Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "falsar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex híspid, n m
- ca mansega falsa, n f alt. sin.
- ca manseguerota, n f alt. sin.
- ca sisca borda, n f alt. sin.
- nc Carex hispida Willd. in Schkuhr
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex híspid, n m
- ca mansega falsa, n f alt. sin.
- ca manseguerota, n f alt. sin.
- ca sisca borda, n f alt. sin.
- nc Carex hispida Willd. in Schkuhr
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca cúpula falsa, n f
- ca cúpula fingida, n f
- es cúpula falsa
- es cúpula fingida
<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>
Definició
<Escultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca centenell, n m
- es falsa escuadra
<Arts > Escultura>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca clau falsa, n f
- es llave falsa, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clau falsa, n f
- es llave falsa
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Es tracta d'un element típic del delicte de robatori amb força en les coses (art. 238.4 Codi penal [CP]). Hi ha modalitat de robatori amb força en les coses sempre que hagi servit al subjecte actiu del robatori per a accedir al lloc en què es trobava la cosa objecte d'apoderament (art. 237 CP).
La declaració de l'ús de clau falsa com a modalitat de força en les coses significa una evident extensió normativa d'aquest concepte. El Codi dona una definició de clau falsa que ultrapassa clarament el sentit que quotidianament se sol atribuir a aquesta expressió. Així, l'article 239 del CP estableix que es consideren claus falses, en primer lloc, els rossinyols i altres instruments anàlegs; en segon lloc, les claus legítimes perdudes pel propietari o obtingudes per un mitjà que constitueixi una infracció penal, i, finalment, totes les claus que no siguin les destinades pel propietari a obrir el pany violentat pel reu, una circumstància en què tenen cabuda els casos en què es fa una còpia de la clau autèntica. Sobre els punts anteriors, el Tribunal Suprem ha declarat diverses vegades (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 12.1.1994, ponent: Martín Canivell) que s'han de considerar falses les claus sostretes al propietari mitjançant la comissió prèvia d'un delicte de robatori o d'un delicte o falta de furt, estafa o apropiació indeguda. Aquesta afirmació exclou els casos en què es fa servir una clau que es té en guarda o custòdia (STS del 14.5.1992, ponent: De Vega Ruiz). No obstant això, la qüestió que només s'hagin de considerar falses les claus «obtingudes per un mitjà que constitueixi infracció penal» pot plantejar problemes en els casos en què es produeix una sostracció de la clau, però el subjecte actiu només actua amb l'ànim d'utilitzar-la. En aquests casos pot faltar l'ànim de lucre en l'apoderament i requereixen infraccions penals com, per exemple, el furt. La jurisprudència del Tribunal Suprem, però, que sembla encara no haver-se plantejat aquest problema interpretatiu (STS del 22.12.1998, ponent: De Vega Ruiz).
Pel que fa al cas de pèrdua de les claus per part del propietari, la jurisprudència ha afirmat que aquesta circumstància no hi concorre si la clau és al pany de la porta que posteriorment s'obre (STS del 22.12.1997, ponent: Jiménez Villarejo). L'article 239 del CP estableix en el paràgraf final que també cal considerar claus les targetes magnètiques o perforades i els comandaments o instruments d'obertura a distància. Amb aquesta clàusula sembla que l'òrgan legislador ha intentat donar una resposta als problemes amb què s'havia trobat la jurisprudència en els casos en què s'emprava una tarjeta perduda o sostreta per a obtenir diners en un caixer automàtic. En aquests casos, el Tribunal Suprem afirmava l'existència de clau falsa i aquesta idea s'ha mantingut després de l'entrada en vigor del Codi del 1995 (STS del 29.11.1997, ponent: García Ancos i STS del 29.9.2004, ponent: Delgado García), de manera que l'obtenció de diners en caixers automàtics amb targetes sostretes per mitjà d'una infracció penal o que el propietari ha perdut es considera que constitueix un delicte de robatori amb força.
No obstant això, aquesta jurisprudència sembla no tenir gaire en compte que, en la definició general de robatori amb força de l'article 237 del CP, s'estableix que l'ús de la força (de la clau falsa en aquest cas) ha de servir per a accedir al lloc on són les coses objecte d'apoderament. Aquest no és el cas habitual dels caixers automàtics, en què la tarjeta no serveix per a accedir al lloc on hi ha els diners, sinó, en tot cas, per a fer que els diners surtin del caixer.
Tot sembla indicar que apreciar un robatori amb força en aquests casos comporta una extensió anàloga dels límits legals d'aquesta figura delictiva (vot particular del magistrat Andrés Ibáñez en la STS del 22.01.2003). L'afirmació que en tot cas hi ha força si la tarjeta es fa servir per a entrar al local on es troba el caixer és molt qüestionable, ja que, com a regla general, els mecanismes d'obertura de les portes d'aquests recintes es poden accionar amb instruments diferents a la tarjeta que després s'utilitza en el caixer i, en aquestes circumstàncies, resulta difícil parlar pròpiament de clau.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cobalt, n m
- es falsa limbada, n f
- fr azuré des antyllides, n m
- fr demi-argus, n m
- it semi-argo, n m
- en mazarine blue, n
- nc Cyaniris semiargus
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca codonyer bord, n m
- ca cornera, n f
- es durillo dulce, n m
- es guillomo, n m
- es membrillera falsa, n f
- nc Cotoneaster granatensis
<Botànica>
Definició
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca compte fals, n m
- es cuenta falsa, n f
- fr faux compte, n m
- fr faux compte d'utilisateur, n m
- fr faux compte utilisateur, n m
- gl conta falsa, n f
- it fakeaccount, n m
- pt conta falsa, n f
- ro cont fake, n n
- ro cont fals, n n
- en fake account, n
<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > Snapchat>, <Xarxes socials > TikTok>
Definició
<TIC > Àmbit: Economia i empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>
- ca compte fals, n m
- es cuenta falsa, n f
- fr faux compte, n f
- en fake account, n
<Màrqueting digital > Eines i plataformes>
