Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "falsar" dins totes les àrees temàtiques

eruga falsa del roser eruga falsa del roser

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga falsa del roser, n f

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Himenòpter, Ange rosae.
escrita d'anells escrita d'anells

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita d'anells, n f
  • ca  menjamoixines, n m sin. compl.
  • ca  rajada d'anells, n f sin. compl.
  • ca  menja muxines, n m var. ling.
  • ca  menja-muxines, n m var. ling.
  • nc  Leucoraja circularis
  • nc  Raia circularis var. ling.
  • nc  Raia falsavela var. ling.
  • nc  Raja circularis var. ling.
  • es  raya falsa vela
  • fr  raie circulaire
  • en  sandy ray

<Rajades i milanes > Raids>

escrita d'anells escrita d'anells

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita d'anells, n f
  • ca  menjamoixines, n m sin. compl.
  • ca  rajada d'anells, n f sin. compl.
  • ca  menja muxines, n m var. ling.
  • ca  menja-muxines, n m var. ling.
  • nc  Leucoraja circularis
  • nc  Raia circularis var. ling.
  • nc  Raia falsavela var. ling.
  • nc  Raja circularis var. ling.
  • es  raya falsa vela
  • fr  raie circulaire
  • en  sandy ray

<Rajades i milanes > Raids>

exoftàlmia dinàmica exoftàlmia dinàmica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  exoftàlmia dinàmica, n f
  • ca  falsa exoftàlmia, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Definició
Exoftàlmia sense prominència ocular real, però que en té l'aspecte per la retracció de la parpella superior. És produïda habitualment per hipersimpaticotonia del múscul palpebral de Müller en les formes lleus de l'oftalmopatia distiroidal.
fajol bord fajol bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fajol bord, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de llei, n f alt. sin.
  • ca  corretjola sense flor, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  fesolera falsa, n f alt. sin.
  • ca  herba fesolera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum convolvulus L.
  • nc  Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
  • nc  Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fajol bord, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de llei, n f alt. sin.
  • ca  corretjola sense flor, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  fesolera falsa, n f alt. sin.
  • ca  herba fesolera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum convolvulus L.
  • nc  Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
  • nc  Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  falcar, v tr
  • es  calzar, v tr
  • fr  caler, v tr
  • en  chock, to, v tr
  • en  tip, to, v tr
  • de  unterkeilen, v tr
  • de  verkeilen, v tr

<Enginyeria>

falcar falcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  falcar, v tr
  • es  calzar
  • fr  caler
  • en  chock, to
  • en  wedge, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat>

Definició
Introduir una o més falques en l'espai que deixen dues o més coses, o parts d'una cosa, per fer fort el conjunt, per evitar que una vagi baldera o per fixar la posició de l'una respecte a l'altra.
falcar falcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  falcar, v tr
  • es  calzar, v tr
  • fr  caler, v tr
  • en  chock, to, v tr
  • en  wedge, to, v tr
  • eu  altxagarria sartu
  • eu  ziria sartu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

falcar falcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  falcar, v tr
  • es  acuñar, v tr
  • fr  coincer, v tr
  • en  wedge, v tr
  • eu  altxagarri sartu
  • eu  kaltzatu
  • eu  ziria sartu

<Fusteria > Tècniques i procediments>