc de l'anglès severe weather, és inadequat perquè no s'ajusta als significats que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans prescriu per a sever -a: 'gens indulgent amb les faltes o les febleses' i 'estricte o rígid en el seguiment d'una llei o una norma'. En anglès, en canvi, també significa 'greu', 'extrem', 'important', etc., sentits que la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans ha desestimat explícitament per al català.
- *Temps perillós és inadequat perquè l'anomenat severe weather actualment només inclou fenòmens convectius, de manera que en queden fora altres fenòmens igualment perillosos (com ara onades de calor o de fred, nevades intenses i vent fort) i també perquè el Servei Meteorològic de Catalunya ja fa sevir aquesta etiqueta quan la pluja, la neu, el vent, la calor o el fred superen un llindar determinat.
- *Temps extrem és inadequat perquè habitualment s'utilitza per a fer referència a fenòmens meteorològics molt inusuals en una zona o en una època determinades.
- *Temps advers és inadequat perquè podria designar qualsevol fenomen meteorològic desfavorable per a la realització d'una acció o activitat, sense necessitat que fos violent.

Finalment, *temps greu té el problema que greu és un adjectiu poc usual en l'àmbit de la meteorologia (a diferència del que succeeix en l'àmbit de la medicina, per exemple).

El temps violent és l'estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.

Nota

  • 1. En la meteorologia europea en un principi s'incloïen dintre el temps violent els fenòmens perillosos de tipus no convectiu, però actualment es tendeix a incloure-hi només els fenòmens convectius, tal com fa la meteorologia americana.
  • 2. El Consell Supervisor del TERMCAT ja havia desestimat anteriorment l'ús de sever -a en l'àmbit mèdic per a traduir l'adjectiu anglès severe; en aquest àmbit es proposen com a formes equivalents en català greu o intens -a.
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de temps violent al Cercaterm i la Neoloteca.
adjectiu no graduable adjectiu no graduable

<Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  adjectiu no graduable, n m
  • es  adjetivo no graduable, n m
  • fr  adjectif non-gradable, n m
  • en  extreme adjective, n
  • en  non-gradable adjective, n

<Lingüística>

Definició
Adjectiu que no es pot utilitzar en els modes comparatiu i superlatiu i que no es pot modificar per indicar una gradació.
artròdesi amb excisió d'extrems ossis artròdesi amb excisió d'extrems ossis

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  artròdesi amb excisió d'extrems ossis
  • en  arthrodesis with excision of bone ends

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

atac pels extrems atac pels extrems

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  atac pels extrems, n m
  • ca  atac per les bandes, n m
  • es  ataque por el flanco
  • es  ataque por las alas
  • fr  attaque par les ailes
  • it  attacco laterale
  • en  side attack
  • de  Angriff über die Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Atac en què l'equip avança per una banda del camp de joc.
atac pels extrems atac pels extrems

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>, <09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 02 Hoquei sobre herba>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atac pels extrems, n m
  • ca  atac per les bandes, n m
  • ca  atac per les ales [HOQUEI HER], n m sin. compl.
  • es  ataque por el flanco
  • es  ataque por las alas
  • fr  attaque par les ailes
  • en  side attack
  • en  wing attack [HOQUEI HER]

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>, <Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 02 Hoquei sobre herba>

Definició
Atac en què l'equip avança cap a la porteria contrària per una banda del camp de joc.
autotransfusió de sang extreta prèviament autotransfusió de sang extreta prèviament

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  autotransfusió de sang extreta prèviament
  • en  transfusion of previously collected autologous blood

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

càpsula extrema càpsula extrema

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  càpsula extrema, n f
  • es  cápsula extrema
  • en  extreme capsule

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conjunt de fibres que conformen la substància blanca subcortical de l'ínsula.

Nota

  • La càpsula extrema es troba situada entre l'ínsula i el claustre i és una via de comunicació bidireccional entre aquestes dues àrees i les àrees de Broca i de Wernicke.
càpsula extrema càpsula extrema

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  càpsula extrema, n f
  • es  cápsula extrema
  • en  extreme capsule

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conjunt de fibres que conformen la substància blanca subcortical de l'ínsula.

Nota

  • La càpsula extrema es troba situada entre l'ínsula i el claustre i és una via de comunicació bidireccional entre aquestes dues àrees i les àrees de Broca i de Wernicke.