Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fabulós" dins totes les àrees temàtiques

abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests] abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests]

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests], n m
  • es  abuso deshonesto, n m

<Dret penal>

acabalat | acabalada acabalat | acabalada

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acabalat | acabalada, adj
  • ca  cabalós | cabalosa, adj sin. compl.
  • es  acaudalado | acaudalada

<Dret>

Definició
Que té molts cabals.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Tot i que era una família molt acabalada i van poder contractar un advocat molt competent, no van poder evitar que el seu fill entrés a la presó.

    Ex.: Tot i ser una persona molt cabalosa, la justícia actuarà de la mateixa manera.
amb seguretat en fallades amb seguretat en fallades

<Treball > Seguretat i salut en el treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amb seguretat en fallades, adj
  • es  a prueba de fallos
  • es  de seguridad intrínseca
  • fr  à sécurité intégrée
  • fr  à sécurité intrinsèque
  • fr  à sûreté intégrée
  • en  fail-safe

<Treball > Seguretat i salut en el treball>

Definició
Proveït, un dispositiu, un aparell o una màquina, de seguretat en fallades.
amb seguretat en fallades amb seguretat en fallades

<Indústria > Béns d'equipament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amb seguretat en fallades, adj
  • es  a prueba de fallos
  • es  de seguridad intrínseca
  • fr  à sécurité intégrée
  • fr  à sécurité intrinsèque
  • fr  à sûreté intégrée
  • en  fail-safe

<Indústria > Béns d'equipament>

Definició
Proveït, un dispositiu, un aparell o una màquina, de seguretat en fallades.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f
  • ca   n f sigla
  • es   n m
  • es   n m
  • es   n m sigla
  • en   n
  • en   n sigla

<Química > Enginyeria química>

Definició
anàlisi modal de fallades i efectes anàlisi modal de fallades i efectes

<Normalització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  anàlisi modal de fallades i efectes, n f
  • ca  AMFE, n f sigla
  • es  análisis del modo y del efecto del fallo
  • es  análisis modal de fallos y efectos
  • es  AMFE sigla
  • fr  AMDE
  • fr  analyse des modes de défaillance et de leurs effets
  • en  failure mode and effect analysis
  • en  failure mode and effects analysis
  • en  failure mode effects analysis
  • en  FMEA
  • de  Fehlermöglichkeits und Einflussanalyse
  • de  FMEA sigla

<Normalització>

Definició
Mètode d'avaluació basat en una anàlisi sistemàtica de l'origen de les fallades possibles d'un sistema, dels efectes que hi produeixen i de la gravetat de cadascuna, amb la intenció de modificar els elements susceptibles de provocar-les.
assecador de cabells assecador de cabells

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  assecador de cabells, n m
  • ca  eixugacabells, n m
  • es  secador de pelo, n m
  • fr  sèche-cheveux, n m
  • pt  secador de cabelos, n m
  • en  hairdryer, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrodomèstics>

beierol beierol

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  beierol, n m
  • nc  Ammophila sabulosa

<Zoologia > Insectes>

blet laciniat blet laciniat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet laciniat, n m
  • ca  herba de ventre, n f alt. sin.
  • ca  osagra, n f var. ling.
  • nc  Atriplex laciniata L.
  • nc  Atriplex arenaria J. Woods var. ling.
  • nc  Atriplex sabulosa Rouy var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

blet laciniat blet laciniat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet laciniat, n m
  • ca  herba de ventre, n f alt. sin.
  • ca  osagra, n f var. ling.
  • nc  Atriplex laciniata L.
  • nc  Atriplex arenaria J. Woods var. ling.
  • nc  Atriplex sabulosa Rouy var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>