Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "facultat" dins totes les àrees temàtiques

capacitat cognoscitiva capacitat cognoscitiva

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  capacitat cognoscitiva, n f
  • ca  facultat cognoscitiva, n f sin. compl.
  • es  capacidad cognoscitiva, n f
  • es  facultad cognoscitiva, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

capacitat intel·lectiva capacitat intel·lectiva

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  capacitat intel·lectiva, n f
  • ca  facultat intel·lectiva, n f sin. compl.
  • es  capacidad intelectiva, n f
  • es  facultad intelectiva, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

capacitat volitiva capacitat volitiva

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  capacitat volitiva, n f
  • ca  facultat volitiva, n f sin. compl.
  • es  capacidad volitiva, n f
  • es  facultad volitiva, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

facultat de recuperació possessòria facultat de recuperació possessòria

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  facultat de recuperació possessòria, n f
  • ca  interdictum proprium [la], n m sin. compl.
  • ca  recuperació possessòria, n f sin. compl.
  • es  facultad de recuperación posesoria, n f
  • es  interdictum proprium, n m
  • es  recuperación posesoria, n f

<Dret administratiu > Posició jurídica de l'Administració>, <Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definició
Potestat d'una administració pública de recuperar per si mateixa la possessió indegudament perduda de béns i drets del seu patrimoni.

Nota

  • Interdictum proprium significa literalment 'interdicte del que és propi'.
facultat dominical facultat dominical

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  facultat dominical, n f
  • es  facultad dominical, n f

<Dret administratiu > Urbanisme>

Definició
Qualsevol de les facultats relatives a l'ús del sòl i l'edificació que l'ordenament jurídic reconeix o atorga al titular d'un bé immoble segons l'estat, classificació, característiques objectives i destinació que té aquest bé.
facultat universitària facultat universitària

<Pedagogia. Ensenyament > Organització escolar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  facultat universitària, n f
  • es  facultad universitaria
  • en  university faculty

<Pedagogia. Ensenyament > Organització escolar>

facultat urbanística facultat urbanística

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  facultat urbanística, n f
  • es  facultad urbanística, n f

<Dret administratiu > Urbanisme>

Definició
Capacitat d'un propietari d'exercir el dret de propietat del sòl pel que fa a urbanització, d'acord amb la legislació i el planejament urbanístics.

Nota

  • Les facultats urbanístiques no es poden adquirir per silenci administratiu si contravenen la legislació o el planejament urbanístic.
junta de facultat junta de facultat

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 5a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  junta de facultat, n f
  • es  junta de facultad, n f
  • en  faculty board, n

<Gestió universitària > Òrgans de govern / Governing bodies>

potestat de recuperació possessòria potestat de recuperació possessòria

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  potestat de recuperació possessòria, n f
  • ca  facultat de recuperació possessòria, n f sin. compl.
  • ca  recuperació possessòria, n f sin. compl.
  • es  facultad de recuperación posesoria
  • es  potestad de recuperación posesoria
  • es  recuperación posesoria

<Dret públic>

Definició
Potestat d'una administració pública de recuperar per si mateixa la possessió indegudament perduda de béns i drets del seu patrimoni.

