Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "falsi�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
  • ca  Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
Un verb pronominal ha de presentar sempre un pronom referit al subjecte; si no és que canvia de significat, no pot alternar contextos amb un pronom referit al subjecte i contextos amb un objecte referit a una altra persona.
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).

Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).

Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

dauradella dauradella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

denúncia i acusació falses denúncia i acusació falses

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  denúncia i acusació falses, n f
  • es  denuncia y acusación falsas

<Dret penal>

Definició
Conducta penada que imputa falsament a una persona determinada la comissió d'una infracció penal constitutiva de delicte o de falta.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Conducta que el Codi penal (CP) prohibeix sota pena en l'article 456, inclòs en el capítol V del títol XX del llibre II dedicat als delictes contra l'Administració de justícia. Es tracta d'un delicte públic -articulat com un tipus de perill i subjecte legalment a una condició de procedibilitat- que posa en perill les finalitats constitucionals il·legals assignades al procés penal, ja que el fa néixer sense causa i, per tant, de manera il·legítima, atès que el comportament típic es concreta a imputar falsament a una persona determinada o determinable la comissió d'una infracció penal que constitueix delicte o falta davant de persones que tenen com a deure procedir a esbrinar-los.
    Els béns jurídics protegits en el precepte, atesa la ubicació sistemàtica i la redacció típica que té, són, sens dubte, les finalitats legítimes del procés penal que resulten pervertides i greument distorsionades si, a causa d'una falsa imputació, es duu a terme un procediment penal contra una persona. Precisament, del fet que l'exigència típica que la falsa imputació es faci a una persona determinada o determinable, la doctrina penal majoritària i la jurisprudència (Sentència del Tribunal Suprem del 23.9.1993) entenen que el precepte és un exponent dels anomenats delictes pluriofensius, ja que també l'honor de la persona falsament denunciada o acusada resulta lesionat per la realització del comportament típic. El comportament típic, sigui realitzat amb dolus directe («amb coneixement de la seva falsedat») o amb dolus eventual («menyspreu temerari cap a la veritat») es concreta a imputar a alguna persona fets que, si fossin certs, constituirien una infracció penal, sempre que la imputació es porti a terme davant d'un funcionari judicial o administratiu que té el deure de procedir a esbrinar-los (STS del 21.5.1997).
    L'anàlisi de la descripció legal, en relació amb el bé jurídic protegit en el precepte, posa de manifest a efectes interpretatius els aspectes següents.
    1. Que la falsa imputació ha de ser objectivament idònia per a donar lloc a la incoació d'un procés penal per delicte o falta contra una persona determinada o determinable. En aquest sentit, i segons es desprèn de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), que les regula respectivament en els articles 259 i següents i 270 i següents, les dues formes legals aptes per a incoar un procés penal són la denúncia i la querella, que, a més, donen nom al capítol en què, juntament amb la simulació de delicte, s'inclou aquesta figura penal. Per tant, és lògic concloure que la conducta típica consisteix a interposar una denúncia imputant falsament a una persona, determinada o determinable, la comissió d'un delicte o falta o a formular falsament una querella (és a dir, dirigir una acció penal constituint-se formalment en part acusadora) per un fet delictiu concret i contra una persona igualment concreta. En el sistema processal espanyol únicament estan legalment habilitats per a rebre denúncies i perseguir delictes els membres de les Forces de Seguretat de l'Estat, tinguin el caràcter de membres de cossos nacionals, autonòmics o locals, el ministeri fiscal i l'autoritat judicial. La querella, en tot cas, s'ha d'interposar mitjançant un escrit signat per una persona lletrada i amb la intervenció d'una procuradora, davant l'autoritat judicial competent. Tots tenen el deure d'investigar i perseguir els fets delictius dels quals tenen coneixement i esbrinar la participació que hi ha tingut la persona o les persones a les quals s'imputen; i és precisament la regulació dels mecanismes per mitjà dels quals s'activa el procés penal la que condiciona l'únic significat possible, a l'efecte de l'article 456 del CP, la naturalesa de la imputació i els subjectes concrets davant els quals es formula. A pesar d'això, segons l'article 456, també constitueix un comportament subsumible com a cas d'autoria mediata amb instrument que actua sota la cobertura d'una causa de justificació, fer arribar a algun dels subjectes habilitats per a perseguir els delictes indicis incriminatoris falsos contra una persona, de manera que el subjecte en qüestió, en compliment del seu deure, incoï un procediment i investigui els fets per ell mateix (si es tracta d'autoritat judicial) o els posi en coneixement d'alguna autoritat judicial (els ha de denunciar o ha de formular una querella en cas que es tracti d'un membre del ministeri fiscal), a fi que, una vegada obert un procés penal, siguin investigats.
    2. La imputació falsària ho ha de ser de fets essencials i materials, viciats de falsedat objectiva, per tant no formen part del delicte la falsa imputació d'una circumstància agreujant d'un fet cert, ni tampoc la valoració jurídica incorrecta d'un fet que constitueix una infracció penal. La penalitat es gradua segons que la imputació ho sigui d'un delicte greu (presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos), menys greu (multa de dotze a vint-i-quatre mesos) o d'una falta (multa de tres a sis mesos). La falsedat objectiva dels fets imputats ha de ser declarada judicialment en una sentència o en una resolució que posi punt final al procés penal incoat a causa de la imputació -resolució que condiciona ex lege la possibilitat que el falsament imputat procedeixi contra el fals acusador i el deure de fer-ho del tribunal que conegui de la causa. La doctrina es va manifestar a favor de la necessitat que la resolució esmentada es concretés en un sobreseïment lliure; i el Tribunal Constitucional en la Sentència 34/1983, del 6 de maig, també hi va incloure el sobreseïment provisional i en la mateixa línia es van pronunciar les STS del 16.12.1991, del 17.11.1992 i del 18.6.1993.
detector de bitllets falsos detector de bitllets falsos

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  detector de bitllets falsos, n m
  • es  detector de billetes falsos

<Bricolatge > Ferreteria>

difusió de rumors falsos difusió de rumors falsos

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  difusió de rumors falsos, n f
  • es  difusión de rumores falsos, n f

<Dret penal>

erinosi gal·lícola erinosi gal·lícola

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  erinosi gal·lícola, n f
  • es  raza de las falsas agallas
  • en  erineum strain

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Erinosi que ataca les fulles i hi forma agalles.
falguera femella falguera femella

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falguera femella, n f
  • ca  falzia femella, n f sin. compl.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • ca  falzilla femella, n f alt. sin.
  • ca  falaguera, n f var. ling.
  • ca  falsia femella, n f var. ling.
  • ca  foguera, n f var. ling.
  • nc  Athyrium filix-femina (L.) Roth

<Botànica > polipodiàcies>

falguera femella falguera femella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falguera femella, n f
  • ca  falzia femella, n f sin. compl.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • ca  falzilla femella, n f alt. sin.
  • ca  falaguera, n f var. ling.
  • ca  falsia femella, n f var. ling.
  • ca  foguera, n f var. ling.
  • nc  Athyrium filix-femina (L.) Roth

<Botànica > polipodiàcies>

falsedat falsedat

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  falsedat, n f
  • es  falsedad
  • fr  fausseté
  • en  falsity

<Auditoria i comptabilitat > Dret>