Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fàbrica" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  alfabagueta, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Bergia capensis L.
  • nc  Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfabigueta, n f var. ling.
  • ca  aufabigueta, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Lindernia dubia (L.) Pennell

<Botànica > escrofulariàcies>

aquest teixit és delicat aquest teixit és delicat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquest teixit és delicat
  • es  este tejido es delicado
  • fr  c'est un tissu très délicat
  • pt  este tecido é delicado
  • en  this is a delicate fabric

<Grans Magatzems > Conversa>

atavellat de doble fontura atavellat de doble fontura

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atavellat de doble fontura, n m
  • es  atabillado a doble fontura
  • fr  bourrelet à mailles jetées
  • fr  tricot crêpe à mailles jetées sin. compl.
  • en  bourrelet (warp-knitted)
  • en  raschel crêpe fabric [US] sin. compl.
  • en  (warp-knitted) crêpe sin. compl.
  • cod  3.07.05

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit de doble cara caracteritzat per un efecte prisat horitzontal per la cara del dret.

Nota

  • cf. ISO/4921: passada
  • Per a produir aquest teixit en una màquina Raschel de doble fontura s'ha de teixir un nombre de passades per unitat de longitud més gran en una fontura que en l'altra.
  • ≠ teixit atavellat (3.03.23)
  • ≠ teixit de crep (3.01.26)
atles de fantasia atles de fantasia

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles de fantasia, n m
  • es  atlas de fantasía
  • fr  atlas fantasie
  • en  fancy atlas fabric
  • cod  3.05.21

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura, semblant a un atles simple o un de doble, en què la direcció del moviment transversal dels fils pot canviar diverses vegades en una seqüència i el moviment dels fils pot ultrapassar l'espai d'una columna per passada.

Nota

  • La il·lustració representa un teixit que als Estats Units d'Amèrica es denomina atles compost 2X1.
atles doble amb dues barres de passadors atles doble amb dues barres de passadors

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles doble amb dues barres de passadors, n m
  • es  atlas doble a dos peines
  • fr  double atlas
  • fr  atlas double sous une aiguille sin. compl.
  • en  double atlas
  • en  double traverse warp fabric sin. compl.
  • en  double vandyke sin. compl.
  • en  two (guide) bar atlas sin. compl.
  • cod  3.05.18

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura que està format per dues estructures de lligat d'atles que evolucionen en direccions oposades.

Nota

  • cf. ISO/4921: lligat d'atles
  • El teixit es produeix mitjançant el lligat d'atles de dues barres de passadors amb enfilada completa, cada una de les quals treballa com en el cas d'un atles simple, però en direccions oposades.
  • ≠ atles doble (3.05.06)
atles simple atles simple

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  atles simple, n m
  • es  atlas simple
  • fr  atlas simple à une aiguille
  • en  single atlas
  • en  shadow stripe fabric sin. compl.
  • en  single (guide) bart atlas fabric sin. compl.
  • en  single needle atlas sin. compl.
  • en  single traverse warp sin. compl.
  • en  vandyke fabric sin. compl.
  • cod  3.05.05

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Teixit de punt per ordit d'una fontura que consisteix en una estructura de lligat d'atles.

Nota

  • cf. ISO/4921: lligat d'atles
  • Per a produir aquest teixit, una barra de passadors, amb enfilada completa, executa desplaçaments laterals successius d'una agulla durant un nombre determinat de passades, i seguidament torna de la mateixa manera a l'agulla inicial.
  • ≠ atles doble (3.05.06)
  • ≠ atles doble amb dues barres de passadors (3.05.18)
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  fabària, n f alt. sin.
  • nc  Sedum telephium L. subsp. fabaria (W.D.J. Koch) Kirschl.
  • nc  Sedum fabaria W.D.J. Koch sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>