Nota

  • L'article 55 de la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (LPAP) recull que les administracions poden recuperar per si mateixes la possessió de béns i drets que hagin perdut indegudament. En el cas que els béns siguin demanials, la potestat es pot exercir quan sigui; en canvi, si són béns patrimonials, la recuperació de la possessió per via administrativa requereix que l'inici del procediment s'hagi notificat abans que transcorri un any, des de l'endemà de la usurpació. Transcorregut aquest temps, per a recuperar la possessió s'han d'exercir les accions corresponents davant dels òrgans de la jurisdicció civil.
    Així doncs, l'Administració pot establir una situació possessòria preexistent, i evitar, d'aquesta manera, la pertorbació de terceres persones; es configura com una potestat d'autotutela únicament reconeguda a les administracions públiques d'àmbit territorial.
    En el cas de béns i drets de l'Administració general de l'Estat, l'inici del procés de recuperació comença amb un acord del delegat d'Economia i Hisenda del lloc on radiquin, que ha d'informar el director general del Patrimoni de l'Estat, o directament pot començar per aquest. Si aquests béns i drets estan adscrits a un organisme públic o afecten un departament ministerial, la competència és del president o director d'aquests i del ministre titular, i s'ha d'informar de les mesures adoptades a la Direcció General. Si els béns i drets són d'organismes públics vinculats a l'Administració general de l'Estat o en depenen, la competència correspon als directors o presidents d'aquests organismes.
    El procediment que es desenvolupi ha d'establir una audiència prèvia amb la persona interessada i un requeriment a l'ocupant perquè cessi la seva actuació en un termini màxim de vuit dies; en cas de resistència es procedeix al desallotjament (fins i tot de manera coercitiva, mitjançant l'auxili de les forces i cossos de seguretat o la imposició de multes coercitives de fins a un cinc per cent del valor dels béns ocupats, reiterades per períodes de vuit dies fins que s'aconsegueixi el fi) i, en aquest cas, és l'usurpador qui ha d'assumir les despeses derivades de la tramitació del procediment de recuperació, juntament amb l'import dels danys i perjudicis ocasionats, també per mitjà d'un procediment de constrenyiment.
    El desnonament administratiu és una modalitat de la potestat de recuperació que la LPAP també recull i que permet que l'Administració pública recuperi per via administrativa la possessió dels béns demanials quan decaiguin o desapareguin el títol, les condicions o les circumstàncies que legitimaven que terceres persones les ocupessin.
    També la regulació sobre els ens locals fixa aquesta potestat. L'article 82 de la Llei 7/1985, del 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local recull la prerrogativa de les entitats locals referent a la recuperació per si mateixes de la seva possessió en qualsevol moment, en cas de béns de domini públic, i en el termini d'un any si es tracta de béns patrimonials.
    D'altra banda, l'article 71 del Reial decret 1372/1986, del 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de béns de les entitats locals recull el procediment de recuperació per via administrativa, previ acord de la corporació corresponent, que s'ha d'acompanyar dels documents acreditatius de la possessió, excepte si es tracta de repel·lir usurpacions recents. El precepte recorda que es tracta d'un privilegi de què disposen també les corporacions locals, que els permet utilitzar tots els mitjans compulsoris legalment admesos per a poder recuperar la possessió dels seus béns, sense que això sigui obstacle que els fets d'usurpació que tinguin aparença de delicte es posin en coneixement de l'autoritat judicial.
  • V. t.: desnonament administratiu n m
  • V. t.: interdictum proprium n m
  • V. t.: potestat d'investigació n f
usdefruit amb facultat de disposició usdefruit amb facultat de disposició

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  usdefruit amb facultat de disposició, n m
  • es  usufructo con facultad de disposición

<Dret civil>

Definició
Usdefruit que faculta els titulars a disposar dels béns usufructuats d'acord amb el títol de constitució.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • En el dret català, l'usdefruit amb facultat de disposició és regulat pels articles del 561-21 al 561-24 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu als drets reals.
    La facultat de disposar s'ha d'exercir a títol onerós (art. 561-21.2 CCCat). En cas que s'atorgui la facultat de disposar a títol gratuït, s'ha d'expressar amb claredat (art. 561-21.3 CCCat). Per regla general, la contraprestació que obté l'usufructuari o usufructuària ha de ser de disposició lliure, sense que hi hagi cap mena d'efecte de subrogació si no consumeix la contraprestació rebuda.
    L'exercici de la facultat de disposar queda sotmès a una sèrie de restriccions. Si l'exercici de la facultat s'ha subordinat a l'obtenció del consentiment de diverses persones, n'hi ha prou amb el consentiment de la majoria de quotes o drets, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa (art. 561-22.2 CCCat). Aquesta previsió està pensada per als casos en què el consentiment l'han de prestar persones que són cotitulars per quotes d'alguna posició jurídica (generalment, els nus propietaris), però no resol el cas en què les persones que han de consentir no tenen aquesta condició; si té lloc aquest cas, sembla que n'hi ha d'haver prou amb el consentiment de la majoria de persones.
    Si l'exercici de la facultat de disposar s'ha subordinat al cas de necessitat, l'usufructuari o usufructuària només pot disposar dels béns per a satisfer necessitats pròpies i de la seva família o parella, sempre que abans hagi disposat dels béns propis que no siguin necessaris per a la vida o per a l'exercici de la seva professió i els hagi consumit (art. 561-23.1 i 2 CCCat). Per a exercir la facultat de disposició no cal, en principi, el consentiment del nu propietari o nua propietària, però l'usufructuari o usufructuària respon dels perjudicis causats per la seva extralimitació (art. 561-23.4 CCCat). Per tal de controlar si la facultat s'ha emprat correctament, l'usufructuari usufructuària ha de notificar l'acte dispositiu als nus propietaris (art. 561-23.3 CCCat). La part de la contraprestació no consumida en la satisfacció de les necessitats queda subrogada en l'usdefruit (art. 561-24.2 CCCat).
    En cas que s'acumulin les dues restriccions anteriors, l'usufructuari o usufructuària pot recórrer als jutges per a obtenir l'autorització si no la hi donen la persona o les persones legitimades per a fer-ho (art. 561-22.3 CCCat).
  • V. t.: usdefruit n m