Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "falsar" dins totes les àrees temàtiques

bandera falsa bandera falsa

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  bandera falsa, n f
  • es  bandera falsa, n f
  • fr  faux drapeau, n m
  • en  false flag, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definició
Pista enganyosa col·locada deliberadament durant el desenvolupament d'una acció en l'entorn digital per un hacker, de manera que el responsable real queda encobert i el rastre incrimina una entitat o un país determinats.
baula mestra baula mestra

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  baula mestra, n f
  • ca  baula ràpida, n f
  • es  eslabón de empalme, n m
  • es  eslabón maestro, n m
  • es  eslabón rápido, n m
  • fr  attache rapide, n m
  • fr  maillon maître, n m
  • fr  maillon rapide, n m
  • it  falsa maglia, n f
  • en  chain quick link, n
  • en  master link, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Baula de la cadena d'una bicicleta que és fàcil de manipular, generalment sense necessitat d'eines, utilitzada per a obrir o tancar amb rapidesa la cadena.

Nota

  • La baula mestra sol tenir un color diferent de la resta de baules de la cadena, de manera que pugui ser reconeguda fàcilment.
belleraca belleraca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

bloquejar-se bloquejar-se

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  bloquejar-se, v intr pron
  • ca  blocar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  fallar, v intr sin. compl.
  • ca  penjar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  bloquearse
  • es  colgarse
  • fr  se bloquer
  • fr  se planter
  • fr  tomber en panne
  • en  crash, to

<Localització > Terminologia>

Definició
Deixar de funcionar correctament, un component de maquinari o de programari, sovint de manera sobtada i inesperada.

Nota

  • Un component bloquejat deixa de respondre correctament a les ordres de l'usuari, de manera que el seu funcionament esdevé més lent o queda suspès, o bé deixa de funcionar completament i requereix que es reiniciï. Col·loquialment és habitual l'ús de la forma penjar-se.
boca falsa boca falsa

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  boca falsa, n f
  • es  falsa embocadura
  • fr  fausse bouche
  • fr  fausse tête
  • en  false portal

<Trànsit > Via > Trams>

Definició
Boca d'un túnel construït a cel obert i després cobert.
bolet de greix bolet de greix

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bolet de greix, n m
  • ca  falsa múrgola, n f sin. compl.
  • nc  Gyromitra esculenta

<Botànica>

Definició
Bolet primaveral, semblant a una múrgola però de barret arrodonit, brunenc, sovint tòxic però comestible si prèviament ha estat assecat.
bossa gingival bossa gingival

<Anatomia patològica>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bossa gingival, n f
  • ca  bossa falsa, n f sin. compl.
  • ca  bossa piorreica, n f sin. compl.
  • ca  pseudobossa, n f sin. compl.

<Anatomia patològica>, <Odontoestomatologia>

Definició
Bossa que es forma entre la geniva lliure i la dent, deguda a una hiperplàsia gingival i sense que hi hagi migració apical.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja gran, n f
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ericoide, n f alt. sin.
  • ca  fusta, n f alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del setge ver, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  terretes, n f pl alt. sin.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand.

<Botànica > cistàcies>

botja gran botja gran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja gran, n f
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ericoide, n f alt. sin.
  • ca  fusta, n f alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del setge ver, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  terretes, n f pl alt. sin.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand.

<Botànica > cistàcies>